Els lloguers pugen un 30% a Mataró en quatre anys

Els lloguers pugen un 30% a Mataró en quatre anys

Periòdicament la Cambra ofereix l’evolució del mercat de lloguer d’habitatges al conjunt de la nostra comarca i a les poblacions amb major nombre de contractes formalitzats, que s’estudia a partir de l’explotació estadística de les fiances dipositades a l’INCASÒL. Aquesta estadística ens permet analitzar el nombre de contractes de lloguer formalitzats i els imports mensuals.

Els preus dels lloguers han crescut per quart any consecutiu a Mataró durant el 2018, i en el període comprès entre el 2014 i l’actualitat han acumulat un increment de pràcticament el 30%. Els quatre anys de pujades dels lloguers han succeït a un període de cinc anys – entre el 2009 i el 2014, en plena crisi econòmica – de caiguda dels preus. Des de llavors, la gràfica s’ha disparat cap amunt fins assolir en les operacions tancades en el 2018 un preu que s’aproxima al seu màxim històric, que es va produir l’any 2008. Segons aquestes dades oficials, el preu mitjà d’un nou lloguer a Mataró l’any passat es va situar en 629 euros, uns 52 euros més que en el 2017. Aquest mateix fenomen es produeix al conjunt de la comarca i a totes les poblacions estudiades.

També en el 2018 s’han registrat a Mataró 3.026 nous contractes, 8 de mitjana cada dia, que representen un 2% més que els de l’any anterior i un 6% més que els de l’any 2016. La mateixa circumstància es dona al conjunt del Maresme: durant el 2018 s’han formalitzat 9.845 contractes de lloguer, 27 de mitjana cada dia, que representen un 8% més que els de l’any anterior.

Aquestes dades ens revelen que, malgrat els inquilins es veuen en dificultats per suportar les contínues pujades, el lloguer s’ha convertit en refugi per a moltes famílies que es veuen incapaces de fer front a l’adquisició d’un habitatge degut a les restriccions de finançament i a la pujada de preus dels pisos de compravenda.

Per intentar contenir aquesta contínua pujada dels preus, el Govern central ha aprovat un Decret llei, el contingut del qual s’ha exposat en el nostre butlletí newscam de 5 de març de 2019, per ampliar la durada dels contractes i prolongar-la entre cinc i set anys. Per la seva part, la Generalitat, va aprovar el passat 5 de març el Decret llei 5/19 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, que inclou la qualificació permanent dels habitatges com de protecció oficial quan el sòl sigui públic o estigui destinat a habitatge de protecció pública i que obliga a que els contractes i anuncis publicitaris de lloguer recullin l’índex de referència del preu de lloguer aplicable a l’habitatge.

La Policia Local actua en 450 casos d’ocupacions de pisos en un any i mig

La Policia Local actua en 450 casos d’ocupacions de pisos en un any i mig

La Unitat de Convivència i Civisme de la Policia Local de Mataró ha actuat des de la seva creació, el juny de 2017, en 450 casos d’ocupacions il·legals d’habitatges a la ciutat, recolzant els veïns i les comunitats afectades.

Les dades referents als expedients tramitats es van donar a conèixer a la reunió del passat 1 de març dels membres de la Comissió municipal per a la gestió del risc de la seguretat i la convivència derivada de l’ocupació d’habitatges, que s’ha reunit per valorar l’estat actual d’aquesta problemàtica a la ciutat.

   La Comissió especial d’ocupacions, reunida el passat 1 de març

Els casos coneguts per la Unitat de Convivència i Civisme estan repartits per tota la ciutat, si bé s’ha registrat un major nombre d’expedients d’ocupacions als àmbits de Cerdanyola, Rocafonda i Centre-Eixample. En relació amb els casos coneguts, la Policia Local ha identificat 453 persones i ha tingut coneixement de 120 denúncies penals interposades pels titulars dels habitatges respecte a les ocupacions de la seva propietat. Del total de 450 ocupacions, en 52 casos s’ha produït defraudació del servei d’aigua, en 5 casos de gas i en 198 casos d’electricitat.

Des de la posada en marxa d’aquesta unitat policial, i gràcies a la col·laboració ciutadana, s’han evitat 67 ocupacions, ja que la intervenció policial s’ha pogut fer en el moment que s’intentava accedir a l’habitatge, que han quedat registrades com a temptatives d’usurpació.

La Unitat de Convivència i Civisme es va crear amb l’objectiu de lluitar contra les ocupacions indiscriminades d’habitatges que provoquen problemes de convivència i, de retruc, contribueixen a minvar el parc potencial d’habitatges per al lloguer social i assequible. Està formada per vuit agents (quatre en torn de matí i quatre en torn de tarda) i un caporal. En la majoria d’actuacions es procedeix a la identificació dels ocupants i l’assessorament a veïns i propietaris

Comissió municipal

L’Ajuntament va crear a finals de 2016 la Comissió municipal per a la gestió del risc per a la seguretat i la convivència derivada de l’ocupació d’habitatges, de la que forma part la Cambra de la Propietat, i que va ser convocada el passat 1 de març per fer balanç de les accions desenvolupades en els darrers mesos.

A banda de les dades d’expedients tramitats per la Policia Local, el degà del Col·legi d’Advocats de Mataró, Julio Naveira, va explicar als membres de la comissió com està influint a nivell judicial l’entrada en vigor de la Llei 5/2018, d’11 de juny, que ha agilitzat el procés de recuperació dels habitatges per part dels propietaris d’immobles ocupats amb l’anomenat “desnonament exprés”.

Nou decret sobre lloguers aprovat pel Govern

Nou decret sobre lloguers aprovat pel Govern

El Govern central va aprovar divendres passat 1 de març un nou decret llei en matèria d’habitatge i lloguer consensuat amb Units Podem, dos mesos i mig després del primer intent. En aquella ocasió la temptativa va resultar fallida per la negativa d’Units Podem, entre altres, a convalidar-ho.
Encara que el text segueix sense donar potestat a comunitats i ajuntaments perquè limitin els preus de lloguer en zones d’especial tensió de preus, aquesta vegada Units Podem ha decidit que hi donarà suport. El motiu és que inclou vàries novetats respecte al text anterior, especialment pel que fa a desnonaments i limitació de preus dins del contracte, i que l’alternativa era mantenir l’actual legislació de 2013, que és un dels origens de l’actual pujada dels preus del lloguer i que s’ha manifestat com un marc normatiu contraproduent que no ha aconseguit trobar l’equilibri entre llogaters i propietaris.

El mecanisme que ha triat el Govern per a tractar de contenir els preus està relacionat amb la política fiscal. En comptes de modificar l’article 17 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que dicta que “la renda serà la que lliurement estipulin les parts”, l’Executiu ha apostat per un índex de preus, que el Ministeri de Foment es compromet a elaborar en els pròxims vuit mesos, a partir del qual cada comunitat autònoma podrà desenvolupar o, en defecte d’això, acollir-se a l’estatal.
Actualment aquest mecanisme d’índexs de preus ja existeix en comunitats autònomes com Catalunya o València, encara que no és vinculant. A partir d’aquest índex, el decret pretén “facilitar l’aplicació de mesures de política fiscal”. És a dir, obre la porta a incentius o penalitzacions, però no al control o limitació de preus.

Com en tots els decrets lleis, les mesures entren en vigor l’endemà de la seva publicació en el BOE, i necessitarà, una vegada més, ser convalidat pel Congrés dels Diputats. Com que la dissolució de les Corts està prevista per al 5 de març, la convalidació tindrà que fer-se per la Comissió Permanent , que tindrà 30 dies hàbils per votar la convalidació.

La publicació en el BOE s’ha produït avui 5 de març, i per tant tots els canvis normatius afectaran els contractes que es firmin a partir del 6 de març. No s’aplicarà als que ja estan en vigor.

En relació als arrendaments urbans, aquestes són les mesures que s’introdueixen en el decret llei aprovat en l’últim Consell de Ministres:

1. Contractes mínims de 5 o 7 anys

S’estableix en cinc anys el període de pròrroga obligatòria, excepte en cas que l’arrendador sigui persona jurídica que serà de set anys.

Quant a la pròrroga tàcita, s’estableix que arribada la data de venciment del contracte, si no existeix comunicació d’alguna de les parts, es prorrogarà el contracte durant tres anys més.

2. Limitació de fiances a tres mesos

Es fixa en dues mensualitats de renda la quantia màxima de les garanties addicionals a la fiança (d’un mes) que poden exigir-se a l’arrendatari, sigui a través de dipòsit o d’aval bancari, tret que es tracti de contractes de llarga durada. En total són tres mesos com a màxim.

3. Limitació de les pujades interanuals a l’IPC

Únicament es podrà elevar la renda en funció a la variació de l’IPC d’un any a l’altre, protegint l’inquilí i evitant pujades arbitràries dins del mateix contracte.

4. Desnonaments

Els jutjats hauran d’avaluar la vulnerabilitat dels afectats i si l’aprecien, posar en coneixement dels serveis socials els processos de desnonament.

L’ajornament dels desnonaments en cas de vulnerabilitat serà d’un mes per a propietaris persones físiques i tres per a les jurídiques.

No podran realitzar-se desnonaments oberts, és a dir, aquells que es produeixen sense data ni hora i en els quals la Policia pot personar-se en qualsevol moment.

5. Índexs de preus

Es disposa la creació de l’índex estatal de referència de preus en un termini de vuit mesos. Amb dades de l’Agència Tributària, el cadastre, el registre de la propietat, el registre de fiances i altres fonts s’oferirà anualment els valors mitjans de renda mensual en euros per metre quadrat d’habitatge per barris, municipis, províncies, comunitats autònomes.

Les comunitats autònomes podran establir els seus propis índexs de referència a l’efecte de dissenyar les seves polítiques i programes públics d’habitatge. Això no implica que puguin limitar els preus, que és el que reclamava Units Podem a través d’una reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans, sinó tan sols tenir una estadística fiable.

A Catalunya i Comunitat Valenciana ja existeixen aquests índexs, i Euskadi està elaborant-los.
En cap cas habiliten per a establir sistemes de regulació dels preus de lloguer, ja que la mesura seria inconstitucional per afectar el dret fonamental a la propietat en cas d’incloure’s en un decret.  El que les comunitats poden fer si ho desitgen, com fins ara, és usar la informació dels índexs per a fer política fiscal segons els marges que ja marca la llei.

6. Despeses de formalització i gestió del contracte

Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte aniran sempre a càrrec de l’arrendador, en els supòsits que l’arrendador sigui una persona jurídica.

7. Validesa del contracte enfront de tercers

En la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans de 2013, es va establir que si el contracte de lloguer no es registrava en el Registre de la Propietat, deixaria de tenir efectes enfront de tercers. D’aquesta manera es desregulava més el mercat, doncs els fons que compraven blocs de pisos necessitaven poder disposar d’aquests pisos fàcilment, i si el contracte no havia estat registrat mancava de tota validesa. Aquesta situació, que es mantenia en l’anterior decret, ha estat ara solucionada: en el cas de contractes de cinc i set anys, hauran de ser respectats també en el cas de no estar inscrits en el Registre de la Propietat.

8. Termini de preavís de no renovació de contracte

Augmenta el termini amb el qual s’ha d’avisar que no es desitja renovar el contracte. En concret, serà de quatre mesos per a l’arrendador  i de dos mesos per a l’inquilí.

9. Recuperació del pis per necessitat de l’arrendador

Les causes de necessitat que hagin d’al·legar els propietaris per a recuperar l’habitatge abans del termini mínim hauran de constar en el contracte, i especificar-se quina d’elles és la que es produeix en el moment de la comunicació.

10. Impost sobre Béns immobles (IBI)

S’elimina l’obligació de repercutir aquest impost als inquilins dels habitatges en lloguer social. Així mateix, s’autoritza que els municipis puguin bonificar l’IBI en immobles d’ús residencial que siguin objecte de lloguer social o a preus assequibles i també a aquells la renda dels quals sigui inferior a la determinada per l’aplicació del sistema estatal d’índexs de preus dels contractes d’habitatge en lloguer.

Es regula també un recàrrec a l’IBI als habitatges desocupats, desenvolupant un recàrrec que ja estava establert en 2002.

11. Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

En l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats hi haurà un nou supòsit d’exempció aplicable a la subscripció de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús habitual o permanent.

12. Tanteig i retracte

S’estableix el dret d’adquisició preferent (tanteig i retracte) per administracions públiques en cas de venda conjunta d’un immoble amb arrendaments.

13. Subrogació en cas de defunció d’inquilí

Es “blinda” la possibilitat de subrogació, en cas de defunció de l’inquilí, en favor de determinats perfils vulnerables (menors, discapacitats, majors de 65 anys).

 

 

El Suprem estableix que caldrà acreditar pèrdues per no pagar la plusvàlua

El Suprem estableix que caldrà acreditar pèrdues per no pagar la plusvàlua

El Tribunal Suprem ha dictat recentment una nova Sentència que deixa molt clar que no s’ha de pagar la plusvàlua municipal (Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana) en els casos que es pot acreditar que hi ha hagut una manifesta pèrdua de valor del terreny entre el moment que es va comprar la finca i quan es ven (quan es fa aquesta segona operació és quan el venedor hauria de pagar la plusvàlua). La Sentència deixa molt clar que el que es vol gravar amb l’impost és la riquesa consistent, precisament, en l’increment de valor que han tingut els terrenys durant el temps que aquests han estat en mans del contribuent.

Estem fent referència a la Sentència dictada per la Sala contenciosa administrativa, Secció Segona. Sentència núm. 1.601/2018. Data de la Sentència: 08/11/2018.

Ara bé, els requisits que s’exigeixen al contribuent que vol justificar que no s’ha generat una plusvàlua, segons la mateixa Sentència, són:

1. Li correspon a l’obligat tributari (és a dir, al contribuent) provar i, per tant, demostrar, que no hi ha hagut increment de valor del terreny.

2. Per tal d’acreditar que no hi ha dret municipal a plusvàlua, el contribuent podrà oferir qualsevol mena de prova (com podria ser, per exemple, acreditar la diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió, que queda recollit en les respectives escriptures notarials; o una prova pericial… o qualsevol altre mitjà de prova que permeti posar de manifest la disminució de valor).

3. Una vegada el contribuent ha aportat les proves necessàries, serà l’Administració la que haurà de tenir proves suficients per anar en contra del que hagi pogut acreditar el contribuent; i, si les postures són divergents, evidentment al final seran els tribunals de justícia els que hauran de valorar totes les proves, per tal de determinar si s’ha generat, o no, plusvàlua, cosa que genera l’obligació de pagar l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.

Per tant, la conclusió evident d’aquesta Sentència és que el contribuent (subjecte passiu de l’impost) ha de poder acreditar, amb proves suficients, que no hi ha hagut increment de valor en la venda del terreny respecte de quan el va comprar, si vol evitar haver de pagar l’impost en qüestió.

Si no es pot demostrar que no s’ha generat plusvàlua, perquè ha succeït precisament el contrari (és a dir que amb la venda el propietari ha guanyat diners respecte del moment de la compra), sí que s’haurà de pagar aquest impost. Perquè hi hagi l’obligació de pagar l’impost, segons el Tribunal (que ha decidit el mateix en alguna altra sentència anterior), hi ha d’haver hagut un increment de valor, una plusvàlua real i efectiva.

El Tribunal Suprem deixa constància, també, que per als casos en què ja s’hagi pagat l’impost, tindrem el mateix dret a demanar que s’anul·li la liquidació efectuada i, per tant, també a presentar una sol·licitud de rectificació de l’autoliquidació (si es va fer d’aquesta manera), reclamant el reconeixement del dret a la devolució dels ingressos indeguts; sempre, això sí, que no ens hagi prescrit aquest dret, fet que es produeix si ha transcorregut un termini superior als quatre anys des que es va efectuar el pagament.

Augment considerable dels coeficients correctors de valoració dels immobles per al 2019

Augment considerable dels coeficients correctors de valoració dels immobles per al 2019

Recentment s’ha publicat en la pàgina web de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) la Instrucció per a la comprovació dels valors dels béns immobles en operacions subjectes als Impostos sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (AJD) i sobre successions i donacions (ISD). Recordem que aquests coeficients que publica l’ATC, han de multiplicar-se pel valor cadastral de l’immoble, a fi d’obtenir el que l’ATC considera el valor mínim de mercat.

El més important de la fixació d’aquest valor és el fet que si es fixa un valor inferior a aquest, la liquidació fiscal presentada és considerada per part de l’ATC com de comprovació prioritària pel que arribarà requeriment de l’impost per un import superior al declarat sobre la base d’una taxació realitzada per l’Agència, que s’adjuntarà al requeriment.

Recomanem per tant, que s’acudeixi sempre a aquests valors fixant la transmissió del bé immoble almenys pel valor mínim de mercat (valor cadastral per coeficient), ja que encara que l’Administració pot comprovar igual el valor de la transmissió si realment està per sota de mercat, la comprovació ja no serà prioritària i tindrem poques possibilitats de rebre requeriment de l’ATC.

A diferència de l’any 2018, en què únicament va ser modificat el coeficient de la ciutat de Barcelona de 2,20 a 2, mantenint-se el mateix coeficient per a la resta de municipis, en l’exercici 2019 s’han tornat a fixar coeficients per a tots els municipis, establint-se diferents coeficients fins i tot a les ciutats amb major població (Barcelona, Girona, Sabadell, Mataró, entre altres) a raó dels diferents codis postals existents. Per tant, les ciutats deixen de tenir un coeficient multiplicador fix.

El coeficient multiplicador aplicable als valors cadastrals dels immobles urbans de Mataró, que estava fixat el 2018 en el 1,20, ha sofert aquest 2019 un fort increment i oscil·la ara entre el 1,36 i el 1,59 segons el codi postal, el que comportarà un augment de la pressió fiscal aquest any que variarà del 13,3% fins al 32,5%, depenent del districte de la ciutat on es trobi la finca objecte de la transmissió. En definitiva, els nous coeficients implicaran un increment important de les quotes a pagar per ITP, AJD i ISD. La classificació de coeficients multiplicadors per districte postal es pot consultar aquí

Una altra de les novetats és que dins de la normativa, a part del coeficient multiplicador propi dels aparcaments, apareix un coeficient multiplicador exclusiu per als immobles amb un ús comercial, com poden ser els locals. En aquest cas el coeficient és únic del municipi i no es diferencia per codis postals. La relació de coeficients multiplicadors per als immobles amb ús comercial es pot trobar a l’Annex I taula A de la Instrucció.

Quins canvis introduirà la nova Llei hipotecària?

Quins canvis introduirà la nova Llei hipotecària?

Una nova llei hipotecària entrarà en vigor a Espanya amb l’objectiu d’alinear-se a la normativa europea 2014/17/UE i protegir l’hipotecat en matèria hipotecària. Des que es va anunciar aquesta nova llei al novembre de 2017 fins que finalment es va aprovar el projecte de llei al Congrés l’11 de desembre de 2018, s’han introduït diverses modificacions que explicarem a continuació. Està previst que la nova llei entri en vigor el març de 2019, un mes després de la seva publicació en el BOE. No hem d’oblidar que el Senat també ha de donar-hi el seu vistiplau, tot i que no s’esperen gaires entrebancs.

El banc pagarà totes les despeses d’hipoteca, excepte la taxació

La nova llei hipotecària obliga les entitats financeres a assumir les despeses derivades de la formalització d’hipoteques, excepte la taxació. Per tant, les entitats hauran de pagar les despeses de notaria, gestoria, registre i, per descomptat, l’impost d’actes jurídics documentats. No obstant això, hi haurà un estalvi real per als futurs hipotecats? El més probable és que els bancs traslladin aquest sobrecost als hipotecats amb augments en els tipus d’interès.

La taxació d’immobles, en ser un servei que aporta l’usuari amb l’objectiu d’avalar el préstec hipotecari, és a càrrec del sol·licitant, segons la nova normativa.

Més protecció per evitar desnonaments

Fins ara el banc podia executar el venciment anticipat de la hipoteca si el client incorria en tres quotes impagades. La nova normativa hipotecària protegirà més l’hipotecat elevant els llindars d’impagament de la manera següent:

• Durant la primera meitat del contracte: s’haurà de produir un impagament de quotes que arribin al 3% del principal del préstec o 12 mensualitats. A partir de llavors, es podrà executar la hipoteca.

• A partir de la segona meitat del contracte: s’haurà de produir un impagament de quotes que arribin al 7% del principal del préstec o 15 mensualitats. Es concedeix més marge, atès que el client portarà més temps pagant la hipoteca i, per tant, l’esforç realitzat fins llavors haurà estat superior.

El text definitiu no inclou la dació en pagament com a via per protegir les famílies amb problemes de pagament. A més, aquesta mesura no tindrà retroactivitat en els casos on ja hi hagi un procediment de desnonament actiu (per no interposar-se en la valoració judicial). Sí que tindrà retroactivitat en la resta de casos.

Amortitzant anticipadament la hipoteca serà més barata

La llei actual recull una comissió d’amortització anticipada del 0,5% els primers cinc anys i del 0,25% a partir del sisè any. La nova llei vol abaratir els costos d’amortització anticipada de la hipoteca per equiparar la legislació espanyola a la directiva europea:

• Amortització d’hipoteques de tipus variable

Primers tres anys de la hipoteca: comissió del 0,25% sobre la quantitat amortitzada.

A partir del tercer any: comissió del 0,15% sobre la quantitat amortitzada.

• Amortització d’hipoteques de tipus fix

Quant a les hipoteques de tipus fix, les comissions màximes aplicades seran del 2% els primers 10 anys i de l’1,5% a partir de llavors. Els bancs són lliures d’aplicar comissions per sota d’aquestes xifres.

Aquesta mesura s’ha aprovat amb caràcter retroactiu per a les noves amortitzacions d’hipoteca. Què vol dir això? Que tots aquells que realitzin una amortització anticipada en la seva hipoteca des de l’entrada en vigor de la llei podran acollir-se a aquestes noves condicions. Aquells que ja havien fet una amortització en el passat (amb l’anterior llei vigent) no podran reclamar ni recuperar els diners.

Passar una hipoteca de tipus variable a fix serà més senzill i econòmic

La comissió màxima aplicable pel canvi d’hipoteca variable a fixa serà del 0,25% durant els primers tres anys. Després serà gratuït. El banc es reserva el dret d’acceptar o no el canvi d’hipoteca de tipus variable a hipoteca de tipus fix.

No serà obligatori contractar vinculacions a una hipoteca

En realitat, aquesta no és una novetat, però va bé recordar que el banc no pot obligar a contractar productes vinculats a la hipoteca. A més, s’inclou l’afegitó següent:
Si el banc vol obligar a contractar certes vinculacions, haurà de comunicar-ho al Banc d’Espanya i el client podrà triar contractar-les amb una altra entitat.

Les subrogacions i novacions de la hipoteca no tindran comissions

Les subrogacions i novacions de la hipoteca seran gratuïtes a partir de l’entrada en vigor de la llei. Això donarà més llibertat a l’hipotecat i facilitarà la competència entre entitats.

Límits dels interessos de demora

Els interessos de demora màxims fixats en el contracte seran de tres vegades el preu oficial dels diners.

Quines mesures no han estat incloses en la reforma de la llei hipotecària?

La nova llei hipotecària respon a la necessitat d’adaptació a la normativa europea 2014/17/UE. No obstant això, mesures clau que reclamen des de Brussel·les no s’han inclòs en el cos de la reforma, la qual cosa pot derivar en una multa de 106.000 euros al dia per a Espanya per incomplir (o, en aquest cas, complir parcialment) la normativa europea. De fet, aquesta reforma s’havia de completar abans de l’abril de 2016.

Aquestes són les mesures clau que han quedat fora de la nova llei hipotecària:

1. L’establiment d’una regulació sobre el sistema de càlcul de la taxa anual equivalent (TAE).

2. Les regles per regular la publicitat bancària referida a aquests productes.

3. La normativa sobre l’avaluació de solvència dels consumidors i la taxació d’immobles.

4. El desenvolupament de la fitxa europea d’informació normalitzada.

5. L’obligatorietat de redactar un full específic d’advertiments sobre clàusules hipotecàries que lliurarà el banc als interessats en les hipoteques.

6. Altres mesures: formació dels empleats que comercialitzin aquests productes, simulacres sobre variacions de quotes i tipus d’interès i elaboració d’un contracte hipotecari estàndard.

S’espera que la resta de mesures que reclama la directiva europea es vagin incorporant progressivament mitjançant reials decrets i ordres ministerials.

Derogació del Reial decret llei 21/2018 en matèria d’habitatge i lloguer

Derogació del Reial decret llei 21/2018 en matèria d’habitatge i lloguer

Informem que aquest dimarts, 22 de gener de 2019 el Congrés dels Diputats no ha convalidat el Reial decret llei (RDL) 21/2018, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, aprovat el passat 14 de desembre i que va entrar en vigor el dia 19 de desembre, amb la qual cosa s’han confirmat els nostres auguris que la reforma podia fracassar per manca de suport de les forces polítiques (butlletí newscam de 10 de gener de 2019). Hem de dir sobre aquest tema, que és un fracàs complet que es dicti una disposició tan important que afecta a la relació contractual entre les parts, sense tenir la seguretat que la mateixa serà convalidada.

Com a conseqüència d’aquest fet, els contractes que se signin a partir del dimecres, 23 de gener de 2019 restaran sotmesos a les previsions de la Llei d’Arrendaments Urbans de 1994, reformada per la Llei 4/2013, sense que els hi sigui d’aplicació el RDL 21/2018 al que hem fet referència. És a dir, pels contractes que es formalitzin a partir del 23 de gener de 2019, seguiran vigents les normes anteriors, com si el RDL no hagués existit mai.

Per altra banda, els contractes que s’hagin signat des del 19 de desembre del 2018 fins al 22 de gener de 2019, els hi continuarà essent d’aplicació el RDL 21/2018. Per tant, la durada mínima del contracte serà de cinc anys més tres de pròrroga tàcita; set anys inicials si l’arrendador és una persona jurídica i pròrroga també de tres anys; la limitació de l’aval addicional al mes de fiança a dues mensualitats i el pagament de les despeses immobiliàries per part de l’arrendador si és una persona jurídica, exempció del pagament d’ITP, etc.

Per a més informació no dubti en contactar amb el nostre Servei Jurídic.

L’IPC (Índex de Preus al Consum) es situa a desembre de 2018 en el 1,2%

L’IPC (Índex de Preus al Consum) es situa a desembre de 2018 en el 1,2%

La majoria de contractes d’arrendament preveuen que la renda de lloguer pactada s’actualitzi anualment d’acord amb algun índex, el més habitual és l’índex general de preus al consum i d’aquesta manera es revalora l’import del lloguer pactat inicialment en el contracte. Posem en el seu coneixement que l’IPC ha tancat el desembre del 2018 en un 1,2%, cinc dècimes inferior al del mes anterior.

Per facilitar aquesta actualització, qualsevol que sigui el període interessat, posem a la seva disposició un enllaç al web de l’Institut Nacional d’Estadística que li permetrà d’obtenir l’import de la renda actualitzada. Tan sols cal introduir l’import de la renda actual i el període que es vol actualitzar i obtindrà immediatament el nou import actualitzat i la variació percentual aplicada.

Càlcul IPC renda lloguer

Si el seu contracte de lloguer preveu un sistema d’actualització diferent a l’aplicació de l’IPC índex general, o té qualsevol altre dubte referent al seu contracte posi’s en contacte amb els nostres serveis jurídics; podem ajudar-lo a fer les actualitzacions corresponents de la renda segons les estipulacions del seu contracte.