Pròrroga de tres mesos de les mesures que afecten els lloguers i desnonaments en la situació de covid-19

Pròrroga de tres mesos de les mesures que afecten els lloguers i desnonaments en la situació de covid-19

En data 5 de maig de 2021 s’ha publicat el Reial Decret-Llei 8/2021, de 4 de maigpel qual s’adopten les mesures urgents a l’ordre sanitari, social i jurisdiccional, a aplicar després de la finalització de la vigència de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 926/2020, de 25 d’octubre, pel qual es declara l’estat d’alarma per a contenir la propagació d’infeccions causades pel SARS-CoV-2.” establint-se l’entrada en vigor el pròxim dia 9 de maig, dia en què està prevista la finalització de l’estat d’alarma.

L’objectiu del Decret Llei és mantenir la vigència de determinades mesures extraordinàries adoptades durant l’estat d’alarma, un cop finalitzi aquest, el que succeirà el pròxim dia 9 de maig si no s’acorden noves pròrrogues.

Pel que fa a l’àmbit dels arrendaments urbans, l’esmentat Decret llei pretén reforçar la protecció dels col·lectius més vulnerables durant els tres (3) mesos següents a la finalització l’estat d’alarma davant possibles desnonaments derivats tant, de l’impagament de rendes, com de l’expiració del contracte, i s’estén tanmateix als judicis instats per ocupació il·legal de l’habitatge tant a la via civil com a la penal.

Aquest Real Decret-Llei afecta a tots els arrendadors d’habitatges que hagin de recórrer a la via judicial per extingir els seus contractes de lloguer ja sigui per manca de pagament, per l’expiració del termini pactat, o per l’ocupació il·legal de l’habitatge. En determinats casos, es podrà al·legar la possible vulnerabilitat de l’arrendador/propietari. Per tal de fer-la valdre enfront de la vulnerabilitat del llogater, l’arrendador/propietari haurà de tenir uns ingressos mensuals que no superin els 988,50.-€, i s’haurà d’acreditar degudament aportant la mateixa documentació que se li exigeix al llogater.

Possibilitat de promoure l’incident de suspensió extraordinària del desnonament

Així doncs, a partir del 9 de maig d’enguany i fins al 9 d’agost 2021, el llogater podrà instar l’incident de suspensió extraordinària quan es trobi en situació de vulnerabilitat econòmica que li impedeixi trobar una alternativa d’habitatge.

L’esmentada vulnerabilitat haurà de ser degudament acreditada pel llogater que haurà d’aportar la documentació que acrediti el seu estat de vulnerabilitat.

Un cop presentada aquesta documentació, i en el seu cas, la del propietari/arrendador, el Jutjat la remetrà als Serveis Socials que hauran de valorar la situació concreta exposada, emetent el seu informe en un termini màxim de deu (10) dies.

Sobre la base de l’informe emès i de la documentació aportada, el Jutge, sospesant les vulnerabilitats al·legades, haurà de determinar si acorda la continuació o la suspensió del procediment.

En cas que s’acordi la suspensió, aquesta, per imperatiu legal, no podrà estendre’s més enllà del 9 d’agost de 2021, data en què es reprendrà el còmput dels terminis aplicables

La mesura es dirigeix, entre d’altres, a les següents persones:

Llogaters en situació de desocupació, ERTE, etc., que per les dites circumstàncies, no superin, com a unitat familiar, els 1.694,70.-€ mensual

Llogaters amb despeses de lloguer iguals o superiors al 35% dels ingressos nets de la unitat familiar.

Serà aplicable a partir del dia 9/5/2021 a tots els procediments que estiguin en marxa i, fins i tot, en aquells on ja estigui fixada data de llançament, que quedaran suspesos, almenys, fins al 9 d’agost de 2021.

Supòsits en què no se suspendran els desnonaments d’ocupacions il·legals

Pel que fa a les ocupacions il·legals, s’estableix que no cabrà la suspensió del procediment sigui civil o penal, en determinats casos, entre els quals destaquem:

Quan l’habitatge ocupat sigui propietat d’una persona física i constitueixi el seu domicili habitual o la segona residència.

– Quan l’ocupació il·legal s’hagi produït amb violència o intimidació.

– Quan existeixin indicis de què es desenvolupa d’una activitat il·lícita.

– Quan l’ocupació il·legal es doni amb posterioritat al 9 de maig de 2021.

Pròrrogues dels contractes de lloguer d’habitatge

El Reial Decret-Llei, preveu també la pròrroga dels contractes de lloguer d’habitatge que hagin de vèncer entre el 9 de maig i el 9 d’agost de 2021. Aquests, hauran de ser prorrogats per un termini de sis (6) mesos més a comptar des de la data de venciment, sempre que així ho sol·liciti el llogater.

Queden exclosos d’aquesta pròrroga obligatòria aquells casos en què les parts hi hagin pactat altres termes abans de l’entrada en vigor del present Decret, o els casos en què el propietari hagi comunicat l’extinció del contracte per a necessitat pròpia.

Grans tenidors

Finalment, una altra mesura que afecta el lloguer d’habitatge quan l’arrendador/propietari és persona jurídica o gran tenidor, consisteix en l’ampliació fins al 9 d’agost de 2021, del termini de què disposen els llogaters per poder sol·licitar als seus arrendadors, l‘ajornament temporal i extraordinari del pagament de la renda o la condonació parcial de la renda, sempre que no ho haguessin pactat amb anterioritat.

Quins desnonaments han quedat suspesos durant l’estat d’alarma?

Quins desnonaments han quedat suspesos durant l’estat d’alarma?

En els últims temps a causa de la pandèmia produïda pel coronavirus ha augmentat la morositat en els contractes d’arrendament d’habitatge habitual. Aquesta situació ha propiciat que molts arrendadors no rebin l’import de la renda pactat en el contracte de lloguer per part de l’inquilí que a causa de la pandèmia ha vist disminuïts els seus ingressos impossibilitant-lo a poder fer front al pagament de la renda de lloguer.

Per donar resposta a aquesta situació, el passat 24 de desembre entrà en vigor el Reial Decret Llei 37/2020, de 22 de desembre que, entre altres mesures, preveu la suspensió durant l’estat d’alarma dels desnonaments i dels llançaments d’habitatges de persones econòmicament vulnerables sense alternativa en l’àmbit de l’habitatge.

En concret la norma preveu que des del 24 de desembre de 2020 i fins que finalitzi l’actual estat d’alarma (9 de maig de 2021) en tots els procediments judicials arrendaticis de desnonament d’habitatges per manca de pagament de lloguers, o finalització de la seva durada, l’arrendatari podrà sol·licitar la suspensió extraordinària del procediment o del llançament per trobar-se en una situació de vulnerabilitat econòmica que li impedeixi trobar una alternativa en matèria d’habitatge per a ell i les persones amb les quals conviu.

Requisits per a la suspensió del desnonament o del llançament

Només i exclusivament en aquells casos en els quals els inquilins es trobin i acreditin trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica podran instar un incident de suspensió extraordinària del desnonament o llançament davant el Jutjat per trobar-se en una situació de vulnerabilitat econòmica que li impossibiliti trobar una alternativa residencial per a si i per a les persones amb les quals convisqui. Com veiem la paralització no és automàtica sinó que l’inquilí haurà de presentar en el Jutjat la petició de suspensió.

Si d’acord amb tot l’anterior el Jutge considera acreditada la situació de vulnerabilitat econòmica del llogater, acordarà la suspensió del procediment fins a la finalització de l’estat d’alarma, data en què es reprendrà automàticament.

Acreditada la vulnerabilitat, i abans de la finalització de la suspensió, les administracions públiques competents hauran d’adoptar, de conformitat amb l’informe dels serveis socials, les mesures necessàries per satisfer la necessitat d’habitatge del llogater, comunicant-ho al Jutjat, que aleshores acordarà l’aixecament de la suspensió en el termini màxim de tres dies.

Quan es produeix una situació de vulnerabilitat

S’entén que un inquilí es troba en situació de vulnerabilitat quan es compleixin els següents requisits:

1.- Que la persona que estigui obligada a pagar la renda de lloguer passi a estar en situació de desocupació, Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació (ERTO), o hagi reduït la seva jornada per motiu de cures, en cas de ser empresari, o altres circumstàncies similars que suposin una pèrdua substancial d’ingressos, concretament ingressos que no superin tres vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples mensual IPREM. Aquest límit s’incrementarà si existeixen fills a càrrec, si en la unitat familiar existeixen persones majors de 65 anys o si algun membre de la unitat familiar té una discapacitat.

2.- Que la renda de lloguer, més les despeses i subministraments bàsics, resulti superior o igual al 35 per cent dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar, entenent-se per despeses i subministraments bàsics l’import del cost dels subministraments d’electricitat, gas, gasoil per a calefacció, aigua corrent, dels serveis de telecomunicació fixa i mòbil, i les possibles contribucions a la comunitat de propietaris, tots ells de l’habitatge habitual que correspongui satisfer a l’arrendatari.

Suspensió de desnonaments en casos d’ocupacions il·legals d’habitatges

En el cas de procediments de desnonament contra ocupants il·legals d’un habitatge també es podrà aplicar la suspensió del llançament durant l’estat d’alarma, el que converteix el nostre país en una excepció a Europa en emparar aquest fenomen il·legal. El Decret Llei que comentem suspèn el desnonament, inclús en el cas que hi hagi delicte, quan es donin uns supòsits concrets: quan el propietari és titular de més de deu habitatges, i la persona que ocupa la finca és dependent (conforme a la normativa de la dependència), víctima de violència sobre la dona o té a càrrec seu o convisquin al mateix habitatge una persona dependent o menor d’edat, i acredita que es troba en alguna de les situacions de vulnerabilitat econòmica previstes.

Compensació a l’arrendador per la suspensió

La norma preveu que en el cas dels arrendadors afectats per aquesta suspensió tindran dret a sol·licitar una compensació quan l’administració competent no hagi adoptat les mesures per donar solució d’habitació assenyalada pels serveis socials en el seu informe dins els tres mesos següents a l’emissió d’aquell informe. La compensació consistirà en el preu mitjà de lloguer d’habitatge de la zona on es trobi l’immoble (segons índex de preus o altres referències objectives) si el lloguer que es pagava és superior a aquell valor mitjà o el lloguer que s’anava pagant si és inferior; així com les despeses corrents de l’habitatge que acrediti haver assumit l’arrendador, des de la data en què s’acordi la suspensió i aquella finalitzi (per aixecament acordat pel Jutge o per finalització de l’estat d’alarma). La sol·licitud es podrà presentar fins  un mes després de la finalització de l’estat d’alarma (9 de maig de 2021) amb una exposició raonada i justificada de la compensació d’acord amb els criteris anteriors.

En el cas dels propietaris que es vegin afectats per la suspensió d’un llançament contra ocupants il·legals d’habitatges aquells hauran d’acreditar que la suspensió els ha ocasionat perjudici econòmic en trobar-se l’habitatge en venda o lloguer abans de l’entrada en l’immoble. L’import serà el preu mitjà que correspondria a un lloguer d’habitatge de la zona on es trobi l’immoble, les despeses corrents de l’habitatge que acrediti haver assumit l’arrendador, des de la data en què s’acordi la suspensió i aquella finalitzi. El termini màxim per sol·licitar-la serà el mateix que pel cas dels arrendadors i amb sol·licitud raonada i justificada de la petició.

Departament Jurídic de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i el Maresme

S’estén fins al 9 de maig de 2021 la possibilitat de suspensió dels desnonaments de les llars vulnerables

S’estén fins al 9 de maig de 2021 la possibilitat de suspensió dels desnonaments de les llars vulnerables

El Consell de Ministres va aprovar abans-d’ahir un Reial decret llei de mesures urgents per fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge, que introdueix noves mesures de protecció per a aquelles llars vulnerables que s’enfrontin a procediments de desnonament del seu habitatge habitual.

La norma introdueix a més una sèrie de millores per a assegurar l’acció coordinada dels òrgans judicials i dels serveis socials competents.

En primer lloc, a fi d’estendre i assegurar la protecció de les persones arrendatàries d’habitatge en situació de vulnerabilitat, ja establertes al Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries a l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19, s’amplia l’abast temporal i subjectiu de les mesures establertes per respondre a la gravetat de les conseqüències de la pandèmia. En particular:

S’estén fins a la finalització de l’estat d’alarma, la possibilitat de suspensió de procediment de desnonament, a fi que els serveis socials puguin oferir solucions a les persones arrendatàries que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica sense alternativa habitacional.

S’amplien les situacions de vulnerabilitat social i econòmica que poden al·legar-se, fent extensives aquestes situacions a aquelles no necessàriament derivades, de manera directa, dels efectes de l’expansió de la COVID-19.

• Amb l’objecte de garantir l’eficàcia de la mesura, s’estableix la comunicació pel jutjat als serveis socials competents, per valorar la situació de vulnerabilitat de l’arrendatari, i si és el cas de l’arrendador, i formular la proposta de mesures a adoptar.

• La suspensió del llançament es mantindrà pel temps necessari per aplicar les mesures socials que siguin procedents, que hauran de permetre una solució habitacional que garanteixi un habitatge digne, i sempre dins el període de l’estat d’alarma.

• En cas que no s’ofereixi una solució habitacional en els 3 mesos següents des de l’emissió de l’informe dels serveis socials, els arrendadors tenen dret a sol·licitar una compensació sempre que s’acrediti el perjudici econòmic ocasionat.

Especial protecció

En segon lloc, en el context de l’estat d’alarma, s’ofereix especial protecció a aquelles llars afectades per procediments de llançament del seu habitatge habitual, que no es derivin de contractes d’arrendament, quan hi hagi persones dependents, víctimes de violència sobre la dona o menors d’edat a càrrec.

En aquest supòsit, s’estableix la possibilitat que el jutge, prèvia valoració ponderada i proporcional del cas concret, tindrà la facultat de suspendre el llançament, quan els propietaris d’aquests immobles siguin persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 habitatges, sol·licitant informe als serveis socials competents a fi que puguin valorar la situació de vulnerabilitat econòmica i identificar les mesures a aplicar per donar resposta a aquesta situació.

La nova norma estableix en aquest cas que la suspensió de procediment mai es pot dictar:

• Quan l’habitatge sigui la residència habitual o segona residència de propietari.

• Quan l’immoble es trobi cedit a una persona física que tingui el seu domicili habitual o segona residència.

• Que l’entrada o permanència en l’habitatge s’hagi produït mitjançant intimidació o violència sobre les persones.

• Quan hi hagi indicis racionals que l’habitatge s’estigui utilitzant per a la realització d’activitats il·lícites.

• Quan es tracti d’immobles destinats a habitatge social i ja s’hagués assignat l’habitatge a un sol·licitant.

• Que l’entrada en l’immoble s’hagi produït amb posterioritat a l’entrada en vigor del Reial decret llei.

Igualment, en cas que no s’ofereixi una solució habitacional en els 3 mesos següents des de l’emissió de l’informe dels serveis socials, els propietaris de l’immoble tindran dret a sol·licitar una compensació sempre que s’acrediti el perjudici econòmic ocasionat.

Recursos del Pla Estatal d’Habitatge

Finalment, a la nova norma es preveu que les Comunitats Autònomes podran utilitzar els recursos del Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021, regulat pel Reial decret 106/2018, de 9 de març, per tal de fer front a les compensacions previstes; el procediment es regularà a través de Reial decret..

Es tracta de mesures de caràcter excepcional que donen resposta urgent i immediata a situacions de vulnerabilitat en el context de l’estat d’alarma.

Departament Jurídic de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i el Maresme

 

Publicat el Decret Llei 37/2020, que preveu la suspensió dels llançaments instats per “grans tenidors” contra llars vulnerables

Publicat el Decret Llei 37/2020, que preveu la suspensió dels llançaments instats per “grans tenidors” contra llars vulnerables

El passat dia 4 de novembre de 2020, va sortir publicat al DOGC el Decret Llei 37/2020, de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la COVID-19.

En realitat el que fa aquesta norma és modificar la Llei 24/2015 i el Decret Llei 17/2019 amb la finalitat, segons diu la mateixa norma, d’ampliar les mesures de protecció dels col·lectius més vulnerables o en risc d’exclusió residencial que resideixin en immobles titularitat de propietaris grans tenidors.

A qui afecta la nova regulació?

L’esmentada normativa no afecta als petits tenidors, i només resultarà d’aplicació a:

a. Propietaris grans tenidors d’habitatges, que són aquelles persones físiques, jurídiques o fons de capital risc i de titulació d’actius que siguin titulars de més de 15 habitatges (excepte promotors socials previstos a la llei del dret a l’habitatge i les persones que tinguin més d’un 15 % de la superfície habitable de la propietat qualificada de protecció oficial destinada a lloguer)

b. Propietaris que siguin persona jurídica que hagin adquirit amb posterioritat al 30 d’abril de 2008 habitatges que siguin, en primera o en ulteriors transmissions, provinents d’execucions hipotecàries, provinents d’acords de compensació de deutes o de dació en pagament o provinents de compravendes que tinguin com a causa la impossibilitat de retornar el préstec hipotecari.

Mesures que preveu i col·lectius afavorits

La Llei 24/15 i el Decret 17/2019 van imposar als grans tenidors d’habitatges on resideixin persones pertanyents a determinats col·lectius vulnerables, l’obligació d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar determinades demandes judicials.

En relació amb aquest darrer punt, i davant els dubtes jurídics plantejats en el seu dia per aquella normativa, finalment les Audiències Provincials de Barcelona i Girona varen dictar uns acords d’unificació de criteris en virtut dels quals es va considerar que aquella normativa (Llei 24/15 i Decret 17/19) el que establien eren requisits administratius però no requisits de procedibilitat. Dit en altres paraules, entenien que, com que no modificaven la normativa processal, el fet que el propietari gran tenidor no hagués fet una prèvia oferta de lloguer social no impedia que s’admetés a tràmit la demanda de desnonament; sens perjudici de les sancions de caràcter administratiu que pogués imposar l’Administració per aquell incompliment.

Amb la nova normativa, la Generalitat torna a insistir, arran de la pandèmia de la COVID-19, reiterant la necessitat d’acreditar que s’ha formulat una proposta de lloguer social abans d’interposar demandes de desnonament i preveient la interrupció dels procediments ja iniciats en els que no s’hagi acreditat.

A més, la nova normativa amplia els supòsits i/o els col·lectius afavorits per la mesura.

Així els col·lectius afavorits seran:

  • Persones o famílies en situació de vulnerabilitat acreditada ja abans de la pandèmia de la COVID-19.
  • Persones o famílies que ocupen al pis on viuen, sense títol habilitant, des d’abans de juny de 2019.
  • Llogaters amb contractes vençuts, quan l’arrendador és gran tenidor.
  • Persones o unitats familiars vulnerables amb dificultats per pagar les quotes hipotecàries.
  • Excepcionalment, també quedaran cobertes per la suspensió transitòria del desnonament durant l’estat d’alarma (que comentem tot seguit) les persones o famílies que han ocupat un pis d’un gran tenidor entre juliol de 2019 i l’inici de l’actual estat d’alarma, el 25 d’octubre, si compleixen els requisits de vulnerabilitat i disposen del corresponent informe social. En aquest cas, però, no és obligatori oferir-los un lloguer social.

En tot cas, es deixa a criteri dels Serveis Socials la determinació de l’existència de risc d’exclusió social.

Quant a l’ampliació de supòsits, es preveu una suspensió excepcional i transitòria per motius sanitaris (COVID-19) dels procediments de desnonament i llançaments instats per grans tenidors (o persones jurídiques que hagin adquirit amb posterioritat al 30 d’abril de 2008 habitatges que siguin, en primera o en ulteriors transmissions, provinents d’acords de compensació de deutes o de dació en pagament o provinents de compravendes que tinguin com a causa la impossibilitat de retornar el préstec hipotecari) durant la vigència de l’estat d’alarma o d’una mesura que comporti restriccions a la llibertat de circulació per raons sanitàries.

Amb tot, de nou sorgeixen respecte a la nova normativa els mateixos dubtes jurídics que en relació amb l’anterior normativa sobre la interpretació que en faran els tribunals, en la mesura que no es modifica la normativa processal que regula els requisits d’admissibilitat de les demandes i de suspensió dels procediments o de les execucions.

Caldrà doncs estar amatents a l’aplicació que en fan els jutjats i tribunals, sense oblidar mai, però que, al marge de l’aplicació que finalment acabin fent aquells, els propietaris grans tenidors que incompleixin l’obligació d’oferir prèviament un lloguer social en els casos que marca la normativa s’enfronten a la possible imposició de sancions econòmiques per part de l’Administració.

 

Preocupació sobre el contingut del Decret Llei 17/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

Preocupació sobre el contingut del Decret Llei 17/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

El nostre butlletí, newscam de 31 de desembre de 2019, va tractar sobre la nova legislació aprovada per la Generalitat de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge.

Les associacions professionals del sector, promotors, agents immobiliaris, la Cambra de la Propietat de Barcelona, els Col·legis d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, han coincidit en rebutjar aquesta nova legislació perquè adverteixen que empitjorarà l’accés a l’habitatge, just el contrari del que pretenen els seus impulsors.

Concretament, quatre associacions professionals de Catalunya, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Consell de Col·legis d’API de Catalunya, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida han firmat el següent comunicat:

El Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, porta a la paralització del mercat de lloguer.

En el moment d’iniciar el tràmit parlamentari de convalidació del Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, aquestes entitats volen manifestar la seva preocupació pel fet que durant el procés de redacció i tramitació del decret no se’ns ha demanat ni la col·laboració ni l’opinió com a agents implicats en la gestió del parc de l’habitatge, amb el resultat final d’una normativa que podria lesionar greument la viabilitat econòmica de la gestió del parc privat d’habitatges de lloguer i que trasllada als propietaris privats la responsabilitat política de les administracions en matèria d’habitatge social i el seu cost.

Aquest decret llei entra en contradicció amb la LAU i modifica substancialment l’equilibri entre els drets i les obligacions de les parts en els contractes de lloguer que determina aquesta llei.

El Decret Llei comporta que l’Administració afecta de forma il·limitada el conjunt del patrimoni immobiliari residencial d’aquelles persones físiques o jurídiques tenidores de més de 15 habitatges, obligant-les a oferir una renda social per un període que pot arribar fins als 14 anys i calculada en funció dels ingressos dels llogaters en risc d’exclusió social, sense tenir en compte el cost de manteniment, funcionament i IBI que estigui suportant la propietat. Tampoc es té en compte l’esforç previ que estan fent aquells propietaris amb habitatges sotmesos al règim de pròrroga forçosa amb lloguers per sota del mercat i fins i tot inferiors als del règim de protecció oficial, que a Barcelona el mateix Ajuntament estima en el 20-22% del parc en arrendament.

Es traspassa als propietaris d’habitatges en arrendament el compliment de l’article 47 de la Constitució que estableix: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes per fer efectiu aquest dret”.

En els principals països de la UE el dret constitucional a l’habitatge es garanteix en el mercat privat de lloguer mitjançant subvencions personalitzades als arrendataris per pagar el lloguer en el parc privat. És el cas de l’Allocation Logement a França (que reben 6 milions de famílies), de la Housing allowance a Anglaterra, o de la Grundsicherung a Alemanya (que reben prop de 7 milions de famílies), inclòs Berlín.

El Decret Llei desdibuixa el dret a la propietat privada perquè s’extralimita de la funció social de la propietat, no s’adequa a l’actual ordenació constitucional, i serà, sens dubte, objecte de forta litigiositat per part dels propietaris que consideren vulnerats els seus drets. Tindrà efectes econòmics negatius en reduir l’oferta de lloguer, i davant d’una forta demanda en arrendament incrementarà els preus de lloguer, agreujant encara més la crisi de l’allotjament a Catalunya.

La participació dels Serveis Socials en els judicis de desnonament

La participació dels Serveis Socials en els judicis de desnonament

Un dels punts més importants de la recent reforma en l’àmbit dels arrendaments urbans aprovada pel Govern de l’Estat mitjançant el Reial decret llei 7/2019, és la regulació dels tràmits per a la intervenció dels Serveis Socials en els processos de desnonament per manca de pagament del lloguer.

La novetat introduïda consisteix que en cas que la finca la possessió de la qual s’hagi de lliurar sigui habitatge habitual del demandat, el Jutjat haurà de comunicar d’ofici l’existència del procediment als Serveis Socials perquè, si escau, confirmin si la llar afectada es troba en situació de vulnerabilitat i de confirmar-ho, el Jutjat haurà de suspendre el procés perquè els Serveis Socials prenguin les mesures que estimin oportunes, per un termini màxim d’un mes, o de tres mesos si l’arrendador és persona jurídica. El mes  es podrà prorrogar un mes més si existís “motiu fundat”.

La reforma preveu la participació dels Serveis Socials en els desnonaments, però no recull el termini que té l’Administració competent per apreciar la situació de vulnerabilitat del llogater, ja que la nova normativa es limita a assenyalar que l’Administració ho notificarà “immediatament” a l’òrgan judicial. No s’estableix cap termini ni perquè l’inquilí acudeixi als Serveis Socials ni tampoc perquè  els dits Serveis Socials apreciïn la situació de vulnerabilitat i la notifiquin al Jutjat.

Se’ns dirà que fins al moment que l’Administració no faci aquesta notificació al Jutjat no se suspèn el procediment judicial, però a ningú no se li escapa que si el llogater acredita davant el Jutjat que ha acudit als Serveis Socials, el llançament no es portarà a terme fins que aquests no hagin notificat al Jutjat si concorre o no la situació de vulnerabilitat.

El problema no és que s’arbitri la intervenció d’aquests Serveis, sinó la forma en què s’ha redactat el precepte que, amb tota seguretat, allargarà encara més el procediment. Tampoc s’entén que una vegada es rebi pel Jutjat la comunicació dels Serveis Socials de què la llar afectada es troba en situació de vulnerabilitat social i/o econòmica, s’estableixi un termini de suspensió del procés judicial d’un mes o de tres mesos, segons el demandant sigui persona física o persona jurídica, amb més motiu tenint en compte que les mesures que s’han d’adoptar en un cas o altre són exactament les mateixes, per la qual cosa no s’entén aquesta distinció. En ambdós casos, una vegada adoptades les mesures que els Serveis Socials estimin oportunes o transcorreguts els esmentats terminis, s’alçarà la suspensió i continuarà el procediment pels seus tràmits.

Veiem que la reforma és benintencionada, però allunyada de la realitat. Ignora la manca de mitjans d’aquests Serveis Socials per poder realitzar la seva tasca. Tanmateix, el més greu és la deficient redacció dels preceptes estudiats, que no poden ser més indeterminats, ja que, a causa de la complexa coordinació que es requereix entre organismes públics, farà que, lamentablement, els processos es dilatin encara més.