L’OCUPACIÓ IL·LEGAL D’HABITATGES UN FENOMEN A L’ALÇA

L’OCUPACIÓ IL·LEGAL D’HABITATGES: UN FENOMEN A L’ALÇA

L’ocupació il·legal d’habitatges s’ha convertit en una pràctica delictiva que creix descontroladament, en especial les associades a grups mafiosos, que converteixen un problema social en un acte delictiu.

Hem de recordar que l’ocupació il·legal no sols afecta el dret de propietat privada sinó també altres drets o interessos col·lectius. Ens referim als perjudicis en l’àmbit dels veïns que viuen a la mateixa comunitat en la qual s’ubica l’habitatge “okupat”, i dels que afecten inclús al barri, generant problemes de seguretat ciutadana.

La manca d’eficàcia de les actuals disposicions civils i penals, així com la coneguda lentitud de l’administració de justícia, està provocant que l’ocupació il·legal d’habitatges no pari de créixer. Així ho ratifiquen les dades estadístiques que surten publicades als mitjans: el principal problema d’ocupació d’habitatges es viu a Catalunya, on se’n registren 20 al dia (la meitat de les ocupacions de tot Espanya), segons el Sistema Estadístic del Ministeri de l’Interior. Sols a Mataró, es porten a terme unes 40 ocupacions al mes (mitjana mensual de gener a setembre de 2021, la mitjana mensual el 2020 va ser 15 ocupacions). Però el problema s’està estenent per tot Espanya i comença a tenir una incidència preocupant en autonomies com Andalusia, que ja ocupa el segon lloc, i els segueix la Comunitat de Madrid.

 

ELS EXEMPLES D’ALTRES PAÏSOS

La situació és molt greu i no és equiparable a la dels països de la Unió Europea. A França la policia pot desallotjar un ocupant il·legal durant les primeres 48 hores d’ocupació des que té coneixement de fet; a Alemanya, també es recupera la possessió dels habitatges ocupats en 24 hores després de la denúncia del propietari; Regne Unit també disposa d’un sistema policial urgent per recuperar l’immoble després de la denúncia, i a Itàlia el jutjat pot ordenar immediatament a la policia el desallotjament de l’immoble ocupat acreditada la titularitat.

 

PRIMER CONGRÉS D’OCUPACIÓ IL·LEGAL

El  ”Ilustre Colegio de Abogados de Málaga” ha acollit els passats dies 19 i 20 de maig el I Congrés d’Ocupació Il·legal de Béns Immobles, per al qual s’han unit els col·legis d’advocats de Barcelona, Mataró i Màlaga.

En aquest Congrés, els degans d’aquests Col·legis professionals han defensat una idea comuna: la necessitat d’un canvi de normativa que permeti donar seguretat jurídica als propietaris d’habitatges ocupats.

Maria Pastor, degana del Col·legi de l’Advocacia de Mataró, ha resumit les modificacions legals que s’haurien de portar a terme. En primer lloc, la Llei d’Enjudiciament Criminal, “per afavorir la desocupació com a la resta d’Europa i que en 24 o 48 hores les autoritats puguin desocupar un habitatge.” En segon lloc, s’han de fer canvis en l’àmbit local per tal que els Ajuntaments i les policies municipals tinguin major protecció pel que fa a les desocupacions. I, en tercer lloc, la degana ha apuntat a canvis en la Llei de Propietat Horitzontal que donin a les comunitats de propietaris eines per lluitar contra l’ocupació d’habitatges.

 

CONCLUSIONS DEL CONGRÉS: EL CANVI QUE ES DEMANA

La legislació vigent no compleix amb les expectatives dels afectats, ja que el jutge d’instrucció no pot adoptar diligències prèvies i només pot assenyalar la celebració del judici, que tindrà lloc nou o deu mesos després, de manera que els qui tenen l’habitatge ocupat no el poden recuperar immediatament.

El fenomen de l’ocupació il·legal no sols afecta el titular de la propietat privada, ja que també suposa un gravíssim perjudici social i psicològic per la conflictivitat veïnal que desencadena en l’entorn de la mateixa comunitat i inclús en els barris en els quals proliferen aquestes activitats delinqüencials.

S’ha aprofitat el Congrés per tornar a traslladar la proposta de la Comissió Normativa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, refrendada pel Consell General de l’Advocacia Espanyola, de modificació legislativa de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que s’ha fet arribar a totes les formacions polítiques.

Es proposa incorporar un nou article (article 544 sexies) en els casos en què es conegui d’un delicte d’ocupació, per tal que el jutge adopti la mesura de desallotjament en el termini màxim de 48 hores des de la petició, així com la modificació de l’article 13 del mateix text legal a fi de protegir ipso facto els drets de les víctimes en la comprovació del delicte i identificació del delinqüent.

Considerem convenient i adequada  aquesta proposta de reforma legislativa, ja que pretén l’eficiència processal del servei públic de l’Administració de Justícia, que com a tal servei no pot negar a la ciutadania una necessitat peremptòria com la que es planteja.