_Escut_de_Mataró_-_Ajuntament

L’Ajuntament de Mataró vol obligar a destinar parcialment les noves promocions a habitatge social

El Ple de l’Ajuntament de Mataró celebrat el passat 2 de juny va aprovar la suspensió de l’atorgament de llicències per a noves construccions i rehabilitacions  integrals en parcel·les de sòl urbà consolidat  amb un sostre d’habitatge plurifamiliar potencial superior a 600 m².

Es pretén dur a terme una Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació per a l’obtenció d’habitatge de protecció oficial en el sòl urbà consolidat de Mataró, la qual té per objectiu la destinació parcial a habitatge de protecció oficial en el cas d’intervencions d’obra nova i determinats supòsits de gran rehabilitació en edificis d’habitatge plurifamiliar amb un sostre urbanístic potencial superior a 600 m²st.

Per impedir que es consolidin situacions que contravinguin la finalitat d’aquesta modificació, s’acorda una suspensió en la tramitació de llicències en aquelles zones i subzones de sòl urbà del municipi  que admeten l’ús d’habitatge plurifamiliar.

Aquest acord s’inspira en la mesura per destinar a habitatge assequible el 30% dels pisos nous de Barcelona que està en vigor des de finals del 2018, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona  i que va sorgir de les demandes de les entitats socials per afrontar el problema d’accés a l’habitatge, en concret per la PAH-Barcelona, el Sindicat de Llogateres, la FAVB, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i l’Observatori DESC, obrint la porta perquè les promocions privades de nova construcció i rehabilitació hagin de destinar el 30% dels seus pisos a habitatge social.

 

SUPÒSITS DE SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES

Aquesta suspensió s’aplica en els casos següents:

1.- La construcció i edificació de nova planta en parcel·les no edificades.

2.- La gran rehabilitació que impliqui substitució de l’edifici i suposi la creació d’habitatges nous en el conjunt de l’edifici.

3.- Les obres per a canvi d’ús urbanístic a habitatge del conjunt de l’edifici.

4.- Els edificis inacabats, amb les obres aturades des de fa més de dos anys, i la llicència caducada.

 

En canvi, s’exclouen de la suspensió les llicències sol·licitades amb anterioritat a la suspensió, les sol·licitades amb base a un certificat urbanístic vigent sol·licitat abans de la suspensió i les parcel·les pendents d’edificar de sectors o polígons on ja s’hagi previst la reserva d’un 30% per a habitatge de protecció oficial.

 

SOLUCIÓ O MESURA CONTRAPRODUENT?

L’accés a l’habitatge és un problema que afecta moltes famílies a Catalunya. Des de la Cambra, sempre hem insistit sobre la urgència de disposar d’un parc públic d’habitatge adequat que cobreixi les necessitats de la societat. Però aquesta normativa aprovada per l’Ajuntament de Mataró, que pretén la reserva d’habitatges de protecció oficial en sòl urbà consolidat, ens temem que pugui aconseguir l’efecte contrari. Aquesta mesura està implantada a Barcelona des de finals de 2018 i s’observa amb molta preocupació un important descens de llicències a la capital catalana i com moltes empreses que solien edificar a Barcelona, han desviat les seves inversions cap a altres ciutats de l’àrea metropolitana, especialment l’Hospitalet de Llobregat, i també a Madrid.

A més, s’ha d’advertir del perill que empitjori l’accés a l’habitatge a la nostra ciutat, just el contrari del que es busca. I no sols perquè es reduiran les llicències d’obra nova i de rehabilitació (i, per tant, l’oferta d’habitatges), sinó també perquè provocarà un augment del preu del 70% dels habitatges de preu lliure de les noves promocions (perquè al final els números han de sortir al promotor), el que farà que aquests habitatges seran inabastables per les classes mitjanes.

Per altra part, aquesta mesura, és un clar exemple que la manca d’un parc d’habitatges socials és una responsabilitat que es vol traspassar als propietaris privats. La Cambra entén que l’Ajuntament s’extralimita en les seves competències, ja que no és competent per alterar les que disposen sobre el règim del sòl urbà consolidat, tant la legislació estatal (Text Refós de la Llei del Sòl), com la legislació urbanística de la Generalitat.

La introducció de l’ús obligatori d’habitatge protegit en sòl urbà consolidat no pot imposar als seus propietaris una càrrega de la qual els exclou l’article 10.b de la Llei del Sòl, que té caràcter bàsic. El contrari atemptaria a les condicions bàsiques de l’exercici del dret de propietat dels propietaris d’aquest tipus de sòl. El sòl urbà consolidat (solars urbans i edificis construïts) ja han fet cessions de vialitat, zones verdes i equipaments en el procés urbanitzador i la legislació no admet noves càrregues en aquest tipus de sòl.

 

En definitiva, i com ja hem dit en altres ocasions, tornem a insistir en la necessitat d’un pacte que englobi les administracions, formacions polítiques i el sector privat amb un objectiu clar: crear un parc d’habitatge suficient i estructurat  per donar resposta a les necessitats de les famílies. En un altre cas, aquestes mesures són contraproduents per al sector i per al conjunt de la nostra societat.