origenes_consejo

EL NOU IMPOST DE LA PLUSVÀLUA OFEREIX DUES OPCIONS AL CONTRIBUENT

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dilluns un reial decret llei per introduir algunes modificacions a la Llei Reguladora de les Hisendes Locals sobre l’impost de plusvàlua, després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC), el 26 d’octubre, que anul·lava l’impost de plusvàlua. El reial decret llei va sortir publicat ahir en el BOE i entra en vigor avui.

A partir d’ara, els propietaris que no obtinguin un benefici amb la venda del seu immoble, estaran exempts de pagar aquest impost. Per això, l’interessat haurà d’acreditar la inexistència d’increment de valor aportant tots els documents relatius a la transmissió i l’adquisició. Es prendrà el valor que sigui superior d’entre el que consti en el títol que documenti l’operació o el comprovat, si és el cas, per l’Administració Tributària, d’acord amb la nova facultat que s’atorga als ajuntaments.

En cas que la transmissió generi guany patrimonial, s’estableixen dues fórmules que el contribuent podrà escollir.

Dues vies de càlcul

El reial decret llei estableix que una opció per calcular la base imposable de l’impost –el mètode d’estimació objectiva– serà el resultat de multiplicar el valor cadastral del sòl per uns nous coeficients que van des de 0,14 per a les plusvàlues generades en menys d’un any fins al 0,45 per a les de 20 anys o més i que s’actualitzaran cada any tenint en compte l’evolució del mercat immobiliari. Els ajuntaments, per la seva banda, podran corregir fins a un 15% els valors cadastrals per adaptar-se a la realitat immobiliària de cada municipi.

L’altra opció per calcular l’impost serà el mètode d’estimació real, això és, fer-ho en funció de la plusvàlua real obtinguda en el moment de transmissió d’un immoble i que ve definit per la diferència entre el valor de transmissió del sòl i el de l’adquisició. Si el contribuent demostra que la plusvàlua real és inferior que la resultant del mètode d’estimació objectiva podrà aplicar la real.

Com que l’impost grava l’increment de valor experimentat pels terrenys, en les transmissions d’un immoble en què hi hagi sòl i construcció, la plusvàlua real del terreny equivaldrà a la diferència entre el preu de venda i el d’adquisició després d’aplicar-li la proporció que representa el valor cadastral del sòl sobre el valor cadastral total.

Una altra de les novetats serà que les plusvàlues generades en menys d’un any també tributaran. Fins ara no es gravaven amb l’impost.

 

Quina opció serà més favorable?

El mètode objectiu amb coeficients podrà sortir millor a qui tingui un guany important en una operació, mentre que qui obtingui un guany reduït es decantarà més per l’estimació real.

 

Possibilitat de vulneració del principi de reserva de llei

Amb la utilització del real decret llei,  el Govern ha dissenyat un dels elements essencials del tribut prescindint d’una llei ordinària i per tant,  s’hauria de tramitar com a projecte de llei,  per eliminar qualsevol risc que es pugui plantejar una nova qüestió d’inconstitucionalitat.

Després de la sentència del Tribunal Constitucional del dia 26 d’octubre passat que va determinar la inconstitucionalitat de diversos preceptes d’aquest impost, la nova regulació en un decret llei podria vulnerar el principi de reserva de llei de l’article 133 de la Constitució.

I si bé és cert que l’article 86 de la Constitució habilita al Govern per dictar decrets llei “en casos d’extraordinària i urgent necessitat”, és difícil de justificar la urgència d’aquest decret quan s’han tingut més de quatre anys per legislar, concretament des de les sentències anteriors del TC dictades el 2017 i 2019 que ja varen corregir i limitar l’aplicació d’aquest impost.

 

La regulació del decret llei no és retroactiva

La nova regulació, no podrà ser retroactiva, i els ajuntaments no podran recaptar les plusvàlues no liquidades abans de la sentència del Tribunal Constitucional del dia 26 del mes passat, ni tampoc les generades abans de l’entrada en vigor de la nova normativa.

 

Risc de reclamacions per la manca de retroactivitat

Un altre problema és la manca de retroactivitat establerta pel TC en les reclamacions de les plusvàlues pagades en els últims quatre anys. És inadmissible que es furti al contribuent el seu legítim dret a presentar una autoliquidació rectificativa per esmenar errors.

El dret a reclamar les plusvàlues pagades des de fa quatre anys és un dret que s’hauria de reconèixer al contribuent perquè està recollit a la normativa fiscal.

Quina opció serà més favorable?

El mètode objectiu amb coeficients podrà sortir millor a qui tingui un guany important en una operació, mentre que qui obtingui un guany reduït es decantarà més per l’estimació real.

Departament jurídic de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i el Maresme