Què és el Llibre de l’Edifici?

Què és el Llibre de l’Edifici?

Què és el Llibre de l’Edifici?

El llibre de l’edifici és l’instrument d’informació de la vida de l’edifici i han de disposar d’ell els edificis de nova construcció o resultat d’una gran rehabilitació, així com tots els edificis existents un cop hagin passat la inspecció tècnica d’edificis (ITE).

En aquest article ens centrarem en el Llibre de l’Edifici dels edificis d’habitatges existents, regulat en el Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici.

Per a què serveix?

La finalitat del Llibre és que els usuaris disposin de tota la informació relativa a l’edifici, i facilitar-los el seu manteniment i conservació.

Sobre qui recau l’obligatorietat de la seva formalització?

Correspon a la persona propietària o a la comunitat de propietaris, en el cas d’edificis en règim de propietat horitzontal, la seva formalització a partir de la data de recepció de l’informe de la ITE.

De què es composa el Llibre de l’Edifici?

El Llibre de l’Edifici ha d’estar format pel conjunt de documents que acrediten l’estat de conservació, i han de contenir les instruccions o recomanacions de manteniment que permetin allargar la vida útil de l’edificació i evitar-ne la degradació.

Quin ha de ser el seu contingut?

     a) Les instruccions o recomanacions d’us i manteniment de l’edifici i de les seves instal·lacions.

     b) L’arxiu i custòdia de documents que es generin durant la seva vida útil, i formin part del Llibre.

     c) El registre d’incidències.

Qui és el responsable de mantenir actualitzat el Llibre de l’Edifici?

L’obligació recau sobre la propietat, o la Comunitat de Propietaris, segons el cas, mitjançant les inscripcions oportunes, i l’arxiu de la documentació quan correspongui.

Puc delegar aquesta custòdia i arxiu?

Sí. La propietat o la Comunitat de Propietaris pot delegar aquestes tasques en un/a administrador/a, prèvia signatura d’un document de delegació.

En què em pot ajudar la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme?

Des dels departaments d’oficina tècnica i d’administració de finques de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme, t’assessorarem, t’aclarirem tots els dubtes que se’t puguin plantejar, i et guiarem en tot aquest procés fins a l’obtenció del Certificat d’Aptitud, per a posteriorment formalitzar el Llibre de l’Edifici.

La tasca dels nostres professionals abasta totes les fases del procediment, des de la inspecció de l’edifici, la redacció de l’informe, i la tramitació de la sol·licitud del Certificat d’Aptitud, fins a l’elaboració del Programa de Rehabilitació, i direcció facultativa de les obres de reparació de les deficiències detectades a la ITE, així com la redacció i manteniment del Llibre de l’Edifici.

Departament d’Oficina Tècnica | Departament d’Administració de Finques

Què és la ITE (2) ?

Què és la ITE (2) ?

Segurament en algun moment haurà sentit a parlar de la Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE), de l’obligatorietat de fer-la, i de les conseqüències que pot tenir no donar compliment a aquesta obligació. En aquest segon article donarem resposta a aquests interrogants, com continuació del newscam “Què és la ITE (1)?”.

Quin procediment he de seguir per a donar compliment a aquesta norma?

1.- Encarregar a un tècnic competent la inspecció tècnica de l’edifici (ITE).

2.- Realització de la inspecció visual per part del tècnic.

3.- Redacció per part del tècnic de l’Informe Tècnic dels Edificis d’Habitatges (IITE).

En què consisteix aquest informe?

Document que descriu les característiques generals de l’edifici, on s’ha de fer constar el seu estat de conservació, i les possibles deficiències aparents constructives o funcionals que poden afectar els elements comuns que s’indiquen en el model normalitzat d’informe, tot i que s’hi ha d’accedir per zones d’ús privatiu, i la seva qualificació. També conté les propostes que s’aconsellen tècnicament per a la millora de la sostenibilitat, l’ecoeficiència, la funcionalitat i les condicions d’accessibilitat de l’edifici.

4.- Sol·licitar el Certificat d’Aptitud a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Què és aquest certificat?

És un document que emet l’Administració sobre la base de l’informe ITE presentat. En cap cas el certificat d’aptitud pressuposa l’adequació dels habitatges de l’edifici inspeccionat a la legalitat d’usos urbanístics ni al compliment de les condicions d’habitabilitat. El certificat d’aptitud haurà d’identificar l’edifici, indicar el període de vigència i les condicions que s’estableixen sobre aquesta segons les disposicions de l’esmentat Decret 67/2015.

Quin termini tinc per a sol·licitar aquest certificat?

La propietat disposa d’un termini màxim 4 mesos des de la data de tancament de l’informe (IITE) per a sol·licitar el certificat a l’Agència de l’Habitatge.

5.- Emissió del Certificat d’Aptitud per part de l’Administració competent.

Quin termini té l’Administració per emetre aquest Certificat?

L’Administració competent resoldrà la sol·licitud en el termini màxim de tres mesos des de la data de presentació de la sol·licitud, mitjançant l’emissió del certificat d’aptitud de l’edifici.

Quins tipus de resolucions d’aquest certificat hi ha?

En funció de les deficiències que constin en l’informe de la inspecció tècnica, el certificat d’aptitud s’emet com a:

  • Apte”, si l’edifici no presenta deficiències.

  • Apte”, si l’edifici presenta deficiències qualificades de lleus.

  • Apte provisional”, si l’edifici presenta deficiències qualificades d’importants.

  • Apte cautelarment”, si l’edifici presenta deficiències qualificades de greus o molt greus, si bé amb les mesures cautelars executades que hagin resolt provisionalment les situacions de risc per a les persones i els béns.

  • Resolució denegatòria d’aptitud”, si l’edifici presenta deficiències qualificades de greus o molt greus sense les mesures cautelars executades. En aquest supòsit caldrà presentar una nova sol·licitud que acompanyi un nou IITE que acrediti que s’han executat les mesures cautelars, o l’execució de les obres per obtenir el certificat d’aptitud.

Tots els tipus de Certificat d’Aptitud tenen la mateixa vigència?

No. La vigència dependrà del tipus de resolució del certificat.

Ja tinc l’informe i el Certificat, i hi ha relacionades una sèrie de deficiències, què he de fer?
  • Executar de manera immediata i urgent l’adopció de les possibles mesures cautelars requerides en l’informe en el supòsit que aquestes no s’hagin executat anteriorment.

  • Elaborar un Programa de Rehabilitació, si l’edifici té deficiències, per la seva reparació, supervisat per un tècnic. És a dir, cal aprovar un programa de rehabilitació quan s’hagin detectat deficiències que requereixin la supervisió per part de professionals tècnics competents i constituir un fons de reserva específic per respondre a les despeses que es derivin de les obres previstes en el programa i executar les obres de rehabilitació necessàries.

  • Executar les obres previstes en el Programa de Rehabilitació.

  • Lliurar, a requeriment de les administracions, la documentació acreditativa de l’elaboració, la presentació de l’informe i l’aprovació del programa de rehabilitació i el seu compliment.

Una vegada he fet tot aquest procediment, he de fer alguna cosa més?

Sí. Cal formalitzar el “Llibre de l’Edifici”. En un proper Newscam exposarem el seu funcionament i quins són els passos a seguir per a formalitzar-lo.

Departament d’Oficina Tècnica | Departament d’Administració de Finques

En què us pot ajudar la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme?

Des dels departaments d’oficina tècnica i d’administració de finques de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme, l’assessorarem, li aclarirem tots els dubtes que se li puguin plantejar, i el guiarem en tot aquest procés fins a l’obtenció del Certificat d’Aptitud, per a posteriorment formalitzar el Llibre de l’Edifici.

La tasca dels nostres professionals abasta totes les fases del procediment, des de la inspecció de l’edifici, la redacció de l’informe, i la tramitació de la sol·licitud del Certificat d’Aptitud, fins a l’elaboració del Programa de Rehabilitació, i direcció facultativa de les obres de reparació de les deficiències detectades a la ITE.

Què és la ITE (1) ?

Què és la ITE (1) ?

Segurament en algun moment haurà sentit a parlar de la Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE), de l’obligatorietat de fer-la, i de les conseqüències que pot tenir no donar compliment a aquesta obligació. En aquest article donarem resposta a tots aquests interrogants.

Quin és el marc normatiu que regula la ITE?

La Llei 18/2007 del dret a l’habitatge va introduir l’obligatorietat dels propietaris de conservar i rehabilitar els immobles i, de manera especial, els habitatges, la qual cosa ha fet reaparèixer, com a procediment de control, la inspecció tècnica i el consegüent certificat d’aptitud.

Amb posterioritat i mitjançant el Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici, es desenvolupa tot el contingut, procediment, i tramitació de la ITE.

Quin és l’objecte d’aquest Decret?

Fomentar la conservació, el manteniment, la rehabilitació i l’adequació funcional dels edificis d’habitatges, mitjançant la regulació de la inspecció tècnica, l’aprovació del Programa d’inspeccions obligatòries, i l’establiment del contingut del llibre de l’edifici, per als edificis d’habitatges existents, i per als edificis d’habitatges d’obra nova o resultants d’una gran rehabilitació.

Què és la ITE?

La inspecció tècnica dels edificis és un sistema de control periòdic dels edificis d’habitatges que te com a finalitat vetllar pel bon estat i la conservació dels edificis residencials i d’habitatges, i serveix també per verificar el compliment del deure que tenen els propietaris de conservar i mantenir els seus immobles.

En què consisteix?

La ITE és una inspecció visual, i té per objecte verificar l’estat de conservació de l’immoble i les possibles deficiències que poden afectar els elements comuns de l’edifici, així com orientar als propietaris en les actuacions a realitzar per complir el deure de conservació i manteniment. No té per objecte determinar vicis ocults, tot i que d’aquesta inspecció se’n pot concloure la conveniència d’una diagnosi més acurada.

Qui està obligat a fer la ITE del seu edifici?

Tots els blocs d’habitatges i les cases unifamiliars, han de passar la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges (ITE) abans dels 45 anys d’antiguitat, recaient sobre la propietat aquesta obligació. En cas d’edificis en règim de propietat horitzontal (Comunitats de Propietaris), aquesta obligació correspon a la Comunitat de Propietaris.

No estan obligats els edificis unifamiliars on la seva edificació principal, excloses construccions auxiliars d’escassa entitat constructiva, estigui separada 1,5 metres o més de la via pública, de zones d’us públic i de les finques adjacents.

Hi ha previstes sancions en el cas de no disposar de la ITE en els supòsits en què sigui exigible?

Efectivament, la Llei 18/2007, del Dret a l’habitatge, preveu la imposició de multes i de sancions a les persones responsables.

D’altra banda, la mateixa Llei del Dret a l’habitatge preveu que els transmitents d’un immoble hagin de lliurar als adquirents el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici hagi estat obligat a passar la inspecció tècnica, qualificant d’infracció greu, no passar la inspecció tècnica o no lliurar als compradors la documentació obligatòria prevista per la llei, que, en el cas d’una compravenda d’un immoble, seran entre d’altres, l’informe de la inspecció i el certificat d’aptitud.

Qui està facultat per fer la ITE?

La ITE l’ha de dur a terme un arquitecte, aparellador, arquitecte tècnic, enginyer de l’edificació o graduat en ciències i tecnologies de l’edificació col·legiat, que disposin d’assegurança de responsabilitat civil.

En un proper Newscam (ITE_2) exposarem el seu funcionament i quins són els passos a seguir per a formalitzar-lo.

Departament d’Oficina Tècnica | Departament d’Administració de Finques

En què us pot ajudar la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme?

Des dels departaments d’oficina tècnica i d’administració de finques de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme, l’assessorarem, li aclarirem tots els dubtes que se li puguin plantejar, i el guiarem en tot aquest procés fins a l’obtenció del Certificat d’Aptitud, per a posteriorment formalitzar el Llibre de l’Edifici.

La tasca dels nostres professionals abasta totes les fases del procediment, des de la inspecció de l’edifici, la redacció de l’informe, i la tramitació de la sol·licitud del Certificat d’Aptitud, fins a l’elaboració del Programa de Rehabilitació, i direcció facultativa de les obres de reparació de les deficiències detectades a la ITE.

La Cambra de la Propietat firma un conveni amb la Fundació CEO del Maresme per fomentar la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat

La Cambra de la Propietat firma un conveni amb la Fundació CEO del Maresme per fomentar la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat

A la fotografia apareixen els representants de les dues entitats, el Sr. Josep Maria Regàs, president de la Cambra de la Propietat i el Sr. Josep Morgades Pla, com a president de la Fundació CEO del Maresme, en l’acte de la firma del conveni

El 15 de març passat, a la seu de la Cambra de la Propietat, situada a La Riera núm. 161 de Mataró, s’ha firmat un compromís de col·laboració entre les dues entitats.

En compliment dels objectius de promoure i impulsar la integració social i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca del Maresme, la Fundació Ceo del Maresme ofereix una sèrie de serveis, entre ells els de neteja, jardineria i manteniment, recollida selectiva de residus i destrucció de documents, i per tant, li és molt convenient una relació i una complicitat amb les empreses i entitats vinculades al sector de l’habitatge. Per la seva part, la Cambra de la Propietat, amb més d’un segle d’història i amb una àmplia cartera de serveis professionals, s’ha convertit en una entitat dirigida al servei de propietaris i propietàries de finques urbanes, trobant-se entre les seves funcions la gestió dels assumptes relacionats amb les comunitats de propietaris i amb les finques arrendades que administra.

Amb la signatura d’aquest acord, la Cambra incorpora al CEO Maresme entre els seus proveïdors dels serveis abans esmentats i a més tindrà en compte el Servei de Formació i Inserció de la Fundació Maresme, per acollir alumnes en pràctiques formatives, i si fos el cas, identificar possibles llocs de treball susceptibles de ser ocupats per persones amb discapacitat intel·lectual.

En l’acord signat, ambdues parts reconeixen ser coneixedores dels serveis que les dues ofereixen al teixit socioeconòmic de la comarca, i de la seva llarga història i trajectòria a la ciutat de Mataró, el que els esperona a establir aquesta relació desinteressada en pro d’un dels col·lectius amb més risc d’exclusió de la nostra societat, les persones amb discapacitat intel·lectual.     

Recents disposicions que afecten a les Juntes de Propietaris

Recents disposicions que afecten a les Juntes de Propietaris

De tots és conegut el recent rebrot de la pandèmia per la incidència del COVID-19 en gran part del territori. Aquest fet ens aconsella ser extremadament prudents evitant qualsevol concentració de persones que no sigui estrictament necessària.

D’entre les mesures aplicables a tot Catalunya aprovades darrerament per la Generalitat de Catalunya per a contenir els brots, de moment fins el 12 de setembre es prohibeixen les trobades i reunions de més de 10 persones, tant en l’àmbit privat com en l’àmbit públic.

Sens dubte aquesta prohibició afecta plenament a les Comunitats de Propietaris, i més concretament a aquelles que tinguin prevista la celebració de les seves juntes de propietaris, ja siguin ordinàries com extraordinàries. No obstant, tot i la suspensió de la l’obligació de convocar i celebrar juntes de propietaris prevista en l’article 4 del Decret Llei 10/2020, de 27 de març (“… L’obligació de convocar i celebrar les juntes de propietaris en les comunitats subjectes a règim de propietat horitzontal resta suspesa fins al 30 d’abril de 2021 …”), en el cas que a iniciativa de la Presidència de la Comunitat, o si ho demana almenys un 20% dels propietaris amb dret a vot, que representin el mateix percentatge de quotes, es pot celebrar una junta de propietaris presencial, en la que no hi podran assistir més de 10 persones, s’haurà de mantenir una distància de seguretat mínima de 2 m, i serà obligatori l’ús de mascaretes i el rentat de mans a l’entrada i la sortida de la reunió.

D’altra banda, i seguint també el mateix Decret Llei, mentre no es convoqui i celebri la Junta ordinària, es poden prendre acords sense necessitat de reunió a instància de la Presidència de la Comunitat, sempre i quan es compleixin els requisits establerts a l’article 312-7 del Codi Civil de Catalunya.

Des de la Cambra aconsellem que davant la no existència de cap assumpte urgent, no es convoqui cap Junta de propietaris, entenent-se en aquest cas, i d’acord amb allò que estableix l’article 553-15 del Codi Civil de Catalunya, prorrogat el darrer pressupost anual aprovat, amb les quotes comunitàries corresponents, així com els càrrecs dels Òrgans de Govern de la Comunitat escollits en la darrera Junta ordinària.

Si tot i així sorgeix alguna contingència en una Comunitat de Propietaris que faci imprescindible la celebració d’una Junta de Propietaris per a la seva resolució, i per tal de complir les mesures exposades anteriorment, en resum podem optar per alguna d’aquestes dues opcions:

  • Convocatòria de Junta de propietaris presencial, amb les limitacions i mesures exposades més amunt, i amb les següents recomanacions:
    1.  Assistència de només un propietari per departament.
    2.  Fomentar la delegació de vot, prèvia facilitació de la documentació a tractar a la reunió.
  • En els cassos en què sigui possible, i a instància de la Presidència de la Comunitat, utilitzar el mecanisme de la presa d’acords sense necessitat de celebrar la Junta de Propietaris presencial.

Tal com dèiem anteriorment la limitació d’aforament a 10 persones estarà vigent fins el dia 12 de setembre, veurem llavors com haurà evolucionat la pandèmia, i les mesures que pugui establir la Generalitat al respecte. Desitgem que aquestes noves mesures siguin més laxes que les actuals. De ser així serà un bon senyal en la lluita contra la propagació del COVID-19.  Els mantindrem informats.

La Cambra posa a la seva disposició el seu servei jurídic per a qualsevol dubte o informació que precisi.

Departament d’Administració de Finques

Pisos turístics a Comunitats de Propietaris

Pisos turístics a Comunitats de Propietaris

La majoria de Comunitats de Propietaris, o almenys, la majoria dels comuners de la major part de les Comunitats Propietaris, es neguen a què es destinin els habitatges pertanyents a la Comunitat a ús turístic per les molèsties que poden arribar a ocasionar aquest tipus d’activitats.

Perquè un propietari pugui destinar el seu immoble a fins turístics haurà de respectar el que estableixi el Títol Constitutiu, que pot contenir prohibicions del destí dels habitatges o locals. Referent a això, el fet que en el Títol s’indiqui que els pisos sols es poden destinar a “habitatge”, no significa que el propietari no pugui arrendar el mateix, bé amb caràcter fix, temporal, de temporada o turístic.

La Comunitat pot incloure una clàusula en els estatuts que prohibeixi els apartaments turístics, mitjançant acord comunitari, que haurà d’inscriure’s en el Registre de la Propietat perquè sigui oposable a tercers. Ara bé, aquest acord no podrà tenir efectes retroactius, de tal manera que aquest tipus d’activitats que ja s’estiguin desenvolupant en la finca no podran limitar-se d’aquesta manera.

Per a l’aprovació de l’acord que limiti el lloguer turístic, n’hi ha prou amb el vot de les quatre cinquenes parts del total de propietaris que representin les quatre cinquenes parts de les quotes de participció.

Quins passos ha de donar la Comunitat per a prohibir el lloguer turístic?

En primer lloc, ha de convocar una Junta de Propietaris i en l’ordre del dia ha de constar l’acord de prohibició del destí de l’habitatge com a lloguer turístic. En la Junta es procedirà a la votació, que haurà d’aconseguir el quòrum anteriorment exposat. Celebrada la Junta, s’haurà de notificar –preferentment de manera fefaent– als absents, que tindran un termini de 30 dies per a comunicar la seva intenció de vot; en cas que no diguin res en aquest període, es considera que s’adhereixen a l’acord de la Junta. Aconseguides les majories necessàries, l’acord és executiu, però s’haurà d’inscriure en el Registre perquè sigui oposable a tercers.

S’aconsella consultar abans amb el notari i el registrador, a fi de redactar el certificat que ha d’expedir el secretari, per a evitar que posteriorment hi hagi problemes i per a l’obligada inscripció registral, ja que si això no es duu a terme no obligarà als nous propietaris.

Si amb anterioritat a l’acord un propietari ja realitzava aquesta activitat, l’acord el vincula?

No, l’acord pel qual es prohibeix el destí com a arrendament turístic no té efectes retroactius, i només vincularà a nous adquirents i a comuners que pretenguessin destinar-ho a aquesta activitat.

Si, conforme a tot l’exposat, es permet el lloguer turístic i aquest genera molèsties als propietaris, què pot fer la Comunitat?

L’art. 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) regula l’acció de cessació en les Comunitats de Propietaris per activitats molestes, prohibides i insalubres. Aquesta és la via més adequada per a aconseguir la no continuïtat de l’arrendament, però aquesta situació ha de quedar ben provada en via judicial, doncs, tal com va indicar la Sentència TSJ Catalunya, Sala civil i Penal, Secció 1a, 37/2016, de 19 de maig, no pot concloure’s en abstracte que l’existència d’habitatges d’ús turístic suposi una activitat contrària a la convivència normal en la Comunitat, sinó que és necessari un ús anòmal o antisocial, que haurà de ser analitzat cas per cas.

Quins passos ha de donar la Comunitat per a exercitar l’acció de cessació?

 En primer lloc, amb caràcter previ i obligatori, el requeriment del President, a iniciativa pròpia o de qualsevol dels propietaris o ocupants, sol·licitant la immediata cessació d’aquestes activitats, amb advertiment en cas contrari d’iniciar accions judicials.

Si l’infractor persisteix, el President, prèvia autorització de la Junta, podrà presentar acció de cessació. Juntament amb la demanda, s’haurà d’aportar el requeriment fefaent, l’acord de la Junta i tots els mitjans de prova disponibles. Es podrà sol·licitar, com a mesures cautelars, qualsevol actuació que permeti assegurar l’efectivitat de l’ordre de cessació.

Quins efectes pot tenir la demanda estimatòria?

Tot dependrà del que es demani en la demanda, però donat l’abast de l’acció de cessació de l’art. 7.2 LPH, es podrà acordar la cessació definitiva de l’activitat i la pertinent indemnització de danys i perjudicis, i quan escaigui la privació del dret de l’ús de l’habitatge o local per un temps no superior a tres anys. Si l’infractor no fos el propietari, la sentència podrà declarar extingits definitivament tots els seus drets relatius a l’habitatge o local, així com el seu immediat llançament, encara que aquest últim supòsit resulta difícil d’aconseguir.

Si el destí com a lloguer vacacional està prohibit en els estatuts i el propietari segueix amb l’activitat, què pot fer la Comunitat?

Haurà de seguir els mateixos tràmits anteriorment indicats, perquè l’acció de cessació de l’art. 7.2 LPH és aplicable tant a activitats molestes com a les prohibides per les normes de la Comunitat.

Mesures de prevenció a les comunitats de propietaris en Fase 1

Mesures de prevenció a les comunitats de propietaris en Fase 1

La gran majoria de Catalunya es troba en la Fase 1 o inicial, excepte Barcelona ciutat i els àmbits metropolitans nord (on es troben molts municipis del Maresme, entre ells Mataró) i sud, que romanen en Fase 0 o de preparació de la desescalada. No obstant, es preveu que aquest dilluns 25 de maig passin també a Fase 1.

És per aquest motiu que veiem pertinent fer arribar les mesures de prevenció a prendre a les comunitats de propietaris a la Fase 1. No oblidem que sempre s’han de mantenir les distàncies de seguretat, així com mesures d’higiene i desinfecció.

Les restriccions de l’ús que es pot fer dels elements i espais comuns de la comunitat en la Fase 1 es poden resumir de la següent manera:

1. Es poden fer reunions en l’àmbit privat, al domicili, associació, seu social o similar. Els grups socials poden ser de com a màxim 10 persones (aquest límit no s’aplicarà a persones que visquin juntes). Durant els contactes socials amb terceres persones, s’hauran de respectar les mesures de seguretat i higiene, com la distància mínima de seguretat de 2 metres, o establir mesures alternatives de protecció física, d’higiene de mans, etc.

2. Ús de zones comunes per accedir a la via pública. Piscines tancades. Prohibit l’ús de parcs infantils i gronxadors. Obertura pistes esportives a l’aire lliure. Esport individual sense contacte físic.

3. No es poden celebrar Juntes de Propietaris.

4. Es pot sortir al pati/balcó/terrassa particular.

5. Es pot baixar les escombraries a l’horari habitual.

6. Es pot baixar les escombraries del veí, cal evitar el contacte i respectar la distància de 2 metres.

7. Obres: en zones que es puguin sectoritzar i sense contacte amb els residents.

Us anirem informant de les novetats que sorgeixin a mesura que les fases de desconfinament vagin canviant.

Mesures aplicables a les Juntes de Propietaris durant l’estat d’alarma

Mesures aplicables a les Juntes de Propietaris durant l’estat d’alarma

El Decret llei 10/2020, de 27 de març, pel qual s’estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social del COVID-19, amb entrada en vigor el 28 de març, conté mesures aplicables a les Comunitats de Propietaris durant l’estat d’alarma, concretament sobre la possibilitat d’ajornar o modificar les reunions convocades amb anterioritat a la declaració de l’estat d’alarma i, així mateix, s’admet la celebració de reunions i l’adopció d’acords per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de comunicació i també l’adopció d’acords sense reunions, d’acord amb els requisits previstos pel Codi civil de Catalunya i encara que els estatuts no ho prevegin.

Aquestes mesures es troben regulades a l’article 4.4 que estableix el següent:

4.4 Els terminis legals o estatutaris per a la convocatòria i celebració de les reunions de les juntes de propietaris en les comunitats subjectes a règim de propietat horitzontal resten suspesos a partir de la data de declaració de l’estat d’alarma, i el seu còmput es reprèn a partir de la data de finalització de l’estat d’alarma o les seves pròrrogues. Les reunions ja convocades que s’hagin de celebrar durant la vigència d’aquest estat resten suspeses i s’han de tornar a convocar dins del mes següent al seu aixecament, llevat que sigui possible dur-les a terme pels mitjans establerts en l’article 312-5.2 del Codi civil de Catalunya. Durant la vigència de l’estat d’alarma, queda admesa també la possibilitat d’adoptar acords sense reunió, a instància de la persona que presideix la junta, si es compleixen els requisits establerts a l’article 312-7 del Codi civil de Catalunya.

És a dir, d’acord amb el que es disposa en l’art. 4.4 del Decret llei 10/2020, les reunions ja convocades que havien de celebrar-se durant la vigència de l’estat d’alarma queden suspeses i s’han de tornar a convocar dins del mes següent al seu aixecament, tret que sigui possible dur-les a terme pels mitjans establerts en l’article 312-5.2 del Codi civil de Catalunya, és a dir, podran reunir-se per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de comunicació, sempre que quedi garantida la identificació dels assistents, la continuïtat de la comunicació, la possibilitat d’intervenir en les deliberacions i l’emissió del vot.

La Cambra de la Propietat, aprofitant que el Codi civil de Catalunya ha fet aquesta aposta per les noves tecnologies, organitza la celebració per videoconferència de Juntes de Propietaris de Comunitats que gestiona, quan aquestes hi están interessades.

A més durant la vigència de l’estat d’alarma, queda admesa també la possibilitat d’adoptar acords sense reunió, a instàncies de la persona que presideix la junta, si es compleixen els requisits establerts en l’article 312-7 del Codi civil de Catalunya, és a dir, mitjançant l’emissió del vot per correu postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre que quedin garantits els drets d’informació i de vot, que quedi constància de la recepció del vot i que es garanteixi la seva autenticitat. S’entén que l’acord s’adopta en el lloc del domicili de la persona jurídica i en la data de recepció de l’últim dels vots vàlidament emesos.

Per últim, una possibilitat d’actuació quan l’assumpte sigui urgent, és que el President com a representant legal de la Comunitat, pugui actuar en aquesta condició, si bé amb posterioritat la seva gestió haurà de ser ratificada per la Junta.