DretsVoluntatsPreferencies

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ A LA PERSONA DAVANT UNA FUTURA DEPENDÈNCIA [2/2]

Fes clic per llegir  part 1  

1) PODER GENERAL PREVENTIU

En la línia d’un major reforçament de l’autonomia de la persona, el nostre ordenament ha flexibilitzat la resposta davant la pèrdua progressiva de facultats cognitives i volitives de la persona, admetent que, si s’ha atorgat un poder en previsió d’una situació de pèrdua de capacitat, el fet que aquesta circumstància s’arribi a produir no comporti l’extinció del poder, és a dir, que es permet, sense necessitat d’anomenar cap persona que presti l’assistència, que l’apoderat pugui continuar cuidant dels interessos de la persona que ja no pot valdre’s per ella mateixa.

Aquest poder pot evitar el lent i car procediment judicial d’incapacitació quan tenim algú proper que pugui tenir cura de la nostra persona i patrimoni si hem perdut la capacitat. El poder preventiu es fa quan tenim capacitat i en previsió que en el futur la puguem perdre, ens permet nomenar aquesta persona propera (una o diverses) com el nostre apoderat general que, moltes vegades ja té cura de nosaltres i del nostre patrimoni.

El seu principal avantatge és la simplificació: s’estalvia temps i s’abarateixen els costos que suposa el procediment judicial d’incapacitació.

Aquest poder, si es vol, és vàlid des que se signa i s’hi pot afegir la clàusula preventiva que segueixi sent vàlid en el futur encara en el supòsit que perdem la nostra capacitat.

 

2) DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES

Aquest document permet deixar per escrit les instruccions sobre els tractaments mèdics que una persona desitja o no que se li administrin per si en el moment de necessitar-los no pot  expressar el seu consentiment.

El testament vital ens permet manifestar si es desitja o no alimentació o hidratació artificial en cas d’una malaltia irreversible, o si es vol ser o no receptor d’òrgans, si volem ser atesos a casa o a l’hospital, si volem rebre o no assistència religiosa, el rebuig a què es practiqui una autòpsia, si volem donar els nostres òrgans perquè serveixin per curar altres persones, o donar el cos a la recerca científica o establir que volem ser incinerats o enterrats.

En aquest document, que es pot formalitzar davant notari, designarem un representant que serà el nostre interlocutor vàlid i necessari amb el metge o l’equip sanitari. Els metges han de respectar el que el nostre representant disposi seguint les nostres instruccions. És important donar publicitat  de l’existència d’aquest document i parlar del seu contingut tant amb la persona a qui s’ha anomenat representant com als familiars més pròxims.

 

3) TESTAMENT

Aquest és l’instrument més conegut i molt útil, ja que pot ajudar a evitar les disputes familiars i, per això, ha de ser un bon testament. Si no fem testament, la Llei decideix per nosaltres el destí dels nostres béns i per tant si volem ser nosaltres els que decidim sobre el destí del nostre patrimoni hem de fer testament.

Es pot fer un testament hològraf, escrit per un mateix, però que pot comportar problemes de validesa de forma i de fons, a part de la seva pèrdua, i que a més s’ha de validar judicialment i notarialment un cop produïda la mort.

El testament notarial és barat, val uns 50 euros, i és el més segur perquè és custodiat per un notari. La seva gran virtut és que evita defectes de forma, i en estar protocol·litzat, no hi ha pèrdua possible, i sempre es troba mitjançant un certificat del Registre d’Actes d’Última Voluntat, que és on els notaris comuniquen l’autorització dels testaments.

el departament jurídic de la Cambra el pot assessorar sobre les possibles opcions per poder escollir la millor

No existeixen unes clàusules ideals, sinó que cada persona necessita un testament a mida de les seves circumstàncies i objectius. És bastant habitual que les parelles optin per un testament amb clàusules recíproques, però també hi ha persones que prefereixen que els béns passin directament als fills amb l’usdefruit vitalici a favor del cònjuge vidu. Després hi ha clàusules que permeten que els béns no siguin malbaratats o que permeten evitar conflictes, nomenant tutors per als fills menors d’edat, administradors, marmessors, substituts, hereus preventius, hereus fideïcomissaris.

Sigui com sigui, el més important és informar-se bé sobre les possibles opcions i poder escollir aquella que creiem la millor.

 

Departament jurídic de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i el Maresme