Quan i com puc demanar la moratòria hipotecària?

Quan i com puc demanar la moratòria hipotecària?

El Reial Decret  8/2020, de 17 de març, permet ajornar les quotes del préstec hipotecari en determinats suposats, la qual cosa té una enorme transcendéncia social perquè moltes famílies tindrán menys ingressos en el curt termini i per tant grans dificultats per pagar la seva hipoteca. La norma planteja molts dubtes que intentarem aclarir aquí.

Els  principals dubtes es refereixen a qui pot demanar la moratòria. La Llei parla de préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’habitatge habitual. Interpretada literalment quedarien exclosos els préstecs hipotecaris sobre l’habitatge habitual del deutor obtinguts amb una altra finalitat (muntar un negoci, garantir un deute existent). La interpretació literal és contrària a la finalitat de la Llei, perquè si es tracta, com diu el preàmbul del RDL, de garantir el dret a l’habitatge als deutors hipotecaris en situació d’especial vulnerabilitat, ha de ser suficient que l’habitatge hipotecat sigui l’habitual del deutor, qualsevol que sigui la finalitat original del préstec.

D’altra banda, s’amplia la possibilitat d’ajornar els deutes o prèstecs hipotecaris no sols per a l’adquisició de l’habitatge habitual, sinó també els contrets per als dos casos següents:

1) Per a l’adquisició d’immobles afectes a l’activitat econòmica que desenvolupin els empresaris i professionals que hagin sofert una pèrdua substancial dels seus ingressos o una caiguda substancial de la seva facturació d’almenys un 40%.

2) Per a l’adquisició d’habitatges diferents a l’habitual en situació de lloguer i per als quals el deutor hipotecari persona física, propietari i arrendador d’aquests habitatges, hagi deixat de percebre la renda arrendatícia des de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma decretat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, o deixi de percebre-la fins a un mes després de la finalització d’aquest.

Qui es pot acollir a aquesta moratòria?

La Llei exigeix que el deutor estigui en situació de vulnerabilitat, que l’art. 9 del RDL defineix exigint:

a) Que el deutor hipotecari passi a estar en situació de desocupació o, en cas de ser empresari o professional, sofreixi una pèrdua substancial dels seus ingressos o una caiguda substancial de les seves vendes, caiguda que l’art. 9.2.b concreta en un 40%. Sorprèn que en el cas dels treballadors sigui necessari que passin a situació de desocupació, perquè hi haurà molts casos en què una reducció de jornada impliqui una pèrdua important de renda. En el cas dels professionals o empresaris n’hi ha prou amb la reducció de facturació sense tenir en compte les despeses. A diferència de la lletra d) aquí no s’exigeix que la disminució sigui conseqüència de l’epidèmia, però el verb “passi” sembla indicar que aquesta situació (desocupació o pèrdua de facturació) haurà de produir-se després de l’estat d’alarma.

b) Un nivell de renda de la Unitat Familiar per sota de 3 vegades l’IPREM amb adaptacions segons el número i situació dels seus membres (5 vegades si el deutor té discapacitat, 4 vegades si alguna persona amb discapacitat forma part de la unitat familiar). A més el límit augmenta un 10% per cada fill o major de 65 anys a càrrec (o un 15% en famílies monoparentals).

c) Que la quota hipotecària, més les despeses i subministraments bàsics, resulti superior o igual al 35% dels ingressos nets de la unitat familiar”.  Hem d’entendre que els subministraments són energia, gas natural i aigua (art. 4 RDL) però també les telecomunicacions, que l’art. 18 RDL també prohibeix suspendre. Les despeses bàsiques han de ser almenys l’alimentació.

d) “Que, a conseqüència de l’emergència sanitària, la unitat familiar hagi sofert una alteració significativa de les seves circumstàncies econòmiques en termes d’esforç d’accès a l’habitatge.”

La discussió de si els requisits de l’art. 9 són cumulatius o alternatius, l’ha resolt l’art. 16 del RDL 11/2020, de 31 de març, que exigeix el compliment de les quatre condicions esmentades.

Com s’ha de tramitar la sol·licitud?

La sol·licitud de la moratòria pot fer-se fins a 15 dies després de la fi de la vigència del RDL. S’haurà de presentar a l’entitat creditora i ha d’anar acompanyada de determinats documents que es concreten en l’art. 11 acreditatius de les circumstàncies de vulnerabilitat

Rebuda la sol·licitud l’entitat creditora tindrà que implementar-la en un termini màxim de 15 dies. En cas que sigui concedida, ho comunicarà a més de l’interessat al Banc d’Espanya, indicant la seva duració.

Que implica la moratòria?

L’efecte per al deutor és que no es pot exigir el pagament de la quota i que no es meritin interessos ni moratoris ni ordinaris: queda totalment en suspens el pagament del préstec, i en conseqüència no es pot declarar el venciment anticipat (arts. 14 i 15). Això últim suposa que els mesos de moratòria s’exclouen dels terminis d’impagament que estableix la Llei (12 mesos, 15 mesos) per a justificar el venciment anticipat.

La moratòria no sembla afectar el termini total, per la qual cosa s’hauran de recalcular les quotes quan acabi la moratòria perquè el préstec es pagui en el termini inicialment pactat, tret que pactin una novació que no és necessària per a la mera suspensió.

Un altre problema de la norma és fins quan dura la moratòria. L’art. 14 diu que és durant el termini estipulat per a aquesta”, però la Llei no l’estipula. La regla general de la Disposició Final 10 del RDL 8/2020 és que “Les mesures previstes en el present reial decret llei mantindran la seva vigència durant el termini d’un mes des de la seva entrada en vigor”. Algunes entitats diuen en els seus webs que aquesta és la durada de la moratòria, però això és absurd perquè es permet sol·licitar-la “fins a quinze dies després de la fi de la vigència” del RDL (art. 12). Tampoc té cap lògica que la moratòria sigui indefinida com han dit alguns autors. La nostra opinió és que la moratòria ha de cessar quan cessin les circumstàncies que la justifiquen, bàsicament quan augmentin els ingressos de la unitat familiar, i hauria d’establir-se l’obligació del deutor de notificar-ho. Però la Llei hauria de fixar un període (per exemple de 6 mesos), que es pugui prorrogar pel Govern si la situació ho requerís.

L’efecte de la moratòria per al banc -i això és fonamental- és que no ha de realitzar provisions per aquest préstec.

Com veiem, hi ha molts problemes interpretatius, i mentre els corregeix el legislador les entitats haurien de ser flexibles en la seva interpretació i àgils en la seva aplicació. Però a més creiem que és una oportunitat única per a corregir els errors que es van cometre fa ja més de 10 anys i que els bancs vagin més enllà i ofereixin voluntàriament pròrrogues i moratòries als deutors de bona fe encara que no entrin en l’àmbit estricte de la norma. Recordem que la situació és extraordinària i que, al marge d’aquesta norma, és necessari adaptar els contractes a l’excepcional realitat que estiguem vivint.

El Consell de Ministres aprova mesures de protecció en matèria de lloguers

El Consell de Ministres aprova mesures de protecció en matèria de lloguers

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un Reial Decret llei amb nou paquet de mesures econòmiques i socials amb el qual pretén reforçar les mesures adoptades en les últimes tres setmanes per a minimitzar i contrarestar l’impacte del COVID-19.

Un important bloc de mesures té com a objectiu fer costat a les persones que no puguin pagar els seus lloguers per trobar-se en situació de vulnerabilitat pel COVID-19 i no tinguin alternativa habitacional. Les mesures establertes es refereixen exclusivament als arrendaments d’habitatge habitual. No son aplicables, doncs, a locals ni habitatges temporals que no constitueixin l’habitatge habitual del llogater.

D’altra banda, només s’hi podran acollir aquells llogaters que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica a conseqüència de l’emergència sanitària ocasionada pel COVID-19. Això exigeix que el llogater compleixi aquests requisits:

1) Que passi a estar en situació d’atur, Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació (ERTO), o hagi reduït la seva jornada per motiu de cures, en cas de ser empresari, o altres circumstàncies similars que suposin una pèrdua substancial d’ingressos, i que el conjunt dels ingressos de la unitat familiar, en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria no sigui superior amb caràcter general a 3 vegades l’IPREM, amb adaptacions segons el número i situació dels seus membres.

2) Que la renda, més les despeses i subministraments bàsics, resulti superior o igual al 35% dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar. S’entén per «despeses i subministraments bàsics» l’import dels subministraments d’electricitat, gas, gasoil per a calefacció, aigua corrent, serveis de telecomunicació fixa i mòbil, i les possibles contribucions a la comunitat de propietaris de l’habitatge habitual.

Quines son les mesures a les que es pot acollir el llogater que compleixi els requisits de vulnerabilitat econòmica?

La normativa diferencia dos tipus de mesures en funció de si l’arrendador és (a) petit tenidor (titular de 10 o menys immobles urbans, exclosos garatge si trasters; que no superi una superfície construïda de 1.500 m2) o (b) una entitat/empresa pública o un privat gran tenidor (persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans, excloent garatges i trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m2)

a) Arrendador petit tenidor

Si el l’arrendador és petit tenidor, el llogater podrà sol·licitar, en el termini d’un mes des de l’entrada en vigor del Decret llei, un ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda.

L’arrendador ha de contestar en el termini màxim de 7 dies laborables, si accepta o no l’ajornament o fraccionament i amb quines condicions o bé, possibles alternatives. A diferència del cas del grans tenidors, el petit tenidor no està obligat a acceptar l’ajornament o fraccionament.

En cas que l’arrendador no accepti cap ajornament, i l’arrendatari compleixi els requisits de vulnerabilitat econòmica abans comentats, podrà accedir al programa d’ajudes transitòries regulades al Decret llei, consistent en què podrà sol·licitar un crèdit finalista, directament pagat a l’arrendador, per import de fins a sis mensualitats de la renda de lloguer, a retornar en un període màxim de deu anys. Aquest crèdit no tindrà interès, serà concedit per les entitats de crèdit i comptarà amb l’aval de l’Estat, a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

b) Arrendador gran tenidor

En aquest cas el llogater podrà demanar, en el termini d’un mes des de l’entrada en vigor del Decret llei, l’ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda.

L’arrendador ha de contestar expressament, en el termini màxim de 7 dies laborables, optant per una de les següents alternatives.

a) Una reducció del 50% de la renda durant el temps que duri l’estat d’alarma i les mensualitats següents si aquell termini fos insuficient en relació amb la situació de vulnerabilitat provocada a causa de l’COVID-19, amb un màxim en tot cas de 4 mesos.

b) Una moratòria en el pagament de la renda que s’aplicarà de manera automàtica i mentre duri l’estat d’alarma a les mensualitats següents, prorrogables una a una, si aquell termini fos insuficient en relació amb la situació de vulnerabilitat provocada a causa de l’COVID-19, sense que puguin superar-se, en cap cas, els 4 mesos. La renda, en aquest cas, s’ajornarà, a partir de la següent mensualitat de renda arrendatícia, mitjançant el fraccionament de les quotes durant al menys tres anys, des que superi la situació al·ludida o a partir de la finalització del termini dels 4 mesos abans esmentat, i sempre que continuï vigent el contracte d’arrendament o les seves pròrrogues. No hi haurà interessos ni cap tipus de penalització per les quantitats ajornades.

Igualment el llogater podrà tenir accés al programa d’ajudes transitòries previstes al Decret llei, aixecant-se la moratòria i el fraccionament en la primera mensualitat de renta en que aquella ajuda estigui a la seva disposició.

El llogater ha de demanar l’adopció de la mesura a l’arrendador, en el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor del Decret llei (és a dir, des del 2-4-2020), i ha d’acreditar que compleix els requisitis de vulnerabilitat sobrevinguda pel COVID-19, mitjançant la presentació de determinats documents que es concreten a l’art. 6 del Decret llei.

Altres mesures de caràcter general

La normativa també preveu altres dues mesures amb caràcter general, amb independència de que el propietari sigui petit o gran tenidor:

1. Suspensió de procediment de desnonament i dels llançaments fins a 6 mesos.

En aquells procediments de desnonament contra un llogater per impagament de la renda en què l’arrendatari acrediti davant el Jutjat trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica que li impossibiliti trobar una alternativa habitacional, el Jutjat ho posarà en coneixement del serveis socials i s’acordarà la suspensió de la vista de judici o del llançament fins que s’adoptin les mesures que els serveis socials competents estimin oportunes, per un període màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor del Decret llei.

2. Pròrroga extraordinària dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual.

En relació als contractes d’arrendament d’habitatge habitual, quan les pròrrogues legals finalitzin dins del període comprès des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei (2-4-20) fins al dia en què hagin transcorregut dos mesos des de la finalització de l’estat d’alarma, es pot aplicar, prèvia sol·licitud de l’arrendatari, una pròrroga extraordinària del termini del contracte d’arrendament per un període màxim de sis mesos, durant els quals se seguiran aplicant els termes i condicions establerts per al contracte en vigor. Aquesta sol·licitud de pròrroga extraordinària haurà de ser acceptada per l’arrendador, llevat que es fixin altres termes o condicions per acord entre les parts.

Comunicat del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya davant la convocatòria d’una vaga de lloguers

Comunicat del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya davant la convocatòria d’una vaga de lloguers

Davant l’amenaça del Sindicat de Llogaters de dur a terme una vaga de lloguers, el Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya expressa el seu rebuig frontal a aquesta actitud.

Tant els propietaris privats com les empreses immobiliàries estan fent un esforç per abordar personalment els casos d’aquells inquilins que a causa de la crisi causada per COVID-19 han vist disminuir els seus ingressos per l’afectació de la seva activitat empresarial o laboral.

Amb qui ho sol·licita, s’ha negociat ajornaments, reduccions, i fins i tot la condonació de lloguers. Els propietaris estan considerant la situació dels inquilins, però també han d’ avaluar les seves circumstàncies personals, de manera que el marge de negociació en cada contracte passa per un acord assumible per ambdues parts.

Gran part del parc de lloguer, especialment residencial i petit local comercial, està en mans de propietaris privats que necessiten els lloguers generats per pagar les seves despeses mensuals i aquest col·lectiu no està en condicions d’assumir el cost d’una moratòria indiscriminada de rendes.

Les empreses immobiliàries tampoc poden abordar indiscriminadament la suspensió del pagament dels lloguers, la majoria de les quals són de propietat familiar i no tenen els recursos per donar suport a aquesta situació.

A més, els ingressos serveixen per cobrir les despeses generals de les explotacions que la crisi del coronavirus no atura, com són els impostos, despeses de comunitat, manteniment i conservació, assegurances i salaris.

Entenem que la càrrega d’aquesta crisi ha de ser compartida de forma equitativa i l’instrument per a això és el pressupost de l’Estat a través de la política fiscal.  Tot el sector immobiliari està disposat a implicar-se en la solució, però no està en condicions de suportar plenament el cost de la política d’habitatge social.

És el moment d’unir esforços per no adoptar posicions polítiques partidistes que no aportin solucions.

Barcelona, 30 de març de 2020

Comunicat dirigit a arrendadors sobre l’emissió del rebut de lloguer corresponent al mes d’abril

Comunicat dirigit a arrendadors sobre l’emissió del rebut de lloguer corresponent al mes d’abril

En una situació tan extraordinària com la que estem vivint i centrant-nos en els arrendaments d’ús diferent al d’habitatge, els propietaris es veuran obligats a renegociar molts dels preus dels arrendaments amb els arrendataris que han estat obligats a suspendre la seva activitat o que l’han vist clarament minvada.

Considerem que la solució “ideal” passaria per un acord entre arrendador i arrendatari que permetés una rebaixa proporcional de la renda assumint totes dues parts equitativament la pesada càrrega que el coronavirus està provocant, sent conscients que, de judicialitzar-se la situació, aquesta és la solució que té més probabilitats d’imposar-se en les resolucions dictades pels Tribunals.

No obstant això, ara mateix convé ser cauts, esperar esdeveniments (ajudes, modificacions legislatives, pròrroga de l’alarma decretada etc,) i analitzar detingudament supòsit a supòsit, fent quan estigui a la nostra mà per a aconseguir una solució extrajudicial al problema.

Pel que fa al moment oportú per portar a terme la negociació, considerem que el més aconsellable és que les parts s’emplacin a fí de tractar d’arribar a solucions acordades, un cop s’aixequi l’estat d’alarma i es normalitzi la situació.

En qualsevol cas, és convenient que el propietari conegui les implicacions des del punt de vista fiscal que poden tenir els acords als que es pot arribar. Les rebaixes, ajornaments en el pagament o condonacions totals o parcials així com altres opcions, poden comportar contingències a efectes de l’IVA. i és per aixó que us volem fer les següents consideracions:

  • L’impagament de la renda comporta la meritació de l’IVA, i per tant, tot i no cobrar, l’arrendador està obligat a repercutir i ingressar l’IVA corresponent. El més aconsellable, mentre no s’arribi a un acord amb el llogater, és no emetre ni presentar a cobrament el rebut de lloguer.

  • En cas de pactar una rebaixa temporal o definitiva en els rebuts, és important que aquesta estigui firmada per ambdues parts i formi part del contracte com a un annex. En aquest cas, a partir del moment de la firma, es podrà aplicar en el rebut l’IVA corresponent.

  • En cas de condonació total d’una o vàries mensualitats, l’Administració podria considerar que es tracta o bé d’un impagament o bé d’una cessió gratuïta. Ambdues situacions podrien comportar el meritament de l’IVA, ja que el servei s´ha prestat, la base està determinada i és exigible. En aquest cas també és molt important tenir l’acord firmat com un annex al contracte. En tot cas sempre serà millor fixar un import mínim i no la condonació total d’un mes o dos.

Les possibilitats d’acords són molt ámplies i és per això que volem recomanar sempre que aquests acords es fixin com a annex de contracte, amb tots els seu termes. Podeu contactar amb nosaltres per a qualsevol consulta al respecte, trucant al telèfon 937985057.

Comunicat del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya davant l’emergència del Covid-19

Comunicat del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya davant l’emergència del Covid-19

Estem vivint moments d’una dificultat extrema, conseqüència de les múltiples afectacions econòmiques, laborals i socials del Covid-19 i la seva ràpida propagació.

Des de les Cambres de la Propietat Urbana s’estan atenent aquests dies múltiples consultes, tant de propietaris com de llogaters respecte a què atendre’s davant les dificultats per al pagament dels lloguers de locals afectats pel tancament del seu negoci, i també de persones que per les circumstàncies actuals han registrat una important retallada dels seus ingressos i preveuen que no podran afrontar el pagament del lloguer de l’habitatge on viuen.

El Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, atenent les circumstàncies totalment extraordinàries que estem vivint, recomanen als seus associats la màxima sensibilitat davant la situació, i que s’analitzi cada cas en particular per facilitar un acord entre propietari i llogater, per tal d’ajornar o reduir totalment o parcialment les rendes a les persones en situació de vulnerabilitat social i econòmica durant la situació d’alarma.

El Consell de Cambres de la Propietat de Catalunya considera que la moratòria en el pagament del lloguer en el parc públic d’habitatges de la Generalitat seria un bon exemple de les possibles solucions immediates per aquelles situacions de vulnerabilitat, conseqüència de la sobtada reducció d’ingressos. Mentre sigui vigent la situació d’estat d’alarma, aquestes rendes no s’abonarien i es prorratejarien durant dotze mesos en els successius rebuts mensuals, una vegada finalitzada aquesta situació d’excepcionalitat.

El decret de 18 de març de 2020, en el seu article 9, defineix la situació de vulnerabilitat econòmica aplicable a la moratòria de deute hipotecari per a l’adquisició d’habitatge habitual, definició que també pot ser útil per definir i atendre les situacions de vulnerabilitat dels arrendataris.

Les Cambres de la Propietat de Catalunya, una vegada més, volen posar de relleu que hauria de ser el sector públic, mitjançant la necessària aplicació de recursos pressupostaris, qui assumís aquesta càrrega econòmica que han de suportar els propietaris. En països de la UE, com Alemanya que ja compta amb un ampli sistema de suport per al pagament de lloguer a les famílies jubilades o en situació d’atur de llarga durada, estan ja ultimant propostes legislatives per a protegir les persones que no puguin pagar les rendes temporalment, a conseqüència del Covid-19.

Per últim, cal recordar que Espanya és un dels països de la UE amb una fiscalitat més alta sobre la construcció, transmissió, tinença i ús dels immobles i que des de la fiscalitat local es pot contribuir també amb mesures com la congelació de taxes, de l’IBI, en l’endarreriment de cobraments …. per a mitigar i superar la situació actual, i impulsar la recuperació.

Barcelona, 23 de març de 2020

CONSELL DE CAMBRES DE LA PROPIETAT URBANA DE CATALUNYA

Com afrontar el coronavirus a la comunitat de veïns?

Com afrontar el coronavirus a la comunitat de veïns?

El coronavirus ha obligat a milions de persones a no sortir de casa durant, almenys, els propers 15 dies. Les precaucions han de ser extremes a l’hora de sortir de casa, però fins i tot dins de la pròpia comunitat de veïns, si es viu en un edifici o una urbanització.

En aquest sentit, en aquest butlletí es donen un seguit de consells per evitar situacions innecessàries de contagi tant a les comunitats com en el propi domicili, d’acord amb les mesures especificades en el RD d’estat d’alarma aprovat el passat dissabte 14 de març pel Consell de Ministres.

Així, per exemple, per analogia amb aquest Reial decret, es recomana:

1.- Mantenir una distància de contacte d’almenys un metre entre les persones que transiten a les zones comunes de les comunitats de propietaris, principalment portal i escales. Mesura de seguretat que també han de seguir els empleats de la finca (porters, conserges, netejadors, vigilants …), donat el seu paper fonamental per al bon funcionament de les comunitats.

2.- Extremar la neteja diària amb gels desinfectants, lleixiu o altres materials no abrasius a les zones més sensibles, com són la porta d’accés al portal, les botoneres de les cabines dels ascensors, porter o videoporters automàtics, o els passamans de les escales, utilitzant guants i mascaretes.

3.- Clausurar les àrees o espais comuns, zones enjardinades, infantils, zones exteriors d’esbarjo, sales i en general qualsevol altre espai compartit que no sigui necessari per a l’habitabilitat i seguretat de l’edifici. Només es permet l’accés al personal encarregat del manteniment i neteja d’aquestes zones.

4.- Utilitzar l’ascensor de manera individual per evitar contactes amb altres veïns. Prémer el botó de destinació amb el dit protegit.

5.- Pel que fa al servei de neteja, s’aconsella que efectuin les tasques de neteja en les primeres hores del dia. Les comunitats podran valorar la reducció del seu horari de treball a les tasques estrictament necessàries.

6.- Les obres en curs, tant privades com en zones o elements comuns, seguiran amb la seva execució fins la recepció d’una instrucció concreta per part de l’autoritat administrativa corresponent. Si bé moltes d’elles es veuran afectades, donada la manca de subministraments per tancament dels magatzems.

7.- Referent  a la recollida domiciliària d’escombraries, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha comunicat un seguit de recomanacions sobre la gestió de residus domèstics procedents de llars amb persones aïllades o en quarantena per Covid-19. D’una banda, el material d’un sol ús utilitzat per la persona malalta i els seus cuidadors (guants, mocadors, mascaretes), l’equip de protecció individual (EPI) del personal sanitari (excepte ulleres i màscara) i qualsevol altre residu del pacient s’ha d’eliminar a la galleda d’escombraries disposat a l’habitació. De l’altra, la mascareta i ulleres s’han de retirar fora de l’estada del pacient en una altra bossa diferent. Aquestes dues bosses, tancades hermèticament, s’hauran d’introduir en la borsa destinada a contenir els residus d’origen domèstic, també segellada de manera hermètica, per posteriorment ser dipositada en el contenidor destinat exclusivament a aquest fi. Està terminantment prohibit dipositar-la en els contenidors de recollida separada (orgànica, envasos, paper, vidre o tèxtil) o abandonar-la en l’entorn.

8.- Quant a la paqueteria, sol·licitar als veïns que redueixin al mínim imprescindible i necessari les comandes que requereixin enviaments domiciliaris.

9.- Posar en el tauler d’anuncis o en un lloc visible, a més de les recomanacions sanitàries, un cartell informatiu amb aquestes mesures preventives perquè tots els residents, clients de negocis o turistes d’habitatges d’ús turístic tinguin coneixement de les mateixes.

10.- Suspendre la celebració de juntes generals de propietaris, tant ordinàries com extraordinàries, com reunions dels òrgans de govern no necessàries.

11.- El Reial decret estableix la suspensió de terminis processals, administratius, de prescripció i caducitat. També, s’aconsella que els serveis d’administració continuïn prestant-se a través de serveis remots.

La Cambra crida a la calma i al sentit comú per contenir l’epidèmia de coronavirus. També a la solidaritat amb aquells veïns, normalment d’avançada edat, que viuen sols, i que puguin necessitar de l’ajuda de la resta dels seus conveïns.

COMUNICAT DE LA CAMBRA DE LA PROPIETAT SOBRE RECOMENACIONS PER CORONAVIRUS COVID-19

COMUNICAT DE LA CAMBRA DE LA PROPIETAT SOBRE RECOMENACIONS PER CORONAVIRUS COVID-19

Davant l’avanç en la propagació del coronavirus,  la Cambra de la Propietat ha decidit prendre les mesures necessàries per a garantir la seguretat dels nostres socis, clients i treballadors.

A la Cambra hem activat un pla de manteniment del servei per actuar amb efectivitat i agilitat adaptat a les necessitats del moment.

En aquest context, preguem al soci i públic en general que s’abstingui d’acudir a les nostres instal·lacions sense cita prèvia. Referent a això, sol·licitem la màxima col·laboració de tothom perquè aquesta mesura s’apliqui de manera reeixida.

En aquest sentit, estem reforçant els nostres canals d’atenció tant telefònics com digitals i us convidem a que ens contacteu a través de:

• Telèfon: 937985057

Web: www.cambrapropietat.cat

• Email: info@cambrapropietat.cat

Agraïm la vostra confiança i comprensió davant d’aquesta situació excepcional que estem travessant. Per part nostra, ens comprometem a mantenir-vos informats de qualsevol fet rellevant que pugui esdevenir.

Prevista per abans d’estiu l’aprovació d’una llei per controlar els preus del lloguer

Prevista per abans d’estiu l’aprovació d’una llei per controlar els preus del lloguer

L’última reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) duta a terme per Reial decret llei 7/2019, d’1 de març, va descartar  finalment la limitació dels preus del lloguer per part d’Ajuntaments i Comunitats Autònomes, així com els incentius fiscals als qui lloguin a preus assequibles. Tampoc no va contemplar la bonificació del 80% de l’IBI per al lloguer d’habitatge habitual la renda del qual fos inferior a la determinada per l’índex de referència del preu del lloguer d’habitatge. Tot i que era el que estava previst, aquesta mesura finalment no va ser aprovada.

Aquest Reial decret llei que va entrar en vigor el 6 de març de 2019, preveu l’elaboració d’un índex de preus del lloguer en un termini de 8 mesos. El seu objectiu, segons aquesta norma, era traslladar al mercat major transparència i informació de lloguer i servir de suport a les Comunitats Autònomes que vulguin implementar polítiques d’índole fiscal. Ha de comptar amb informació de tots els estaments: Agència Tributària, registradors, notaris, fiances registrades, portals immobiliaris, tindrà una temporalitat anual i detallarà els preus per ciutats, districtes i barris.

No obstant això, aquest índex de preus del lloguer, la publicació del qual està prevista finalment  per a aquest mes de març, servirà com a punt de partida per a donar llum verda al mecanisme que permetrà als governs regionals i ajuntaments limitar els preus del lloguer en províncies com Madrid, Barcelona i Balears, on els lloguers han pujat de forma desorbitada en els últims anys.

Segons fonts del Ministeri de Transport i Agenda Urbana, l’opció de crear una nova llei per a això seria un procés molt llarg mentre que aprovar un Reial decret llei desperta dubtes legals,  pel que la possibilitat que s’estudia amb més interès és presentar un projecte de llei que modifiqui la LAU.

Així, el ministre del ram, José Luis Ábalos, ha anunciat que presentarà abans d’estiu una iniciativa legal per a facultar a les Comunitats Autònomes i els Ajuntament perquè topin els preus del lloguer de “manera extraordinària i temporal” en les zones on estiguin tensionats.

La iniciativa forma part de l’acord de Govern signat amb Podemos. “Estarà tot molt taxat i partint d’un consens amb tots els agents. No menyscabarà la seguretat jurídica dels contractes ja existents“, expliquen fonts del Ministeri. En aquest punt, assenyalen que les ciutats que més pujades han registrat han estat Madrid, Barcelona i Palma però que també podria incloure’s en aquestes mesures extraordinàries, València.

Per a fixar que és una zona tensionada, el Ministeri prendrà com a punt de partida l’Índex de preus del lloguer, que oferirà una radiografia del mercat i l’evolució dels preus.

 

El Banc d’Espanya rebutja limitar els preus dels lloguers

El Banc d’Espanya ha publicat el passat 23 de gener un informe en el qual s’analitzen les possibles solucions al desorbitat encariment del mercat del lloguer residencial al nostre país. Els autors de l’informe valoren la possibilitat que intervingui l’Estat per a contenir els preus però descarten aquesta mesura pels seus “efectes adversos”.

Entre els possibles efectes negatius de les polítiques públiques de control del lloguer, l’informe impulsat pel Banc d’Espanya assenyala el risc de segmentació en el mercat, bé sigui amb la reducció de l’oferta, bé amb l’encariment dels preus d’aquells segments que escapen a la regulació pública.

“L’oferta de lloguer sol reaccionar al control dels preus reduint els habitatges disponibles en el mercat, disminuint les despeses de manteniment dels immobles o modificant la composició de l’habitatge ofert per a eludir la regulació. A més, aquesta política pot crear segmentació en el mercat de l’habitatge, al concentrar-se les mesures de control de rendes en determinats col·lectius o zones d’una ciutat. Aquest tipus de dualitat en el mercat del lloguer pot ocasionar una segmentació de la població segons les seves condicions socioeconòmiques, reduir la mobilitat dels treballadors que no desitgen perdre un arrendament inferior al preu del mercat o incrementar el preu del lloguer en segments no regulats del mercat”, justifiquen els autors de l’informe la seva oposició a intervenir el mercat del lloguer.

I afegeixen: “Si bé l’efecte immediat d’aquestes polítiques [d’intervenció pública] és una millora en el benestar […], el canvi d’incentius creat per la regulació genera reaccions tant en l’oferta com en la demanda, amb possibles pèrdues de benestar social en el mitjà i en el llarg termini”.

Després d’analitzar diverses experiències internacionals de polítiques públiques en matèria de lloguer residencial, els experts que han elaborat l’informe conclouen que l’intervencionisme esdevé amb el temps en contraproduent, en crear reaccions tant en l’oferta com en la demanda de l’habitatge que danyen el teixit social.

Document complet a:

https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosOcasionales/20/Fich/do2002.pdf