8 de juliol de 2021 | Newscam, Propietat Vertical
El ple de l’Ajuntament de Mataró d’aquest mes de juliol ha acordat tirar endavant la sol·licitud a la Generalitat de Catalunya per tal que Mataró continuï inclosa entre els municipis considerats com a àrea amb mercat d’habitatge tens. Això permet seguir aplicant les obligacions recollides a la Llei 11/2020 de moderació i contenció dels preus de lloguer.
L’entrada en vigor de la Llei 11/2020, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatges, va suposar l’estudi de diverses zones de Catalunya pel que fa al seu mercat d’habitatge. Mataró va ser inclosa entre els municipis considerats com a àrea de mercat tens per un període d’un any, que s’acaba al setembre.
En els municipis considerats àrees amb mercat d’habitatge tens cal aplicar l’índex de preus de lloguer en els nous contractes i renovacions que es formalitzin a partir del 22 de setembre de 2020, data en què va entrar en vigor la normativa. Aquesta referència, a més, ha de constar en tots els anuncis d’habitatges de lloguer. La llei obliga aplicar els preus de les rendes segons l’índex de referència i en el cas de renovacions, la referència és el preu del contracte anterior.
La regulació dels preus del lloguer queda en mans dels ajuntaments
Tot i que la declaració d’àrea d’habitatge tens correspon a la Generalitat, a excepció feta del municipi de Barcelona, la iniciativa correspon ara als ajuntaments; per tant, només s’etiquetarà amb aquesta denominació a partir de setembre els municipis on els ajuntaments apostin per un mercat de lloguer regulat.
Les experiències anteriors que s’han viscut en aquests país pel que fa a la regulació dels preus dels lloguers han ocasionat l’efecte contrari al pretès. La regulació de preus espanta els propietaris arrendadors i això es tradueix en una menor aportació d’habitatges al mercat d’arrendament i, en conseqüència, les persones que busquen pis de lloguer tenen més dificultats per trobar-ne.
Un estudi fet per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona ha constatat que en el nostre mercat de lloguer, de tots els contractes d’arrendament concertats, prop del 90% són de propietaris arrendadors que són persones físiques i que tenen només un habitatge per arrendar. Aquesta propietat que volen llogar l’han aconseguida normalment com a fruit de l’estalvi del seu treball. Per tant, podríem dir que no és un mercat professionalitzat. Aquests propietaris són molt sensibles a les limitacions que es puguin determinar en els preus dels lloguers i poden optar per no arriscar i no llogar la finca, cosa que disminueix l’oferta de lloguer, la qual cosa encara tensarà més els preus, sempre a l’alça.
Incentivar l’oferta per evitar que els preus s’enfilin
Sempre hem defensat que la millor manera de lluitar perquè els preus de lloguer no s’enfilin és incentivar l’oferta. En el recent període del 2008 fins al 2015 quan l’oferta superava amb escreix la demanda de pisos, els preus de lloguer s’han reduït a les nostres principals poblacions entre un 25 i un 30%.
Incentivar la rehabilitació d’habitatges per posar-los en condicions d’entrar en el mercat de lloguer és una de les actuacions que ajudaria a millorar l’actual situació. Incentivar de manera efectiva el sector privat perquè construeixi nous habitatges que vagin destinats al lloguer ajudaria a ampliar l’oferta i contindria els preus.
Tot plegat, sens perjudici que les administracions facin les actuacions oportunes per pal·liar el greu dèficit d’habitatge social que tenen fruit de molts anys d’inacció.
Mataró com a àrea de mercat d’habitatge tens
La petició de continuar inclosos en l’àrea amb mercat d’habitatge tens es va comunicar per la regidoria d’Habitatge el passat 28 de maig, i actualment el procediment continua fins que el Govern finalment inclogui el municipi com una de les àrees comentades, i es demanarà que aquesta declaració tingui una durada de cinc anys.
Es considera que una àrea té el mercat d’habitatge tens quan està especialment en risc de no disposar de la dotació suficient d’habitatges de lloguer a un preu assequible que permeti d’accedir-hi a tota la població.
Aquesta situació de risc pot venir determinada perquè la mitjana del preu dels lloguers experimenti un creixement sostingut clarament superior al de la mitjana de Catalunya, perquè la càrrega del cost del lloguer sigui superior al 30% dels ingressos habituals o la mitjana del preu dels lloguers superi el 30% de la renda mitjana de les persones menors de trenta-cinc anys.
O, per últim, que el preu dels lloguers hagi experimentat en els últims cinc anys un creixement interanual acumulat d’almenys tres punts percentuals per damunt de la taxa interanual de l‘IPC de Catalunya.
Pel que fa a aquests requisits, segons estudi elaborat pel Consell Comarcal del Maresme, en el cas de Mataró es compleix el requisit de creixement interanual acumulat dels preus 3 punts per sobre de l’IPC en els darrers cinc anys, la càrrega del cost del lloguer és superior al 30% en el pressupost personal o familiar i els preus del lloguer van experimentar un augment superior a la mitjana de tot Catalunya entre 2019 i 2020. Davant tot això, s’ha considerat que es compleixen els requisits establerts per poder tramitar la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens, si bé aquests resultats s’obtenen aplicant uns índexs i una metodologia determinada que pot ser qüestionada.
Departament jurídic de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i el Maresme
14 de juny de 2021 | Newscam, Propietat Vertical
Tot i que la regulació dels lloguers està amenaçada pel Tribunal Constitucional, que ha acceptat a tràmit el recurs per tombar-la, la Generalitat no sols manté des del 22 de setembre de 2020 una normativa que limita el preu dels habitatges de lloguer, sinó que està començant a sancionar els propietaris d’habitatges que es lloguin a preus per sobre dels fixats per l’índex de referència de Catalunya.
Cal recordar que la Llei de Contenció de Rendes, va ser objecte d’un dictamen negatiu del Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat, que la va considerar anticonstitucional, i que el Grup del Partit Popular va presentar recurs davant del Tribunal Constitucional el passat mes de desembre que ha estat admès a tràmit si bé la llei no va quedar suspesa.
També s’estan escampant rumors que indiquen que el Govern de l’Estat pot prendre la decisió en el proper Consell de Ministres de recórrer al Tribunal Constitucional aquesta Llei. En aquest cas, l’Executiu podria demanar la suspensió d’aquesta norma, la qual cosa implicaria la seva suspensió immediata.
Contenir els preus en els contractes nous i en els contractes a renovar
L’anomenat “règim de contenció de les rendes” s’aplica als contractes de lloguer d’habitatge d’àrees que hagin estat declarades “tenses” i que siguin nous o a renovar (a la comarca del Maresme, és d’aplicació als contractes de lloguer que es formalitzin al Masnou, Mataró, Montgat, Pineda, Premià de Mar i Vilassar de Mar). Així, en els contractes nous, es determina que l’import màxim de la renda es podrà acordar en el moment de formalitzar el contracte, però no podrà sobrepassar el preu de referència que marca l’Índex de Referència de Preus. Les variacions en el preu de lloguer poden oscil·lar, com a màxim, en un 5%, amunt o avall. Quant als contractes a renovar, la Llei decreta que el lloguer no pot sobrepassar l’acordat en l’últim contracte, si aquest ha estat firmat dins els cinc anys anteriors. Tanmateix, la normativa contempla excepcions en els contractes de lloguer d’habitatges d’obra nova i en els contractes que resulten d’un procés de gran rehabilitació del pis, que sí que poden augmentar el seu preu en funció del que hagin costat aquestes reformes.
Què passa si no es compleix la normativa?
La supervisió dels contractes per part de la Generalitat es fa a través de les dades de fiances de l’INCASÒL, que especifiquen els preus de lloguer de tots els contractes d’arrendament formalitzats.
En els darrers mesos, l’INCASÒL està cedint les dades a l’Agència de l’Habitatge per controlar al correcta aplicació de la Llei. Al seu torn, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, es posa en contacte amb els ajuntaments on s’han signat aquests contractes per donar-los deu dies per decidir si volen exercir la potestat sancionadora i, en el cas de no fer-ho, la Generalitat assumeix aquesta competència.
La majoria de les possibles infraccions són per no haver fet constar en el contracte l’índex de referència de preus, la qual cosa impedeix confrontar les rendes; no haver individualitzat les despeses que s’inclouen en el lloguer; o no haver detallat les característiques que justificarien la superació de la renda establerta per l’índex.
Les sancions poden anar dels 3.000 als 90.000€
Les multes als propietaris poden anar de 3.000 a 90.000 euros, segons la gravetat de la infracció. Les infraccions greus impliquen establir una renda de lloguer superior en un 20% al preu marcat en l’Índex de referència. En cas que aquest percentatge sigui menor, la infracció és considerada lleu i és sancionable amb una multa de 3.000 a 9.000 euros. El fet de no adjuntar al contracte o no facilitar a l’arrendatari el document que genera el sistema d’indexació dels preus de lloguer també són considerades infraccions lleus.
De confirmar-se els rumors sobre la presentació del recurs d’inconstitucionalitat a plantejar pel Govern espanyol contra la llei catalana de lloguers, això provocaria la suspensió automàtica de la llei si el Govern la demanés al Tribunal Constitucional, la qual cosa també comportaría la suspensió de la imposició de sancions per al seu incompliment.
Departament jurídic de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i el Maresme
7 de maig de 2021 | Newscam, Normativa desnonament, Propietat Vertical
En data 5 de maig de 2021 s’ha publicat el Reial Decret-Llei 8/2021, de 4 de maig “pel qual s’adopten les mesures urgents a l’ordre sanitari, social i jurisdiccional, a aplicar després de la finalització de la vigència de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 926/2020, de 25 d’octubre, pel qual es declara l’estat d’alarma per a contenir la propagació d’infeccions causades pel SARS-CoV-2.” establint-se l’entrada en vigor el pròxim dia 9 de maig, dia en què està prevista la finalització de l’estat d’alarma.
L’objectiu del Decret Llei és mantenir la vigència de determinades mesures extraordinàries adoptades durant l’estat d’alarma, un cop finalitzi aquest, el que succeirà el pròxim dia 9 de maig si no s’acorden noves pròrrogues.
Pel que fa a l’àmbit dels arrendaments urbans, l’esmentat Decret llei pretén reforçar la protecció dels col·lectius més vulnerables durant els tres (3) mesos següents a la finalització l’estat d’alarma davant possibles desnonaments derivats tant, de l’impagament de rendes, com de l’expiració del contracte, i s’estén tanmateix als judicis instats per ocupació il·legal de l’habitatge tant a la via civil com a la penal.
Aquest Real Decret-Llei afecta a tots els arrendadors d’habitatges que hagin de recórrer a la via judicial per extingir els seus contractes de lloguer ja sigui per manca de pagament, per l’expiració del termini pactat, o per l’ocupació il·legal de l’habitatge. En determinats casos, es podrà al·legar la possible vulnerabilitat de l’arrendador/propietari. Per tal de fer-la valdre enfront de la vulnerabilitat del llogater, l’arrendador/propietari haurà de tenir uns ingressos mensuals que no superin els 988,50.-€, i s’haurà d’acreditar degudament aportant la mateixa documentació que se li exigeix al llogater.
Possibilitat de promoure l’incident de suspensió extraordinària del desnonament
Així doncs, a partir del 9 de maig d’enguany i fins al 9 d’agost 2021, el llogater podrà instar l’incident de suspensió extraordinària quan es trobi en situació de vulnerabilitat econòmica que li impedeixi trobar una alternativa d’habitatge.
L’esmentada vulnerabilitat haurà de ser degudament acreditada pel llogater que haurà d’aportar la documentació que acrediti el seu estat de vulnerabilitat.
Un cop presentada aquesta documentació, i en el seu cas, la del propietari/arrendador, el Jutjat la remetrà als Serveis Socials que hauran de valorar la situació concreta exposada, emetent el seu informe en un termini màxim de deu (10) dies.
Sobre la base de l’informe emès i de la documentació aportada, el Jutge, sospesant les vulnerabilitats al·legades, haurà de determinar si acorda la continuació o la suspensió del procediment.
En cas que s’acordi la suspensió, aquesta, per imperatiu legal, no podrà estendre’s més enllà del 9 d’agost de 2021, data en què es reprendrà el còmput dels terminis aplicables
La mesura es dirigeix, entre d’altres, a les següents persones:
– Llogaters en situació de desocupació, ERTE, etc., que per les dites circumstàncies, no superin, com a unitat familiar, els 1.694,70.-€ mensual
– Llogaters amb despeses de lloguer iguals o superiors al 35% dels ingressos nets de la unitat familiar.
Serà aplicable a partir del dia 9/5/2021 a tots els procediments que estiguin en marxa i, fins i tot, en aquells on ja estigui fixada data de llançament, que quedaran suspesos, almenys, fins al 9 d’agost de 2021.
Supòsits en què no se suspendran els desnonaments d’ocupacions il·legals
Pel que fa a les ocupacions il·legals, s’estableix que no cabrà la suspensió del procediment sigui civil o penal, en determinats casos, entre els quals destaquem:
– Quan l’habitatge ocupat sigui propietat d’una persona física i constitueixi el seu domicili habitual o la segona residència.
– Quan l’ocupació il·legal s’hagi produït amb violència o intimidació.
– Quan existeixin indicis de què es desenvolupa d’una activitat il·lícita.
– Quan l’ocupació il·legal es doni amb posterioritat al 9 de maig de 2021.
Pròrrogues dels contractes de lloguer d’habitatge
El Reial Decret-Llei, preveu també la pròrroga dels contractes de lloguer d’habitatge que hagin de vèncer entre el 9 de maig i el 9 d’agost de 2021. Aquests, hauran de ser prorrogats per un termini de sis (6) mesos més a comptar des de la data de venciment, sempre que així ho sol·liciti el llogater.
Queden exclosos d’aquesta pròrroga obligatòria aquells casos en què les parts hi hagin pactat altres termes abans de l’entrada en vigor del present Decret, o els casos en què el propietari hagi comunicat l’extinció del contracte per a necessitat pròpia.
Grans tenidors
Finalment, una altra mesura que afecta el lloguer d’habitatge quan l’arrendador/propietari és persona jurídica o gran tenidor, consisteix en l’ampliació fins al 9 d’agost de 2021, del termini de què disposen els llogaters per poder sol·licitar als seus arrendadors, l‘ajornament temporal i extraordinari del pagament de la renda o la condonació parcial de la renda, sempre que no ho haguessin pactat amb anterioritat.
4 de maig de 2021 | Arquitectura i rehabilitació, Inspecció tècnica edificis, Newscam, Propietat Horitzontal, Propietat Vertical, Rehabilitació
Què és el Llibre de l’Edifici?
El llibre de l’edifici és l’instrument d’informació de la vida de l’edifici i han de disposar d’ell els edificis de nova construcció o resultat d’una gran rehabilitació, així com tots els edificis existents un cop hagin passat la inspecció tècnica d’edificis (ITE).
En aquest article ens centrarem en el Llibre de l’Edifici dels edificis d’habitatges existents, regulat en el Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici.
Per a què serveix?
La finalitat del Llibre és que els usuaris disposin de tota la informació relativa a l’edifici, i facilitar-los el seu manteniment i conservació.
Sobre qui recau l’obligatorietat de la seva formalització?
Correspon a la persona propietària o a la comunitat de propietaris, en el cas d’edificis en règim de propietat horitzontal, la seva formalització a partir de la data de recepció de l’informe de la ITE.
De què es composa el Llibre de l’Edifici?
El Llibre de l’Edifici ha d’estar format pel conjunt de documents que acrediten l’estat de conservació, i han de contenir les instruccions o recomanacions de manteniment que permetin allargar la vida útil de l’edificació i evitar-ne la degradació.
Quin ha de ser el seu contingut?
a) Les instruccions o recomanacions d’us i manteniment de l’edifici i de les seves instal·lacions.
b) L’arxiu i custòdia de documents que es generin durant la seva vida útil, i formin part del Llibre.
c) El registre d’incidències.
Qui és el responsable de mantenir actualitzat el Llibre de l’Edifici?
L’obligació recau sobre la propietat, o la Comunitat de Propietaris, segons el cas, mitjançant les inscripcions oportunes, i l’arxiu de la documentació quan correspongui.
Puc delegar aquesta custòdia i arxiu?
Sí. La propietat o la Comunitat de Propietaris pot delegar aquestes tasques en un/a administrador/a, prèvia signatura d’un document de delegació.
En què em pot ajudar la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme?
Des dels departaments d’oficina tècnica i d’administració de finques de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme, t’assessorarem, t’aclarirem tots els dubtes que se’t puguin plantejar, i et guiarem en tot aquest procés fins a l’obtenció del Certificat d’Aptitud, per a posteriorment formalitzar el Llibre de l’Edifici.
La tasca dels nostres professionals abasta totes les fases del procediment, des de la inspecció de l’edifici, la redacció de l’informe, i la tramitació de la sol·licitud del Certificat d’Aptitud, fins a l’elaboració del Programa de Rehabilitació, i direcció facultativa de les obres de reparació de les deficiències detectades a la ITE, així com la redacció i manteniment del Llibre de l’Edifici.
Departament d’Oficina Tècnica | Departament d’Administració de Finques
19 d'abril de 2021 | Newscam, Propietat Vertical
Batalla direccional. El govern federal i Berlín en un intercanvi de cops sobre la llei d’arrendament.
Des del 22 de setembre de 2020, en què s’inicia a Catalunya la vigència de la Llei 11/2020 que fixa un topall màxim de lloguer (índex de referència), en la seva qualitat de norma imperativa, aquest no es pot ultrapassar, de manera que qualsevol renda contractual per sobre genera el dret de retorn a favor de l’arrendatari i sancions per l’arrendador.
Aquesta Llei 11/2020 de contenció de rendes, és molt semblant a la llei de congelació de lloguers d’habitatges de Berlín aprovada per febrer de 2020, que el Tribunal Constitucional d’Alemanya ha anunciat precisament aquest dijous 15 d’abril que és inconstitucional i la declara nul·la i sense valor perquè aquesta matèria és de competència federal i els länder (estats federats) sols poden legislar si el Govern federal no fa ús de la seva competència legislativa. Segons un estudi de l’Ifo Institut de Múnic, la limitació dels preus del lloguer que ha comportat aquesta llei tombada pel Tribunal Constitucional d’Alemanya, ha provocat l’escassetat d’habitatge, en reduir més d’un 50% l’oferta.
De la clàusula berlinesa a la catalana
D’altra banda, arran de l’aprovació d’aquesta llei de congelació de lloguers de Berlín, en aquella ciutat es va començar a introduir en els contractes d’arrendament, una clàusula que fixava una renda de mercat pel cas que la fixació del topall màxim fixat per llei fos declarada nul·la per inconstitucional, com ha passat, amb la qual cosa es corregeix per l’acord de les parts, els efectes que una norma inconstitucional havia impedit, consistent en la fixació d’un lloguer de mercat i no limitat pel poder intervencionista de l’Administració.
Pel fet que, com dèiem, la situació que tenim a Catalunya és molt similar a la de Berlín, s’estan començant a introduir en els contractes que es formalitzen a casa nostra una clàusula d’un contingut semblant a l’esmentada, que es coneix com a “clàusula berlín” o “clàusula berlinesa.”
Què és la clàusula berlinesa?
Aquesta clàusula consisteix en la fixació en el contracte de lloguer de dues rendes de lloguer diferents, ambdues pactades per les parts atorgants: una principal que és la que s’aplicaria en compliment de la legislació catalana de contenció de rendes, i una segona de subsidiària que s’aplicaria en el cas que aquesta normativa catalana de contenció de rendes fos declarada inconstitucional.
Aquesta és una mesura de previsió atès que tenim un marc normatiu on conviuen dues legislacions: per un costat tenim la llei estatal d’arrendaments urbans que és la que sempre s’ha aplicat, en la qual es regulen les relacions del propietari i el llogater derivades d’un contracte de lloguer i on s’estableix clarament que la renda del lloguer serà la que lliurement acordin les parts; a Catalunya, a partir del 22 de setembre de 2020, es dicta una Llei que impedeix pactar lliurement una renda de mercat, no podent ultrapassar els índexs de preus fixats per la Generalitat, ni superar els preus de lloguer pactats en els cinc anys anteriors a l’entrada en vigor de l’esmentada llei. Això fa que els propietaris, en molts casos, estiguin llogant els pisos molt per sota dels preus de mercat.
Es pot considerar legal la clàusula berlinesa?
Les Cambres de la Propietat consideren que aquesta clàusula és legal perquè no impedeix l’aplicació de la norma actualment vigent a Catalunya i per tant el que entra en joc és aquesta primera renda que es fixa conforme aquests criteris imperatius de la normativa de contenció de rendes, i el que es fa és una previsió que en un escenari possible d’inconstitucionalitat de la legislació catalana, les parts pacten lliurement una segona renda. Aquesta negociació es fa respectant el principi d’autonomia de la voluntat i de la llibertat de contractació. És per altra part una clàusula senzilla, transparent, s’entén perfectament en quins casos concrets s’aplicarà aquesta segona renda o renda subsidiària i quina és la càrrega econòmica que suposarà per al llogater.
Les Cambres recomanem que s’inclogui aquesta clàusula en els contractes, que es conegui i també és convenient fer un estudi cas per cas, ja que poden influir moltes circumstàncies en cada cas perquè s’apliqui aquesta clàusula.
La Llei catalana està recorreguda al Tribunal Constitucional i encara que no es preveu que a curt termini es resolgui la qüestió d’inconstitucionalitat, tenint en compte que els contractes tenen una durada mínima de cinc anys, la previsió de la clàusula berlinesa protegeix la possibilitat que la propietat pugui acollir-se a una renda que no estigui limitada per una llei que finalment deixi de tenir aplicació.
Departament Jurídic de la Cambra de la Propietat de Mataró i el Maresme
2 d'abril de 2021 | Arquitectura i rehabilitació, Inspecció tècnica edificis, Newscam, Propietat Horitzontal, Propietat Vertical, Rehabilitació
Segurament en algun moment haurà sentit a parlar de la Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE), de l’obligatorietat de fer-la, i de les conseqüències que pot tenir no donar compliment a aquesta obligació. En aquest segon article donarem resposta a aquests interrogants, com continuació del newscam “Què és la ITE (1)?”.
Quin procediment he de seguir per a donar compliment a aquesta norma?
1.- Encarregar a un tècnic competent la inspecció tècnica de l’edifici (ITE).
2.- Realització de la inspecció visual per part del tècnic.
3.- Redacció per part del tècnic de l’Informe Tècnic dels Edificis d’Habitatges (IITE).
En què consisteix aquest informe?
Document que descriu les característiques generals de l’edifici, on s’ha de fer constar el seu estat de conservació, i les possibles deficiències aparents constructives o funcionals que poden afectar els elements comuns que s’indiquen en el model normalitzat d’informe, tot i que s’hi ha d’accedir per zones d’ús privatiu, i la seva qualificació. També conté les propostes que s’aconsellen tècnicament per a la millora de la sostenibilitat, l’ecoeficiència, la funcionalitat i les condicions d’accessibilitat de l’edifici.
4.- Sol·licitar el Certificat d’Aptitud a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya
Què és aquest certificat?
És un document que emet l’Administració sobre la base de l’informe ITE presentat. En cap cas el certificat d’aptitud pressuposa l’adequació dels habitatges de l’edifici inspeccionat a la legalitat d’usos urbanístics ni al compliment de les condicions d’habitabilitat. El certificat d’aptitud haurà d’identificar l’edifici, indicar el període de vigència i les condicions que s’estableixen sobre aquesta segons les disposicions de l’esmentat Decret 67/2015.
Quin termini tinc per a sol·licitar aquest certificat?
La propietat disposa d’un termini màxim 4 mesos des de la data de tancament de l’informe (IITE) per a sol·licitar el certificat a l’Agència de l’Habitatge.
5.- Emissió del Certificat d’Aptitud per part de l’Administració competent.
Quin termini té l’Administració per emetre aquest Certificat?
L’Administració competent resoldrà la sol·licitud en el termini màxim de tres mesos des de la data de presentació de la sol·licitud, mitjançant l’emissió del certificat d’aptitud de l’edifici.
Quins tipus de resolucions d’aquest certificat hi ha?
En funció de les deficiències que constin en l’informe de la inspecció tècnica, el certificat d’aptitud s’emet com a:
-
“Apte”, si l’edifici no presenta deficiències.
-
“Apte”, si l’edifici presenta deficiències qualificades de lleus.
-
“Apte provisional”, si l’edifici presenta deficiències qualificades d’importants.
-
“Apte cautelarment”, si l’edifici presenta deficiències qualificades de greus o molt greus, si bé amb les mesures cautelars executades que hagin resolt provisionalment les situacions de risc per a les persones i els béns.
-
“Resolució denegatòria d’aptitud”, si l’edifici presenta deficiències qualificades de greus o molt greus sense les mesures cautelars executades. En aquest supòsit caldrà presentar una nova sol·licitud que acompanyi un nou IITE que acrediti que s’han executat les mesures cautelars, o l’execució de les obres per obtenir el certificat d’aptitud.
Tots els tipus de Certificat d’Aptitud tenen la mateixa vigència?
No. La vigència dependrà del tipus de resolució del certificat.
Ja tinc l’informe i el Certificat, i hi ha relacionades una sèrie de deficiències, què he de fer?
-
Executar de manera immediata i urgent l’adopció de les possibles mesures cautelars requerides en l’informe en el supòsit que aquestes no s’hagin executat anteriorment.
-
Elaborar un Programa de Rehabilitació, si l’edifici té deficiències, per la seva reparació, supervisat per un tècnic. És a dir, cal aprovar un programa de rehabilitació quan s’hagin detectat deficiències que requereixin la supervisió per part de professionals tècnics competents i constituir un fons de reserva específic per respondre a les despeses que es derivin de les obres previstes en el programa i executar les obres de rehabilitació necessàries.
-
Executar les obres previstes en el Programa de Rehabilitació.
-
Lliurar, a requeriment de les administracions, la documentació acreditativa de l’elaboració, la presentació de l’informe i l’aprovació del programa de rehabilitació i el seu compliment.
Una vegada he fet tot aquest procediment, he de fer alguna cosa més?
Sí. Cal formalitzar el “Llibre de l’Edifici”. En un proper Newscam exposarem el seu funcionament i quins són els passos a seguir per a formalitzar-lo.
Departament d’Oficina Tècnica | Departament d’Administració de Finques
En què us pot ajudar la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme?
Des dels departaments d’oficina tècnica i d’administració de finques de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme, l’assessorarem, li aclarirem tots els dubtes que se li puguin plantejar, i el guiarem en tot aquest procés fins a l’obtenció del Certificat d’Aptitud, per a posteriorment formalitzar el Llibre de l’Edifici.
La tasca dels nostres professionals abasta totes les fases del procediment, des de la inspecció de l’edifici, la redacció de l’informe, i la tramitació de la sol·licitud del Certificat d’Aptitud, fins a l’elaboració del Programa de Rehabilitació, i direcció facultativa de les obres de reparació de les deficiències detectades a la ITE.
29 de març de 2021 | Arquitectura i rehabilitació, Inspecció tècnica edificis, Newscam, Propietat Horitzontal, Propietat Vertical, Rehabilitació
Segurament en algun moment haurà sentit a parlar de la Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE), de l’obligatorietat de fer-la, i de les conseqüències que pot tenir no donar compliment a aquesta obligació. En aquest article donarem resposta a tots aquests interrogants.
Quin és el marc normatiu que regula la ITE?
La Llei 18/2007 del dret a l’habitatge va introduir l’obligatorietat dels propietaris de conservar i rehabilitar els immobles i, de manera especial, els habitatges, la qual cosa ha fet reaparèixer, com a procediment de control, la inspecció tècnica i el consegüent certificat d’aptitud.
Amb posterioritat i mitjançant el Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici, es desenvolupa tot el contingut, procediment, i tramitació de la ITE.
Quin és l’objecte d’aquest Decret?
Fomentar la conservació, el manteniment, la rehabilitació i l’adequació funcional dels edificis d’habitatges, mitjançant la regulació de la inspecció tècnica, l’aprovació del Programa d’inspeccions obligatòries, i l’establiment del contingut del llibre de l’edifici, per als edificis d’habitatges existents, i per als edificis d’habitatges d’obra nova o resultants d’una gran rehabilitació.
Què és la ITE?
La inspecció tècnica dels edificis és un sistema de control periòdic dels edificis d’habitatges que te com a finalitat vetllar pel bon estat i la conservació dels edificis residencials i d’habitatges, i serveix també per verificar el compliment del deure que tenen els propietaris de conservar i mantenir els seus immobles.
En què consisteix?
La ITE és una inspecció visual, i té per objecte verificar l’estat de conservació de l’immoble i les possibles deficiències que poden afectar els elements comuns de l’edifici, així com orientar als propietaris en les actuacions a realitzar per complir el deure de conservació i manteniment. No té per objecte determinar vicis ocults, tot i que d’aquesta inspecció se’n pot concloure la conveniència d’una diagnosi més acurada.
Qui està obligat a fer la ITE del seu edifici?
Tots els blocs d’habitatges i les cases unifamiliars, han de passar la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges (ITE) abans dels 45 anys d’antiguitat, recaient sobre la propietat aquesta obligació. En cas d’edificis en règim de propietat horitzontal (Comunitats de Propietaris), aquesta obligació correspon a la Comunitat de Propietaris.
No estan obligats els edificis unifamiliars on la seva edificació principal, excloses construccions auxiliars d’escassa entitat constructiva, estigui separada 1,5 metres o més de la via pública, de zones d’us públic i de les finques adjacents.
Hi ha previstes sancions en el cas de no disposar de la ITE en els supòsits en què sigui exigible?
Efectivament, la Llei 18/2007, del Dret a l’habitatge, preveu la imposició de multes i de sancions a les persones responsables.
D’altra banda, la mateixa Llei del Dret a l’habitatge preveu que els transmitents d’un immoble hagin de lliurar als adquirents el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici hagi estat obligat a passar la inspecció tècnica, qualificant d’infracció greu, no passar la inspecció tècnica o no lliurar als compradors la documentació obligatòria prevista per la llei, que, en el cas d’una compravenda d’un immoble, seran entre d’altres, l’informe de la inspecció i el certificat d’aptitud.
Qui està facultat per fer la ITE?
La ITE l’ha de dur a terme un arquitecte, aparellador, arquitecte tècnic, enginyer de l’edificació o graduat en ciències i tecnologies de l’edificació col·legiat, que disposin d’assegurança de responsabilitat civil.
En un proper Newscam (ITE_2) exposarem el seu funcionament i quins són els passos a seguir per a formalitzar-lo.
Departament d’Oficina Tècnica | Departament d’Administració de Finques
En què us pot ajudar la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme?
Des dels departaments d’oficina tècnica i d’administració de finques de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme, l’assessorarem, li aclarirem tots els dubtes que se li puguin plantejar, i el guiarem en tot aquest procés fins a l’obtenció del Certificat d’Aptitud, per a posteriorment formalitzar el Llibre de l’Edifici.
La tasca dels nostres professionals abasta totes les fases del procediment, des de la inspecció de l’edifici, la redacció de l’informe, i la tramitació de la sol·licitud del Certificat d’Aptitud, fins a l’elaboració del Programa de Rehabilitació, i direcció facultativa de les obres de reparació de les deficiències detectades a la ITE.
19 de març de 2021 | Actuacions, Newscam, Propietat Horitzontal, Propietat Vertical
A la fotografia apareixen els representants de les dues entitats, el Sr. Josep Maria Regàs, president de la Cambra de la Propietat i el Sr. Josep Morgades Pla, com a president de la Fundació CEO del Maresme, en l’acte de la firma del conveni
El 15 de març passat, a la seu de la Cambra de la Propietat, situada a La Riera núm. 161 de Mataró, s’ha firmat un compromís de col·laboració entre les dues entitats.
En compliment dels objectius de promoure i impulsar la integració social i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca del Maresme, la Fundació Ceo del Maresme ofereix una sèrie de serveis, entre ells els de neteja, jardineria i manteniment, recollida selectiva de residus i destrucció de documents, i per tant, li és molt convenient una relació i una complicitat amb les empreses i entitats vinculades al sector de l’habitatge. Per la seva part, la Cambra de la Propietat, amb més d’un segle d’història i amb una àmplia cartera de serveis professionals, s’ha convertit en una entitat dirigida al servei de propietaris i propietàries de finques urbanes, trobant-se entre les seves funcions la gestió dels assumptes relacionats amb les comunitats de propietaris i amb les finques arrendades que administra.
Amb la signatura d’aquest acord, la Cambra incorpora al CEO Maresme entre els seus proveïdors dels serveis abans esmentats i a més tindrà en compte el Servei de Formació i Inserció de la Fundació Maresme, per acollir alumnes en pràctiques formatives, i si fos el cas, identificar possibles llocs de treball susceptibles de ser ocupats per persones amb discapacitat intel·lectual.
En l’acord signat, ambdues parts reconeixen ser coneixedores dels serveis que les dues ofereixen al teixit socioeconòmic de la comarca, i de la seva llarga història i trajectòria a la ciutat de Mataró, el que els esperona a establir aquesta relació desinteressada en pro d’un dels col·lectius amb més risc d’exclusió de la nostra societat, les persones amb discapacitat intel·lectual.
