la cambra--18

LA CAMBRA DE LA PROPIETAT JA TÉ A PUNT UN SERVEI DE RECLAMACIÓ DE LES PLUSVÀLUES PAGADES

Després de la Sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 26 d’octubre de 2021 que declarava inconstitucional la forma de calcular el conegut com a impost de plusvàlua, però impedia la reclamació d’aquelles liquidacions i autoliquidacions que no havien estat reclamades amb anterioritat a aquesta sentència, el nostre servei jurídic ha estudiat les vies de reclamació de les autoliquidacions i liquidacions efectuades en els últims quatre anys, ja que hi ha eines en la normativa fiscal que permeten recuperar l’impost de plusvàlua indegudament pagat.

En efecte, la normativa fiscal permet presentar una rectificació de l’autoliquidació o una declaració complementària per esmenar errors en casos de pagaments indeguts. D’aquesta manera, s’obre un procediment de reclamació que l’Administració estaria obligada a respondre i, esperem, ho faci en benefici del contribuent  que no va reclamar. No sembla gens correcte que el TC premiï als que sistemàticament van recórrer el pagament de l’impost i castigui aquells ciutadans  que confien que l’Administració està cobrant el que és correcte.

D’altra banda, és inadmissible que es neguin els efectes retroactius de la declaració de nul·litat a les liquidacions no reclamades anteriors a la sentència, perquè si bé s’ha de recordar que existeix una reiterada jurisprudència constitucional que admet la possibilitat que es puguin establir límits als efectes retroactius en atenció a principis constitucionals (fonamentalment, el principi de seguretat jurídica), això no ha passat en la comentada Sentència del TC de 26 d’octubre de 2021, que no motiva ni justifica ni tan sols de manera implícita, quins puguin ser els principis constitucionals sobre la base dels quals fonamenta la seva decisió d’irretroactivitat.  Abundant en aquesta qüestió, i encara que com diem el TC no dóna cap justificació per limitar els seus efectes retroactius, podríem intuir que la raó per impedir sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts es podria trobar en preservar el principi de suficiència financera de les Corporacions Locals (article 142 de la Constitució), però això tampoc seria cert perquè si els Ajuntaments tornessin als ciutadans les quantitats sostretes de forma il·legal durant aquests anys, podrien reclamar a l’Estat espanyol la corresponent indemnització patrimonial.

El TC simplement s’extralimita en les seves funcions i facultats. La limitació dels efectes de la Sentència, salvaguardant els cobraments ja realitzats pels Ajuntaments de l’impost segons una normativa nul·la i expulsada de l’ordenament pel mateix TC, a més de ser, com hem vist, una decisió infonamentada, excedeix les previsions que en tal punt fixa la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i quines limitacions no existien en les sentències anteriors (ens referim a la pionera Sentència del TC 59/2017 on va declarar que l’impost no era exigible quan la transmissió havia generat un decrement de patrimoni i la Sentència del mateix Tribunal 126/2019 segons la qual no es podia exigir l’impost quan l’increment o guany per la transmissió suposava un increment inferior a la quota pagada per l’impost).

Per últim volem recordar que, la no retroactivitat que incorpora la Sentència del TC podria ser tombada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), com ja va succeir amb la sentència del Tribunal Suprem respecte a les clàusules sòl. S’ha de tenir en compte que els efectes de les sentències del TJUE són des de sempre (“ex tunc”) i, per tant, s’apliquen amb retroactivitat.

SERVEI DE RECLAMACIÓ DE PLUSVÀLUES (Només per als socis)

Des de la Cambra, estarem molt atents a l’evolució d’aquesta qüestió i ja tenim a punt un sistema de reclamació de les plusvàlues pagades pels nostres socis, que comprèn la reclamació administrativa i judicial en primera instància de la quota pagada corresponent a l’impost de plusvàlua.

Cal facilitar la documentació següent:

1. Autoliquidació o liquidació pagada a l’Ajuntament per la transmissió (venda, donació o herència).
2. Comprovant de pagament.
3. Número de compte corrent a facilitar a l’Ajuntament per si fa la devolució.
4. Còpia de l’escriptura de transmissió, que pot ser:

  • a. Escriptura de venda o donació (en el cas de vendes o donacions)
  • b. Decret d’adjudicació (en el cas d’execucions hipotecàries)
  • c. Escriptura d’herència (en el cas d’herències)

 

S’ha de tenir present:
  1. Que la reclamació de les quotes pagades es fa a través del servei jurídic de la Cambra i comprèn la via administrativa (enfront de qualsevol Ajuntament), i, cas de resolució negativa municipal, la via judicial (davant qualsevol Jutjat o Tribunal de Catalunya).
  2. Només poden reclamar-se devolucions de pagaments fets entre el 25/11/2017 i el 25/11/2021.
  3. Que aquest servei té un cost de procurador, advocat i taxa judicial, en el supòsit que es merités.
  4. Que la Cambra no garanteix que al final resulti el retorn de les quantitats pagades per l’impost, ja que sempre quedarà pendent de la decisió que en cada cas dictin els tribunals.