23 de juny de 2020 | Newscam, Propietat Horitzontal
La majoria de Comunitats de Propietaris, o almenys, la majoria dels comuners de la major part de les Comunitats Propietaris, es neguen a què es destinin els habitatges pertanyents a la Comunitat a ús turístic per les molèsties que poden arribar a ocasionar aquest tipus d’activitats.
Perquè un propietari pugui destinar el seu immoble a fins turístics haurà de respectar el que estableixi el Títol Constitutiu, que pot contenir prohibicions del destí dels habitatges o locals. Referent a això, el fet que en el Títol s’indiqui que els pisos sols es poden destinar a “habitatge”, no significa que el propietari no pugui arrendar el mateix, bé amb caràcter fix, temporal, de temporada o turístic.
La Comunitat pot incloure una clàusula en els estatuts que prohibeixi els apartaments turístics, mitjançant acord comunitari, que haurà d’inscriure’s en el Registre de la Propietat perquè sigui oposable a tercers. Ara bé, aquest acord no podrà tenir efectes retroactius, de tal manera que aquest tipus d’activitats que ja s’estiguin desenvolupant en la finca no podran limitar-se d’aquesta manera.
Per a l’aprovació de l’acord que limiti el lloguer turístic, n’hi ha prou amb el vot de les quatre cinquenes parts del total de propietaris que representin les quatre cinquenes parts de les quotes de participció.
Quins passos ha de donar la Comunitat per a prohibir el lloguer turístic?
En primer lloc, ha de convocar una Junta de Propietaris i en l’ordre del dia ha de constar l’acord de prohibició del destí de l’habitatge com a lloguer turístic. En la Junta es procedirà a la votació, que haurà d’aconseguir el quòrum anteriorment exposat. Celebrada la Junta, s’haurà de notificar –preferentment de manera fefaent– als absents, que tindran un termini de 30 dies per a comunicar la seva intenció de vot; en cas que no diguin res en aquest període, es considera que s’adhereixen a l’acord de la Junta. Aconseguides les majories necessàries, l’acord és executiu, però s’haurà d’inscriure en el Registre perquè sigui oposable a tercers.
S’aconsella consultar abans amb el notari i el registrador, a fi de redactar el certificat que ha d’expedir el secretari, per a evitar que posteriorment hi hagi problemes i per a l’obligada inscripció registral, ja que si això no es duu a terme no obligarà als nous propietaris.
Si amb anterioritat a l’acord un propietari ja realitzava aquesta activitat, l’acord el vincula?
No, l’acord pel qual es prohibeix el destí com a arrendament turístic no té efectes retroactius, i només vincularà a nous adquirents i a comuners que pretenguessin destinar-ho a aquesta activitat.
Si, conforme a tot l’exposat, es permet el lloguer turístic i aquest genera molèsties als propietaris, què pot fer la Comunitat?
L’art. 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) regula l’acció de cessació en les Comunitats de Propietaris per activitats molestes, prohibides i insalubres. Aquesta és la via més adequada per a aconseguir la no continuïtat de l’arrendament, però aquesta situació ha de quedar ben provada en via judicial, doncs, tal com va indicar la Sentència TSJ Catalunya, Sala civil i Penal, Secció 1a, 37/2016, de 19 de maig, no pot concloure’s en abstracte que l’existència d’habitatges d’ús turístic suposi una activitat contrària a la convivència normal en la Comunitat, sinó que és necessari un ús anòmal o antisocial, que haurà de ser analitzat cas per cas.
Quins passos ha de donar la Comunitat per a exercitar l’acció de cessació?
En primer lloc, amb caràcter previ i obligatori, el requeriment del President, a iniciativa pròpia o de qualsevol dels propietaris o ocupants, sol·licitant la immediata cessació d’aquestes activitats, amb advertiment en cas contrari d’iniciar accions judicials.
Si l’infractor persisteix, el President, prèvia autorització de la Junta, podrà presentar acció de cessació. Juntament amb la demanda, s’haurà d’aportar el requeriment fefaent, l’acord de la Junta i tots els mitjans de prova disponibles. Es podrà sol·licitar, com a mesures cautelars, qualsevol actuació que permeti assegurar l’efectivitat de l’ordre de cessació.
Quins efectes pot tenir la demanda estimatòria?
Tot dependrà del que es demani en la demanda, però donat l’abast de l’acció de cessació de l’art. 7.2 LPH, es podrà acordar la cessació definitiva de l’activitat i la pertinent indemnització de danys i perjudicis, i quan escaigui la privació del dret de l’ús de l’habitatge o local per un temps no superior a tres anys. Si l’infractor no fos el propietari, la sentència podrà declarar extingits definitivament tots els seus drets relatius a l’habitatge o local, així com el seu immediat llançament, encara que aquest últim supòsit resulta difícil d’aconseguir.
Si el destí com a lloguer vacacional està prohibit en els estatuts i el propietari segueix amb l’activitat, què pot fer la Comunitat?
Haurà de seguir els mateixos tràmits anteriorment indicats, perquè l’acció de cessació de l’art. 7.2 LPH és aplicable tant a activitats molestes com a les prohibides per les normes de la Comunitat.
22 de maig de 2020 | Newscam, Propietat Horitzontal
La gran majoria de Catalunya es troba en la Fase 1 o inicial, excepte Barcelona ciutat i els àmbits metropolitans nord (on es troben molts municipis del Maresme, entre ells Mataró) i sud, que romanen en Fase 0 o de preparació de la desescalada. No obstant, es preveu que aquest dilluns 25 de maig passin també a Fase 1.
És per aquest motiu que veiem pertinent fer arribar les mesures de prevenció a prendre a les comunitats de propietaris a la Fase 1. No oblidem que sempre s’han de mantenir les distàncies de seguretat, així com mesures d’higiene i desinfecció.
Les restriccions de l’ús que es pot fer dels elements i espais comuns de la comunitat en la Fase 1 es poden resumir de la següent manera:
1. Es poden fer reunions en l’àmbit privat, al domicili, associació, seu social o similar. Els grups socials poden ser de com a màxim 10 persones (aquest límit no s’aplicarà a persones que visquin juntes). Durant els contactes socials amb terceres persones, s’hauran de respectar les mesures de seguretat i higiene, com la distància mínima de seguretat de 2 metres, o establir mesures alternatives de protecció física, d’higiene de mans, etc.
2. Ús de zones comunes per accedir a la via pública. Piscines tancades. Prohibit l’ús de parcs infantils i gronxadors. Obertura pistes esportives a l’aire lliure. Esport individual sense contacte físic.
3. No es poden celebrar Juntes de Propietaris.
4. Es pot sortir al pati/balcó/terrassa particular.
5. Es pot baixar les escombraries a l’horari habitual.
6. Es pot baixar les escombraries del veí, cal evitar el contacte i respectar la distància de 2 metres.
7. Obres: en zones que es puguin sectoritzar i sense contacte amb els residents.
Us anirem informant de les novetats que sorgeixin a mesura que les fases de desconfinament vagin canviant.
14 d'abril de 2020 | Newscam, Propietat Horitzontal
El Decret llei 10/2020, de 27 de març, pel qual s’estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social del COVID-19, amb entrada en vigor el 28 de març, conté mesures aplicables a les Comunitats de Propietaris durant l’estat d’alarma, concretament sobre la possibilitat d’ajornar o modificar les reunions convocades amb anterioritat a la declaració de l’estat d’alarma i, així mateix, s’admet la celebració de reunions i l’adopció d’acords per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de comunicació i també l’adopció d’acords sense reunions, d’acord amb els requisits previstos pel Codi civil de Catalunya i encara que els estatuts no ho prevegin.
Aquestes mesures es troben regulades a l’article 4.4 que estableix el següent:
4.4 Els terminis legals o estatutaris per a la convocatòria i celebració de les reunions de les juntes de propietaris en les comunitats subjectes a règim de propietat horitzontal resten suspesos a partir de la data de declaració de l’estat d’alarma, i el seu còmput es reprèn a partir de la data de finalització de l’estat d’alarma o les seves pròrrogues. Les reunions ja convocades que s’hagin de celebrar durant la vigència d’aquest estat resten suspeses i s’han de tornar a convocar dins del mes següent al seu aixecament, llevat que sigui possible dur-les a terme pels mitjans establerts en l’article 312-5.2 del Codi civil de Catalunya. Durant la vigència de l’estat d’alarma, queda admesa també la possibilitat d’adoptar acords sense reunió, a instància de la persona que presideix la junta, si es compleixen els requisits establerts a l’article 312-7 del Codi civil de Catalunya.
És a dir, d’acord amb el que es disposa en l’art. 4.4 del Decret llei 10/2020, les reunions ja convocades que havien de celebrar-se durant la vigència de l’estat d’alarma queden suspeses i s’han de tornar a convocar dins del mes següent al seu aixecament, tret que sigui possible dur-les a terme pels mitjans establerts en l’article 312-5.2 del Codi civil de Catalunya, és a dir, podran reunir-se per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de comunicació, sempre que quedi garantida la identificació dels assistents, la continuïtat de la comunicació, la possibilitat d’intervenir en les deliberacions i l’emissió del vot.
La Cambra de la Propietat, aprofitant que el Codi civil de Catalunya ha fet aquesta aposta per les noves tecnologies, organitza la celebració per videoconferència de Juntes de Propietaris de Comunitats que gestiona, quan aquestes hi están interessades.
A més durant la vigència de l’estat d’alarma, queda admesa també la possibilitat d’adoptar acords sense reunió, a instàncies de la persona que presideix la junta, si es compleixen els requisits establerts en l’article 312-7 del Codi civil de Catalunya, és a dir, mitjançant l’emissió del vot per correu postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre que quedin garantits els drets d’informació i de vot, que quedi constància de la recepció del vot i que es garanteixi la seva autenticitat. S’entén que l’acord s’adopta en el lloc del domicili de la persona jurídica i en la data de recepció de l’últim dels vots vàlidament emesos.
Per últim, una possibilitat d’actuació quan l’assumpte sigui urgent, és que el President com a representant legal de la Comunitat, pugui actuar en aquesta condició, si bé amb posterioritat la seva gestió haurà de ser ratificada per la Junta.
17 de març de 2020 | Newscam, Propietat Horitzontal
El coronavirus ha obligat a milions de persones a no sortir de casa durant, almenys, els propers 15 dies. Les precaucions han de ser extremes a l’hora de sortir de casa, però fins i tot dins de la pròpia comunitat de veïns, si es viu en un edifici o una urbanització.
En aquest sentit, en aquest butlletí es donen un seguit de consells per evitar situacions innecessàries de contagi tant a les comunitats com en el propi domicili, d’acord amb les mesures especificades en el RD d’estat d’alarma aprovat el passat dissabte 14 de març pel Consell de Ministres.
Així, per exemple, per analogia amb aquest Reial decret, es recomana:
1.- Mantenir una distància de contacte d’almenys un metre entre les persones que transiten a les zones comunes de les comunitats de propietaris, principalment portal i escales. Mesura de seguretat que també han de seguir els empleats de la finca (porters, conserges, netejadors, vigilants …), donat el seu paper fonamental per al bon funcionament de les comunitats.
2.- Extremar la neteja diària amb gels desinfectants, lleixiu o altres materials no abrasius a les zones més sensibles, com són la porta d’accés al portal, les botoneres de les cabines dels ascensors, porter o videoporters automàtics, o els passamans de les escales, utilitzant guants i mascaretes.
3.- Clausurar les àrees o espais comuns, zones enjardinades, infantils, zones exteriors d’esbarjo, sales i en general qualsevol altre espai compartit que no sigui necessari per a l’habitabilitat i seguretat de l’edifici. Només es permet l’accés al personal encarregat del manteniment i neteja d’aquestes zones.
4.- Utilitzar l’ascensor de manera individual per evitar contactes amb altres veïns. Prémer el botó de destinació amb el dit protegit.
5.- Pel que fa al servei de neteja, s’aconsella que efectuin les tasques de neteja en les primeres hores del dia. Les comunitats podran valorar la reducció del seu horari de treball a les tasques estrictament necessàries.
6.- Les obres en curs, tant privades com en zones o elements comuns, seguiran amb la seva execució fins la recepció d’una instrucció concreta per part de l’autoritat administrativa corresponent. Si bé moltes d’elles es veuran afectades, donada la manca de subministraments per tancament dels magatzems.
7.- Referent a la recollida domiciliària d’escombraries, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha comunicat un seguit de recomanacions sobre la gestió de residus domèstics procedents de llars amb persones aïllades o en quarantena per Covid-19. D’una banda, el material d’un sol ús utilitzat per la persona malalta i els seus cuidadors (guants, mocadors, mascaretes), l’equip de protecció individual (EPI) del personal sanitari (excepte ulleres i màscara) i qualsevol altre residu del pacient s’ha d’eliminar a la galleda d’escombraries disposat a l’habitació. De l’altra, la mascareta i ulleres s’han de retirar fora de l’estada del pacient en una altra bossa diferent. Aquestes dues bosses, tancades hermèticament, s’hauran d’introduir en la borsa destinada a contenir els residus d’origen domèstic, també segellada de manera hermètica, per posteriorment ser dipositada en el contenidor destinat exclusivament a aquest fi. Està terminantment prohibit dipositar-la en els contenidors de recollida separada (orgànica, envasos, paper, vidre o tèxtil) o abandonar-la en l’entorn.
8.- Quant a la paqueteria, sol·licitar als veïns que redueixin al mínim imprescindible i necessari les comandes que requereixin enviaments domiciliaris.
9.- Posar en el tauler d’anuncis o en un lloc visible, a més de les recomanacions sanitàries, un cartell informatiu amb aquestes mesures preventives perquè tots els residents, clients de negocis o turistes d’habitatges d’ús turístic tinguin coneixement de les mateixes.
10.- Suspendre la celebració de juntes generals de propietaris, tant ordinàries com extraordinàries, com reunions dels òrgans de govern no necessàries.
11.- El Reial decret estableix la suspensió de terminis processals, administratius, de prescripció i caducitat. També, s’aconsella que els serveis d’administració continuïn prestant-se a través de serveis remots.
La Cambra crida a la calma i al sentit comú per contenir l’epidèmia de coronavirus. També a la solidaritat amb aquells veïns, normalment d’avançada edat, que viuen sols, i que puguin necessitar de l’ajuda de la resta dels seus conveïns.
11 de juliol de 2019 | Newscam, Propietat Horitzontal
Rebem nombroses consultes sobre l’actuació de la Comunitat quan hi ha un o diversos morosos, especialment quan no són “temporals”, sinó que s’observa que aquesta situació serà llarga i moltes vegades complicada.
En el cas de les Comunitats, on la falta de pagament és suficient per a no poder fer front a les despeses dels serveis i elements comuns, l’única sortida passa (previ acord en Junta) per emetre rebuts extraordinaris, encara que sigui amb caràcter temporal, perquè d’una altra manera no hi haurà forma de pagar la neteja, els ascensors, la llum general i totes les altres despeses comunes de l’immoble.
Doncs bé, encara que el que a continuació s’exposarà no sigui optimista, ni es poden assenyalar fórmules màgiques, indicarem els diferents problemes per tal que la Comunitat tingui constància de les conseqüències i accions d’aquesta falta de pagament per a ella i per a la resta dels propietaris.
I. El deutor ocasional
Aquest és el que menys problemes planteja, doncs, encara que el morós protesti i discuteixi molt sobre l’acord de la Junta, fins i tot que voti en contra, és evident que ningú pot impedir el pagament de les derrames que hagi acordat la Comunitat, per molt que el que deixa de pagar consideri que té raó.
Per poder realment oposar-se a aquestes quotes ordinàries o extraordinàries, ha d’impugnar judicialment l’acord de la Junta, i a més cal que estigui al corrent de pagament. D’altra banda, si bé en la impugnació, el morós ha d’acreditar estar al corrent de pagament, el problema està que després de presentada la impugnació, els rebuts posteriors del mateix concepte ja no han d’estar al dia perquè el procés continuï, alguna cosa que necessitaria un canvi legislatiu, perquè aquest judici ordinari no ho exigeix i tampoc quan hi hagi recurs. Així, sense que la Comunitat pugui fer res sobre aquest tema, els posteriors rebuts de la mateixa matèria (ordinaris o extraordinaris) no es poden reclamar pendent de la sentència final, moltes vegades de l’Audiència Provincial, la qual cosa suposa un gran endarreriment des que la impugnació ha tingut lloc.
II. Deutor sense comunicació de l’anterior propietari
El propietari anterior respon amb l’actual si no ha comunicat la venda, però cal assenyalar que la jurisprudència entén, a aquests i altres efectes, que si la Comunitat ha acceptat al nou titular, amb convocatòria a Juntes, acceptació del vot, fins i tot designació de càrrecs, etc., això suposa l’admissió plena de la nova propietat, per la qual cosa després no es pot exigir cap responsabilitat a l’anterior.
III. Compravenda del pis o local
El nou titular estarà obligat al pagament del deute que consti en el certificat que expedeixi la Comunitat per a dur a terme l’escriptura pública de transmissió. És una bona previsió, però, com que aquesta certificació no és totalment obligatòria, moltes vegades, o la majoria, les parts renuncien a aquesta.
Naturalment, en aquest cas el nou propietari estarà obligat al pagament dels rebuts de l’any actual i dels quatre anteriors, afegint que la data que s’ha de tenir en compte no és la d’inscripció registral, sinó quan la dita escriptura de compravenda ha tingut lloc, perquè en un altre cas el nou titular, en alguns casos, trigaria un temps a fer-lo per a estalviar-se una part del deute.
IV. Morós permanent amb hipoteca que consti en el Registre de la Propietat
La veritat és que sempre cal sospitar que quan un copropietari no paga, no assisteix a les Juntes i tampoc protesta, és que té problemes greus amb el pis o local i, pel que aquí interessa, fonamentalment amb la hipoteca que grava el pis.
Doncs bé, quan això ocorre –i passa amb relativa freqüència–, la Comunitat té poques solucions, fins que el pis o local sigui tret a subhasta i se l’adjudiqui un tercer o a la mateixa entitat que ha concedit la hipoteca. En qualsevol cas, els anys passaran, entre altres coses perquè els requisits de la Llei d’Enjudiciament Civil no permeten aquesta “urgència” que tots voldríem.
En tot cas, fins que no hi hagi nova adjudicació, no hi ha possibilitat de cobrar res. Després sí. El nou titular, des de l’acte ferm d’adjudicació, està obligat a pagar el que abans s’ha indicat, això és, l’any actual i els quatre anteriors, aclarint de nou que la data a tenir en compte és la de l’acte ferm, doncs, d’una altra manera, la propietat s’inscrivia un temps després per intentar pagar el menys possible. No val aquesta argúcia en contra de la Comunitat.
V. Deutor en concurs de creditors
Passa el mateix. Això és, que fins que no hi hagi adjudicació del pis o local a un tercer no s’admeten les reclamacions de la Comunitat, sense perjudici que el que surti com a titular hagi de pagar l’afecció real de l’any actual i els quatre anteriors. La data que s’ha de tenir en compte és la d’adjudicació, reiterant el mateix que hem dit anteriorment, que no s’ha de partir del dia de la inscripció registral.
VI. Conclusió
Desgraciadament no es poden aportar solucions a les Comunitats que tenen “morosos”, excepte les indicades anteriorment. Per tant, la realitat és que, fins que s’acabi un procés de condemna per al morós o concloguin les execucions hipotecàries o concurs de creditors, la Comunitat no pot cobrar, i llavors és quan es planteja el problema de falta de fons per a fer front a les despeses, ordinàries i extraordinàries de la finca, no existint una altra solució que els propietaris no morosos hagin d’acceptar pagar unes derrames a fi d’evitar les conseqüències jurídiques i materials de no pagar les esmentades despeses. Es pot dir que això és injust, però només amb això no solucionem els problemes de l’economia de la Comunitat. La realitat és que si els processos judicials no fossin tan llargs i costosos, si l’administració de justícia no patís les greus disfuncions i problemes que l’afligeixen, es podrien començar a albirar solucions a aquesta situació.
