Nou decret sobre lloguers aprovat pel Govern

Nou decret sobre lloguers aprovat pel Govern

El Govern central va aprovar divendres passat 1 de març un nou decret llei en matèria d’habitatge i lloguer consensuat amb Units Podem, dos mesos i mig després del primer intent. En aquella ocasió la temptativa va resultar fallida per la negativa d’Units Podem, entre altres, a convalidar-ho.
Encara que el text segueix sense donar potestat a comunitats i ajuntaments perquè limitin els preus de lloguer en zones d’especial tensió de preus, aquesta vegada Units Podem ha decidit que hi donarà suport. El motiu és que inclou vàries novetats respecte al text anterior, especialment pel que fa a desnonaments i limitació de preus dins del contracte, i que l’alternativa era mantenir l’actual legislació de 2013, que és un dels origens de l’actual pujada dels preus del lloguer i que s’ha manifestat com un marc normatiu contraproduent que no ha aconseguit trobar l’equilibri entre llogaters i propietaris.

El mecanisme que ha triat el Govern per a tractar de contenir els preus està relacionat amb la política fiscal. En comptes de modificar l’article 17 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que dicta que “la renda serà la que lliurement estipulin les parts”, l’Executiu ha apostat per un índex de preus, que el Ministeri de Foment es compromet a elaborar en els pròxims vuit mesos, a partir del qual cada comunitat autònoma podrà desenvolupar o, en defecte d’això, acollir-se a l’estatal.
Actualment aquest mecanisme d’índexs de preus ja existeix en comunitats autònomes com Catalunya o València, encara que no és vinculant. A partir d’aquest índex, el decret pretén “facilitar l’aplicació de mesures de política fiscal”. És a dir, obre la porta a incentius o penalitzacions, però no al control o limitació de preus.

Com en tots els decrets lleis, les mesures entren en vigor l’endemà de la seva publicació en el BOE, i necessitarà, una vegada més, ser convalidat pel Congrés dels Diputats. Com que la dissolució de les Corts està prevista per al 5 de març, la convalidació tindrà que fer-se per la Comissió Permanent , que tindrà 30 dies hàbils per votar la convalidació.

La publicació en el BOE s’ha produït avui 5 de març, i per tant tots els canvis normatius afectaran els contractes que es firmin a partir del 6 de març. No s’aplicarà als que ja estan en vigor.

En relació als arrendaments urbans, aquestes són les mesures que s’introdueixen en el decret llei aprovat en l’últim Consell de Ministres:

1. Contractes mínims de 5 o 7 anys

S’estableix en cinc anys el període de pròrroga obligatòria, excepte en cas que l’arrendador sigui persona jurídica que serà de set anys.

Quant a la pròrroga tàcita, s’estableix que arribada la data de venciment del contracte, si no existeix comunicació d’alguna de les parts, es prorrogarà el contracte durant tres anys més.

2. Limitació de fiances a tres mesos

Es fixa en dues mensualitats de renda la quantia màxima de les garanties addicionals a la fiança (d’un mes) que poden exigir-se a l’arrendatari, sigui a través de dipòsit o d’aval bancari, tret que es tracti de contractes de llarga durada. En total són tres mesos com a màxim.

3. Limitació de les pujades interanuals a l’IPC

Únicament es podrà elevar la renda en funció a la variació de l’IPC d’un any a l’altre, protegint l’inquilí i evitant pujades arbitràries dins del mateix contracte.

4. Desnonaments

Els jutjats hauran d’avaluar la vulnerabilitat dels afectats i si l’aprecien, posar en coneixement dels serveis socials els processos de desnonament.

L’ajornament dels desnonaments en cas de vulnerabilitat serà d’un mes per a propietaris persones físiques i tres per a les jurídiques.

No podran realitzar-se desnonaments oberts, és a dir, aquells que es produeixen sense data ni hora i en els quals la Policia pot personar-se en qualsevol moment.

5. Índexs de preus

Es disposa la creació de l’índex estatal de referència de preus en un termini de vuit mesos. Amb dades de l’Agència Tributària, el cadastre, el registre de la propietat, el registre de fiances i altres fonts s’oferirà anualment els valors mitjans de renda mensual en euros per metre quadrat d’habitatge per barris, municipis, províncies, comunitats autònomes.

Les comunitats autònomes podran establir els seus propis índexs de referència a l’efecte de dissenyar les seves polítiques i programes públics d’habitatge. Això no implica que puguin limitar els preus, que és el que reclamava Units Podem a través d’una reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans, sinó tan sols tenir una estadística fiable.

A Catalunya i Comunitat Valenciana ja existeixen aquests índexs, i Euskadi està elaborant-los.
En cap cas habiliten per a establir sistemes de regulació dels preus de lloguer, ja que la mesura seria inconstitucional per afectar el dret fonamental a la propietat en cas d’incloure’s en un decret.  El que les comunitats poden fer si ho desitgen, com fins ara, és usar la informació dels índexs per a fer política fiscal segons els marges que ja marca la llei.

6. Despeses de formalització i gestió del contracte

Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte aniran sempre a càrrec de l’arrendador, en els supòsits que l’arrendador sigui una persona jurídica.

7. Validesa del contracte enfront de tercers

En la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans de 2013, es va establir que si el contracte de lloguer no es registrava en el Registre de la Propietat, deixaria de tenir efectes enfront de tercers. D’aquesta manera es desregulava més el mercat, doncs els fons que compraven blocs de pisos necessitaven poder disposar d’aquests pisos fàcilment, i si el contracte no havia estat registrat mancava de tota validesa. Aquesta situació, que es mantenia en l’anterior decret, ha estat ara solucionada: en el cas de contractes de cinc i set anys, hauran de ser respectats també en el cas de no estar inscrits en el Registre de la Propietat.

8. Termini de preavís de no renovació de contracte

Augmenta el termini amb el qual s’ha d’avisar que no es desitja renovar el contracte. En concret, serà de quatre mesos per a l’arrendador  i de dos mesos per a l’inquilí.

9. Recuperació del pis per necessitat de l’arrendador

Les causes de necessitat que hagin d’al·legar els propietaris per a recuperar l’habitatge abans del termini mínim hauran de constar en el contracte, i especificar-se quina d’elles és la que es produeix en el moment de la comunicació.

10. Impost sobre Béns immobles (IBI)

S’elimina l’obligació de repercutir aquest impost als inquilins dels habitatges en lloguer social. Així mateix, s’autoritza que els municipis puguin bonificar l’IBI en immobles d’ús residencial que siguin objecte de lloguer social o a preus assequibles i també a aquells la renda dels quals sigui inferior a la determinada per l’aplicació del sistema estatal d’índexs de preus dels contractes d’habitatge en lloguer.

Es regula també un recàrrec a l’IBI als habitatges desocupats, desenvolupant un recàrrec que ja estava establert en 2002.

11. Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

En l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats hi haurà un nou supòsit d’exempció aplicable a la subscripció de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús habitual o permanent.

12. Tanteig i retracte

S’estableix el dret d’adquisició preferent (tanteig i retracte) per administracions públiques en cas de venda conjunta d’un immoble amb arrendaments.

13. Subrogació en cas de defunció d’inquilí

Es “blinda” la possibilitat de subrogació, en cas de defunció de l’inquilí, en favor de determinats perfils vulnerables (menors, discapacitats, majors de 65 anys).

 

 

Derogació del Reial decret llei 21/2018 en matèria d’habitatge i lloguer

Derogació del Reial decret llei 21/2018 en matèria d’habitatge i lloguer

Informem que aquest dimarts, 22 de gener de 2019 el Congrés dels Diputats no ha convalidat el Reial decret llei (RDL) 21/2018, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, aprovat el passat 14 de desembre i que va entrar en vigor el dia 19 de desembre, amb la qual cosa s’han confirmat els nostres auguris que la reforma podia fracassar per manca de suport de les forces polítiques (butlletí newscam de 10 de gener de 2019). Hem de dir sobre aquest tema, que és un fracàs complet que es dicti una disposició tan important que afecta a la relació contractual entre les parts, sense tenir la seguretat que la mateixa serà convalidada.

Com a conseqüència d’aquest fet, els contractes que se signin a partir del dimecres, 23 de gener de 2019 restaran sotmesos a les previsions de la Llei d’Arrendaments Urbans de 1994, reformada per la Llei 4/2013, sense que els hi sigui d’aplicació el RDL 21/2018 al que hem fet referència. És a dir, pels contractes que es formalitzin a partir del 23 de gener de 2019, seguiran vigents les normes anteriors, com si el RDL no hagués existit mai.

Per altra banda, els contractes que s’hagin signat des del 19 de desembre del 2018 fins al 22 de gener de 2019, els hi continuarà essent d’aplicació el RDL 21/2018. Per tant, la durada mínima del contracte serà de cinc anys més tres de pròrroga tàcita; set anys inicials si l’arrendador és una persona jurídica i pròrroga també de tres anys; la limitació de l’aval addicional al mes de fiança a dues mensualitats i el pagament de les despeses immobiliàries per part de l’arrendador si és una persona jurídica, exempció del pagament d’ITP, etc.

Per a més informació no dubti en contactar amb el nostre Servei Jurídic.

L’IPC (Índex de Preus al Consum) es situa a desembre de 2018 en el 1,2%

L’IPC (Índex de Preus al Consum) es situa a desembre de 2018 en el 1,2%

La majoria de contractes d’arrendament preveuen que la renda de lloguer pactada s’actualitzi anualment d’acord amb algun índex, el més habitual és l’índex general de preus al consum i d’aquesta manera es revalora l’import del lloguer pactat inicialment en el contracte. Posem en el seu coneixement que l’IPC ha tancat el desembre del 2018 en un 1,2%, cinc dècimes inferior al del mes anterior.

Per facilitar aquesta actualització, qualsevol que sigui el període interessat, posem a la seva disposició un enllaç al web de l’Institut Nacional d’Estadística que li permetrà d’obtenir l’import de la renda actualitzada. Tan sols cal introduir l’import de la renda actual i el període que es vol actualitzar i obtindrà immediatament el nou import actualitzat i la variació percentual aplicada.

Càlcul IPC renda lloguer

Si el seu contracte de lloguer preveu un sistema d’actualització diferent a l’aplicació de l’IPC índex general, o té qualsevol altre dubte referent al seu contracte posi’s en contacte amb els nostres serveis jurídics; podem ajudar-lo a fer les actualitzacions corresponents de la renda segons les estipulacions del seu contracte.

La Llei d’Arrendaments Urbans i els principals efectes dels darrers retocs polítics

La Llei d’Arrendaments Urbans i els principals efectes dels darrers retocs polítics

En aquest article, ens fixarem en els aspectes més sensibles dels arrendaments, que són aquells que incideixen sobre la durada dels contractes i el preu.

Pel que fa a la durada, es retorna a la regulació anterior, i els contractes de lloguer retornen a un període de pròrroga obligatòria pels arrendadors de 5 anys -o 7 anys si l’arrendador és persona jurídica-, més uns altres 3 si en finalitzar aquest primer termini les parts no indiquen altra cosa.

Aquesta mesura va encaminada, per una part, a donar més estabilitat als llogaters, ja que el termini vigent fins ara de 3 anys era percebut com a excessivament curt, i, per altra banda, indirectament, l’allargament de la durada tindrà efectes sobre els preus del lloguer. En un període on els preus van a l’alça, retardar les renovacions dels contractes d’alguna manera alenteix les actualitzacions de preu. Les variacions de preu es concreten en el moment de renovar el contracte o de formalitzar-ne un de nou. Quant més llarg és aquest període, més es dilata el procés d’actualització, que en l’actual tendència sempre és a l’alça.

Altres mesures reforcen aquest objectiu de frenar l’escalada de preus; com el fet que en el decurs de la durada del contracte si la renda pactada té la consideració de renda reduïda (aquelles que permeten accedir a algun programa d’ajuts al lloguer), no es pot incrementar el preu més que l’IPC. Similar limitació seria d’aplicació en cas que hi hagi previst repercutir les despeses de la comunitat de veïns, que en cap cas podrien superar un increment del doble de l’IPC. D’alguna manera podem dir que els preus del lloguer queden estabilitzats per a un període de 7 anys si l’arrendador és persona jurídica, o de 5 anys si el propietari o arrendador és persona física.

La regulació dels preus o de les rendes màximes que demanen especialment els grans municipis han quedat fora de moment d’aquesta regulació; tot i que ja veurem si serà per gaire temps, atès que és un dels aspectes inclosos en el pacte PSOE-Podemos i no sembla que hi hagi cap predisposició a oblidar aquesta qüestió. Cal tenir en compte, per una banda, que aquesta renovació de la LAU, en ser feta per la via del decret-llei, s’ha de presentar a la convalidació o revocació per part del Congrés en un termini màxim de 30 dies. Per altra banda, sembla que Podemos vincula el seu suport a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat a que el govern espanyol prengui mesures dràstiques de regulació del preu dels lloguers. Per tant, restem a l’expectativa de si finalment s’incorporarà certa regulació de les rendes màximes o altrament tota la reforma pot anar enrere per manca de suport de les forces polítiques.

Les garanties addicionals, limitades

En un altre ordre de coses, i per tal de que les condicions de contractació no s’endureixin en excés, s’incorpora una limitació a les garanties addicionals que a vegades s’exigeixen de manera complementària al mes de fiança obligatòria. Aquestes garanties addicionals que es pactin en l’arrendament d’habitatges no poden superar dues mensualitats de renda. Respecte de les despeses relacionades amb la contractació (despeses d’intermediació i de formalització de contracte), aquesta nova regulació preveu que siguin assumides per la part arrendadora si aquesta és una persona jurídica; si la part arrendadora és una persona física, no queda afectada per aquesta disposició i com és habitual en el sector seran ateses per la part arrendatària.

La reforma de la LAU també incideix sobre els costos de la contractació dels arrendaments en relació a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP), al qual estan subjectes tots els contractes d’arrendament d’immobles (excepte aquells que porten IVA). A partir d’ara, els contractes d’arrendament d’habitatges seguiran subjectes a l’impost però en queden exempts. Caldrà, doncs, seguir presentant la corresponent autoliquidació però amb import zero. Aquesta exempció no afecta la resta de contractes d’arrendament que siguin d’ús diferent al d’habitatge, o aquells en que l’arrendament de l’immoble no vagi destinat a satisfer la necessitat d’habitatge habitual i permanent.

Aquest és l’escenari actual, en base a l’esmentat Decreto Ley. La incògnita és saber si aquesta reforma es consolidarà; si es veurà complementada amb altres mesures de caire intervencionista sobre els preus, o si finalment decaurà tota la reforma… Tot depèn de l’equilibri de partits. Ara per ara estem en un escenari molt inestable que fa de mal pronosticar el futur.

Miquel Costa. Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona

Augmenta de 3 a 5 anys el termini mínim dels lloguers

Augmenta de 3 a 5 anys el termini mínim dels lloguers

El Consell de Ministres del passat divendres va aprovar un Reial decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, que s’ha publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) d’aquest dimarts. Afectarà als contractes que es firmin a partir de dimecres, 19 de desembre. No afecta als contractes anteriors, estiguin dins del període de durada pactat pels contractants o estiguin en la pròrroga posterior.

Entre altres mesures, aquesta disposició augmenta de 3 a 5 anys el termini legal mínim en el qual l’inquilí podrà romandre en l’habitatge arrendat, mentre que s’eleva d’1 a 3 anys el termini de pròrroga tàcita quan l’arrendador o l’arrendatari no manifesten la seva voluntat de no renovar el contracte. També es limiten les garanties addicionals a la fiança, fins a un màxim de dues mensualitats, tret que es tracti de contractes de llarga durada.

Les principals mesures que contempla el Reial decret llei són les següents:

1) Es modifica la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans (LAU), introduint les següents modificacions que afecten els contractes del lloguer:

= S’amplia el termini dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l’arrendador és persona jurídica). És a dir, augmenta el termini legal mínim en el qual l’inquilí pot romandre en l’habitatge arrendat.

= S’amplia el termini de pròrroga tàcita d’1 a 3 anys. Es tracta del termini temporal pel qual s’amplia el contracte una vegada transcorregut el període de pròrroga obligatòria, en el cas que l’arrendador o l’arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar-lo.

= Es limiten les garanties addicionals a la fiança, fins a un màxim de dues mensualitats, tret que es tracti de contractes de durada superior als 5 anys, o superior als 7 anys si l’arrendador fos persona jurídica.

= Es facilita l’adopció d’acords entre el propietari i l’inquilí per a la renovació o millora de l’habitatge en el transcurs d’un mateix contracte d’arrendament.

= S’estableix que les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador, quan aquest sigui persona jurídica (una societat o empresa), excepte aquelles despeses en els quals s’hagi incorregut per iniciativa directa de l’arrendatari. Si l’arrendador és una persona física, no s’indica com procedir, de manera que es podrà pactar lliurament qui haurà de pagar-los, igual que fins ara.

= Es millora i aclareix la remissió dels contractes de lloguer turístic d’habitatge a la normativa sectorial turística que resulti aplicable.

2) Mesures en favor de les comunitats de propietaris davant el fenomen del lloguer turístic d’habitatges:

= Es modifica la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, per a habilitar la possibilitat que, per majoria qualificada de tres cinquenes parts dels propietaris, en les comunitats de veïns puguin adoptar-se acords que limitin o condicionin l’exercici de l’activitat del lloguer turístic d’habitatge, per a, d’aquesta forma, afavorir la convivència en els edificis d’habitatges.

Cal recordar que aquesta norma no és aplicable a Catalunya, ja que és aplicable el que estableix el Codi civil de Catalunya.

3) Més protecció a les llars vulnerables en el procediment de desnonament d’habitatge:

= A través d’una modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, es reforma el procediment de desnonament d’habitatge, per a oferir més protecció a les llars vulnerables, millorant la coordinació entre els òrgans judicials i els serveis socials competents i facilitar l’adopció de mesures per a atendre els casos de les famílies de menor capacitat econòmica, vulnerabilitat social o amb majors càrregues familiars, a través de l’establiment d’uns tràmits i terminis que implicaran un allargament dels desnonaments que perjudicarà els propietaris. Hem d’entendre que aquestes mesures s’hauran d’aplicar  tant en el cas de l’impagament de contractes anteriors a la reforma legal, com en els posteriors a aquesta.

4) Mesures fiscals

= S’estableix l’exempció de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats en la subscripció de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent, de manera que es redueixen les càrregues fiscals que comporta el mercat del lloguer d’habitatge habitual.

= S’elimina l’obligació de repercutir l’IBI a l’arrendatari en el lloguer social d’habitatge per part d’Administracions o ens públics.

= Els ajuntaments amb superàvit podran destinar-ho a promoure el seu parc d’habitatge públic.

= S’habilita als ajuntaments la possibilitat d’establir una bonificació de fins al 95% en la quota de l’IBI per als habitatges subjectes a lloguer a preu limitat. El Reial decret llei no estableix límits al preu del lloguer dels habitatges, però dona a entendre que es farà més endavant perquè fa aquesta previsió que els Ajuntaments puguin bonificar la quota de l’IBI dels habitatges arrendats subjectes a una renda màxima, però, repetim, aquest límit no s’estableix en aquesta reforma.

= S’estableixen les bases i garanties per a la definició del concepte d’immoble d’ús residencial desocupat amb caràcter permanent, per a l’aplicació per part dels ajuntaments del recàrrec a l’IBI establert l’any 2002.

5) Mesures de foment de l’accessibilitat universal

= A fi d’estimular la realització d’obres d’adaptació o millora de l’accessibilitat, es modifica la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal per a augmentar, en un termini de tres anys, al 10% el fons de reserva de les comunitats de propietaris, i establir la possibilitat que es destini a la realització d’obres en matèria d’accessibilitat, en un context demogràfic, en el qual cada vegada hi ha més persones en situació de mobilitat reduïda que troben greument limitats els seus drets per l’existència de barreres físiques en els seus edificis.

= Així mateix, s’estableix l’obligatorietat de les obres d’accessibilitat establertes legalment quan les ajudes públiques a les quals la comunitat pugui tenir accés aconsegueixin el 75% de l’import d’aquestes.

Aquestes mesures sobre accessibilitat suposen la reforma de la Llei de propietat horitzontal estatal que no és aplicable a Catalunya, i per tant, no entraran en vigor en el nostre pais si no es modifica el Codi civil de Catalunya.

La UE subvenciona un projecte de Mataró per incrementar l’habitatge de lloguer assequible

La UE subvenciona un projecte de Mataró per incrementar l’habitatge de lloguer assequible

La Unió Europea subvencionarà amb 2,5 milions d’euros un projecte liderat per l’Ajuntament de Mataró que busca mobilitzar l’habitatge desocupat de la ciutat per incrementar l’habitatge de lloguer a preu assequible. El projecte es basa en els principis de l’economia social i cooperativa.

El finançament necessari per desenvolupar el projecte vindrà a través del programa europeu Urban Innovative Actions, que forma part del fons FEDER. Ja s’ha confirmat que el projecte de la capital del Maresme és una de les 22 propostes de tot Europa que seran tirades endavant.

La proposta té una durada de 3 anys i el seu pressupost global per desenvolupar-la és de 3,1 milions –la subvenció abasta el 80% del total– , dels quals 625.000 € són aportats pels diferents socis, principalment en quantificació de despeses de personal. L’Ajuntament desenvoluparà el projecte en consorci amb la Fundació Unió de Cooperadors, la Diputació de Barcelona, Salesians Sant Jordi – Fundació Jovent, l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona i el TecnoCampus Mataró-Maresme.

Yes we rent / Lloguem”

En l’últim any a Mataró el preu dels lloguers ha sofert un augment similar al d’altres ciutats de l’àrea metropolitana, que unit a l’escassetat d’oferta, dificulta a moltes persones l’accés a l’habitatge de lloguer. Els esforços per part de les institucions no són suficients i la possibilitat de generar més oferta de lloguer a curt termini passa per mobilitzar i posar al mercat habitatge desocupat. En aquest sentit es calcula que a la ciutat hi ha 3.381 habitatges desocupats (segons dades estimades del 2016), un 75% propietat de particulars.

L’objectiu del projecte “Lloguem” (“Yes we rent” en anglès) és trobar solucions a l’escassetat d’oferta de lloguer rendible (diferent del lloguer social) basades en l’economia social i cooperativa. Impulsarà la creació de fórmules cooperatives entre demandants d’habitatge de lloguer (cooperatives de llogaters) que permetin oferir condicions favorables a propietaris d’habitatge i generar una oferta de lloguer assequible i estable a llarg termini.

Per una banda, el projecte proposarà incentius a aquells propietaris que optin per incloure el seu habitatge en el programa. Alguns dels beneficis seran la realització d’obres de rehabilitació del seu habitatge; subvencions a fons perdut per a actuacions d’eficiència energètica; una garantia absoluta de cobrament per mitjà d’un fons de garantia propi; beneficis fiscals en impostos municipals com l’IBI o la plusvàlua i gratuïtat en la gestió del lloguer.

A canvi, es negociarà una retribució que es consideri justa pel propietari i, que al mateix temps, asseguri l’assequibilitat de l’habitatge.

Els habitatges seran rehabilitats per mitjà de programes d’inserció laboral de persones vulnerables garantint uns estàndards de qualitat òptims i acordats amb el propietari. Així també es potenciarà l’ocupació entre persones amb dificultats d’inserció.

Es preveu que el projecte s’iniciï a mitjans de 2019, un cop enllestida la fase preparatòria. Passats els tres anys, la iniciativa aspira a que aquests projectes cooperatius esdevinguin un nou agent en el mercat de lloguer capaç de generar una oferta d’habitatge alternativa al lloguer privat i al públic, i que acabi tenint prou pes per influir en els preus del lloguer. Al mateix temps, s’espera que siguin capaços de generar recursos per destinar a altres projectes d’economia social vinculats a l’habitatge, com cooperatives de construcció o compra de sòl.

Urban Innovative Actions

El programa Urban Innovative Actions de la UE aposta per possibles solucions a problemes urbans que no hagin estat testades anteriorment i tinguin un alt nivell de risc. A la tercera edició de la convocatòria han estat seleccionats 22 projectes europeus en les temàtiques d’adaptació al canvi climàtic, qualitat de l’aire, habitatge i ocupació. A Catalunya només han estat seleccionats dos projectes, el de Mataró i un altre a la ciutat de Barcelona.

A la categoria d’adaptació al canvi climàtic han resultat guanyadors els projectes de Barcelona, Sevilla, Ribarroja de Turia, Amsterdam (Holanda), París (França) i Manchester (Regne Unit). En habitatge els seleccionats han estat els projectes de Mataró, Brussel·les (Bèlgica), Budapest, Gante (Bèlgica) i Lió (França). En matèria d’ocupació són guanyadors Cuenca, Aveiro (Portugal), Cluj Napoca (Rumania), Eindhoven (Holanda), Vantaa (Finlàndia) i Ventspils (Letònia). Per últim, els projectes seleccionats sobre la millora de la qualitat de vida han seleccionades les iniciatives de Marsella (França), Breda (Bèlgica), Hèlsinki (Finlàndia), Ostrava (República Checa) i Portici (Itàlia).