Ajornament d’impostos per la frenada econòmica de la Covid-19

Ajornament d’impostos per la frenada econòmica de la Covid-19

La crisi del coronavirus ha provocat l’adopció d’una sèrie de mesures per part de les diferents administracions, no sols en l’àmbit sanitari, sinó també per a tractar de pal·liar els efectes econòmics de l’aturada de l’activitat; entre altres, es troba la moratòria fiscal.

La Cambra considera imprescindible una moratòria d’impostos generalitzada per poder fer front a aquesta situació, amb més motiu quan un dels principals problemes dels particulars i de les empreses és que no tenen liquiditat.

Passem a informar de les mesures d’urgència en matèria de fiscalitat aprovades per les diferentes administracions.

Ajornat el pagament de l’IVA del 1r trimestre de 2020 fins al 20 de maig

Aquest dimecres 15 d’abril, ha sortit publicat al BOE el RDL 14/2020, pel que s’estén el termini per a la presentació i ingrés de determinades declaracions i autoliquidacions tributaries.

Concretament, i per als obligats amb un volum d’operacions inferior a 600.000 euros durant l’any 2019, els terminis per a la presentació de l’IVA, els pagaments a compte d’IRPF/IS, o retencions a compte de l’IRPF/IS, queden ajornats fins al proper 20 de maig, davant el 20 d’abril previst inicialment.

Als efectes de la presentació amb domiciliació bancaria, l’AEAT ha fet una nota on es diu que les domiciliacions que s´hagin fet fins al dia 15 d’abril, el càrrec també es farà a 20 de maig.

El termini per a les domiciliacions serà fins al 15 de maig, quan fins ara estava previst que el termini vencés aquest dimecres, 15 d’abril.

Modificació del termini de presentació de l’Impost de Successions

El passat dia 9 de abril es va publicar en el DOGC el DL 11/20, de 7 d’abril, pel qual s’adopten diferents mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i, a efectes tributaris, s’estableixen nous períodes de presentació o ingrés en període voluntari per a derterminats impostos propis i cedits de la Generalitat de Catalunya.

La modificació més significativa és la modificació sobre l’Impost de Successions. El fets imposables meritats abans del 14 de març de 2020, i per als quals no hagués finalitzat, en aquesta data, el termini de presentació i ingrés en període voluntari, el termini de presentació comprendrà el temps que restava en cada cas per exhaurir el termini d’autoliquidació en aquesta data més dos mesos addicionals.

Pel que fa a l’Impost sobre el Patrimoni, el termini de presentació segueix sent el mateix que la renda, el proper 30 de juny.

Paralitzada l’emissió de rebuts i liquidacions d’impostos, taxes i preus públics per l’Ajuntament de Mataró, fins que acabi l’estat d’alarma

L’Ajuntament de Mataró ha decretat una sèrie de mesures econòmiques i fiscals que fan referència al pagament dels tributs municipals, a les concessions i a les empreses municipals i fundacions amb participació municipal, i a les obres públiques i privades.

Aquestes són les mesures aprovades:

  • Es paralitza l’emissió de rebuts i liquidacions d’impostos, taxes i preus públics mentre duri el període d’alarma.

  • Es concediran noves facilitats per al pagament dels deutes, com ara ajornaments i/o fraccionaments sense recàrrec, dintre de l’exercici 2020.

  • Exempció del pagament del preu públic de brossa comercial als establiments que hagin hagut de tancar a conseqüència de la situació d’excepcionalitat, pel temps que hagin estat tancats.

  • Es deixa de pagar la taxa de terrasses pel temps que no s’hagi pogut instal·lar per raó de l’alarma.

  • Se suspèn el pagament de les taxes d’ocupació dels mercats municipals, de marxants o fix, pel temps que no s’hagin pogut celebrar.

  • Bars i restaurants del passeig marítim, bars en poliesportius municipals i altres activitats objecte de concessió obligades a tancar, queden exemptes del pagament del cànon durant el temps de l’estat d’alarma

Les liquidacions de tributs, taxes i preus públics emeses directament per l’Ajuntament de Mataró (no per l’Organisme de Gestio Tributària) amb data de venciment entre el 20 de març i el 5 de maig han ampliat el seu termini de pagament fins al 20 de maig.

Obligacions fiscals per a les comunitats de propietaris

Obligacions fiscals per a les comunitats de propietaris

Un any més hem de recordar que les comunitats de propietaris estan obligades a presentar la declaració d’operacions amb tercers. Parlem del model 347, que s’ha de presentar obligatòriament amb les dades econòmiques corresponents a l’any 2019, tractant-se d’una presentació informativa, però de gran importància, ja que si es produeixen discrepàncies significatives en les xifres declarades entre un proveïdor i el seu client, això pot derivar en un expedient de comprovació per part de l’Agència Tributària.

A continuació es facilita la informació necessària perquè la comunitat de propietaris pugui presentar aquest model:

Quina declaració s’haurà de presentar?

Les comunitats de propietaris hauran de presentar el model 347.

Quin és el termini de presentació?

El termini de presentació del model 347 finalitzarà el proper 2 de març.

Quines comunitats hauran de fer la declaració?

Totes les que, encara que no tinguin cap tipus d’activitat empresarial, realitzin operacions amb terceres persones que, durant l’exercici econòmic de 2019, hagin superat els 3.005,06 € (pagaments a proveïdors, subvencions rebudes, etc.).

Què s’ha d’incloure en la declaració?

La comunitat ha d’incloure en la declaració els pagaments fets per a adquisicions de béns i serveis que, realitzades amb un mateix proveïdor, superin els 3.005,06 € anuals.

També ha d’incloure-hi les subvencions rebudes, sigui quin sigui el seu import.

Què no s’ha d’incloure en la declaració?

No s’han d’incloure aquelles adquisicions que representin un consum per a la comunitat de propietaris, com ara:

·  El subministrament elèctric

·  El subministrament de combustible

·  El subministrament d’aigua

·  L’assegurança comunitària

Tampoc no s’han d’incloure les quantitats cobrades als comuners per les provisions de fons, derrames, fons de reserva, etc.

Com es presenta?

Per presentar el model 347 cal que les comunitats disposin d’un certificat o signatura digital. En cas de no ser així, la declaració informativa es podrà fer a través del certificat d’un “col·laborador social”, és a dir, d’un gestor que pugui fer tràmits amb hisenda per encàrrecs de tercers.

En el cas de comunitats gestionades per la Cambra, tota la informació necessària per a la presentació del model 347 serà obtinguda pel nostre Departament d’Administració de Comunitats i no caldrà que ens facin arribar cap documentació.

Augment considerable dels coeficients correctors de valoració dels immobles per al 2020

Augment considerable dels coeficients correctors de valoració dels immobles per al 2020

Recentment s’ha publicat en la pàgina web de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) la Instrucció per a la comprovació dels valors dels béns immobles en operacions subjectes als Impostos sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (AJD) i sobre successions i donacions (ISD). Recordem que aquests coeficients que publica l’ATC, han de multiplicar-se pel valor cadastral de l’immoble, a fi d’obtenir el que l’ATC considera el valor mínim de mercat.

El més important de la fixació d’aquest valor és el fet que si es fixa un valor inferior a aquest, la liquidació fiscal presentada és considerada per part de l’ATC com de comprovació prioritària pel que arribarà requeriment de l’impost per un import superior al declarat sobre la base d’una taxació realitzada per l’Agència, que s’adjuntarà al requeriment.

Recomanem per tant, que s’acudeixi sempre a aquests valors fixant la transmissió del bé immoble almenys pel valor mínim de mercat (valor cadastral per coeficient), ja que encara que l’Administració pot comprovar igual el valor de la transmissió si realment està per sota de mercat, la comprovació ja no serà prioritària i tindrem poques possibilitats de rebre requeriment de l’ATC.

En l’anterior exercici 2019 es van començar a fixar diferents coeficients a les ciutats amb major població (Barcelona, Girona, Sabadell, Mataró, entre altres) a raó dels diferents codis postals existents. Per tant, les ciutats van deixar de tenir un coeficient multiplicador fix.

El coeficient multiplicador aplicable als valors cadastrals dels immobles urbans de Mataró, que estava fixat el 2018 en el 1,20, va sofrir l’any 2019 un fort increment, que va oscilar entre el 1,36 i el 1,59 segons el codi postal, el que va comportar un augment de la presió fiscal l’any passat que va variar del 13,3% fins al 32,5%, depenent del districte de la ciutat on es troba la finca objecte de la transmissió.

Doncs bé, aquest exercici del 2020, els coeficients publicats es mouen entre el 1,58 i el 1,70 segons el districte de la ciutat, havent-se tornat a produir un considerable increment respecte al 2019 que va del 7% fins al 23,5% segons el districte de la ciutat que considerem. La classificació de coeficients multiplicadors per districte postal es pot consultar aquí.

Al igual que l’exercici de 2019, en l’actual, a part del coeficient multiplicador propi dels aparcaments, apareix un coeficient multiplicador exclusiu per als immobles amb un ús comercial, com poden ser els locals. En aquest cas el coeficient és únic del municipi i no es diferencia per codis postals. La relació de coeficients multiplicadors per als immobles amb ús comercial es pot trobar a l’Annex I taula A de la Instrucció.

El TC anul·la la plusvàlua municipal quan l’import a pagar sigui major que el guany real

El TC anul·la la plusvàlua municipal quan l’import a pagar sigui major que el guany real

El ple del Tribunal Constitucional ha declarat nul el pagament de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a ‘plusvàlua municipal’, quan la quota a pagar supera el guany obtingut pel contribuent.

Així ho fixa el Tribunal Constitucional en la sentència, feta pública el passat 13 de novembre, en la qual argumenta que quan existeix un increment de la transmissió i la quota que surti a pagar és major a l’increment realment obtingut pel ciutadà, s’estaria tributant per una renda “inexistent, virtual o fictícia”, produint un excés de tributació contrari als principis constitucionals de capacitat econòmica i no confiscatorietat, consagrats en la Constitució.

D’aquesta forma, l’alt tribunal ha estimat la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel jutjat contenciós administratiu número 32 de Madrid i, en conseqüència, ha declarat que l’article 107.4 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat el 5 de març de 2004, és inconstitucional en l’apartat referit al pagament de la plusvàlua municipal quan la quota de l’impost és superior a la plusvàlua obtinguda en la venda de l’immoble.

La sentència limita les situacions susceptibles de ser revisades exclusivament a aquelles que no hagin adquirit fermesa a la data de la seva publicació.

Fins i tot la Fiscal General de l’Estat considera que en aquesta mena de supòsits s’estaria produint “una desproporció entre la riquesa realment obtinguda i l’efectivament gravada conforme a les regles de l’impost, la qual cosa provoca un sacrifici del dret del contribuent a tributar conformement a la seva capacitat econòmica i sense que el tribut tingui un abast confiscatori”.

A més, el TC subratlla que és tasca del legislador, en l’exercici de la seva llibertat de configuració normativa, realitzar l’adaptació del règim legal de l’impost a les exigències constitucionals posades de manifest en la sentència.

En aquesta línia, recorda que els ciutadans tenen el deure constitucional de contribuir al sosteniment de les despeses públiques, però també el dret de fer-ho “no de qualsevol manera”, sinó únicament “conformement a la llei” i exclusivament “d’acord amb la seva capacitat econòmica”.

ANTECEDENTS

El Tribunal Suprem ja va declarar, al maig de 2017, la inconstitucional d’aquest impost quan no existeix guany patrimonial, però no es va plantejar si la determinació de la base imposable de l’impost és constitucional quan tot i existint guany, aquest és notablement inferior a l’import de la quota tributària.

El mes de juliol passat l’alt tribunal també va elevar a aquest tribunal una qüestió de constitucionalitat per a conèixer precisament si el pagament de l’impost era constitucional en els casos que el seu import era superior al guany obtingut (vàrem informar sobre el plantejament d’aquesta qüestió d’inconstitucionalitat en el nostre butlletí newscam de 23 de setembre de 2019).

El cas concret al qual es referia el Suprem era el de dos contribuents que van adquirir un habitatge a Saragossa l’any 2002 per un preu de 149.051 euros i van vendre en 2015 per 153.000 euros, després d’haver realitzat reformes i millores en l’immoble per import de 34.800 euros.

Com a conseqüència de l’operació de compravenda, l’Ajuntament de Saragossa va exigir una quota de la plusvàlua municipal de 6.900 euros, per sobre dels 3.950 euros de guany real que van obtenir aquests contribuents, això sense comptar amb la despesa de més de 34.000 euros de la reforma.

L’Ajuntament de Saragossa va rebutjar la reclamació d’aquests contribuents, al•legant que s’havia produït un increment patrimonial de gairebé 4.000 euros i que la liquidació de l’impost s’havia fet conformement als criteris dels articles 107 i 110 de la llei que regula el tribut –que no tenen en compte el guany real sinó la revaloració del preu del sòl durant els anys que transcorren entre la compra i la venda–, del que resultava la quota de 6.902,25 euros.

L’IBI augmentarà de mitjana un 8% a Mataró l’any vinent

L’IBI augmentarà de mitjana un 8% a Mataró l’any vinent

L’Ajuntament de Mataró incrementarà l’any que ve el tipus impositiu de l’Impost sobre béns immobles (IBI), que fins ara era del 0,5202%, fins al 0,5618%, passant el rebut mig residencial actual de 441,84 € a 477,17 € (35,33 € més que aquest any). Això farà pujar un 8% de mitjana les quotes de l’IBI. L’increment anual d’ingressos previstos amb aquest augment és de 2,2 M €.

Però la pujada va més enllà ja que s’estableix sobre pràcticament tots els impostos municipals. En efecte, a banda de l’esmentat augment de l’IBI, l’Ajuntament projecta per a l’any vinent les següents modificacions:

Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (Plusvàlues): aprovar un nou tipus impositiu del 18 % (actualment és del 15,5 %) i simplificació de la bonificació per transmissió per causa de mort de l’habitatge habitual. L’augment de recaptació seria de 600.000 €.

Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO): modificar el tipus de gravamen actual (3,768 %) i fixar el 4 %. Aquesta modificació suposaria un increment del tipus i de la previsió d’ingressos d’un 6,15 %, amb un resultat econòmic de 175.000 €.

Impost d’activitats econòmiques (IAE): arribar al tipus màxim del 3,8 %, un increment que suposarà una repercussió econòmica de 246.875,99 €.

Taxa de brossa domiciliària: per absorbir l’increment del cost del contracte previst per al 2020 (aproximadament 290.188 €), s’hauria d’incrementar la taxa en un 5,3 %. Aquest augment suposaria un increment del rebut d’uns 5,50 € de mitjana.

Taxa de guals: aplicació del darrer tram d’increment acordat a les ordenances fiscals de 2017 de recuperació de la taxa en 4 anys. Aquesta mesura suposaria una previsió d’un increment d’ingressos de 220.544,75 €.

Responsables de l’Ajuntament justifiquen aquest augment d’impostos pel creixement de les despeses de l’Ajuntament en partides com el nou contracte del servei de neteja viaria i recollida de residus, la posada en marxa del nou servei de Mataró Bus i també l’augment salarial dels treballadors públics. La proposta d’augment dels tributs està acompanyada d’un Pla de mesures de racionalització de la despesa per poder fer front a l’escenari pressupostari 2020-2023. En qualsevol cas, l’anunci de pujada generalitzada dels impostos ha generat un bon enrenou a la ciutat perquè ve a asfixiar encara més la depauperada economia de molts mataronins.

Els grups municipals poden presentar suggeriments a l’avantprojecte fins al 9 d’octubre. A partir d’aquí, es preveu fer-ne l’aprovació inicial en un Ple extraordinari el 24 d’octubre.

L’aprovació definitiva es preveu en un altre Ple extraordinari a finals de desembre per tal que les noves ordenances, taxes i preus públics entrin en vigor l’1 de gener de 2020.

Recàrrec del 50% de l’IBI per a habitatges desocupats

Independentment de la pujada d’impostos per a l’any vinent, l’Ajuntament pretén modificar l’ordenança fiscal de l’IBI per tal d’establir un recàrrec del 50% de la quota de l’IBI per a aquells immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent, sense causa justificada, per un termini de dos anys.

Dit recàrrec exigirà la prèvia declaració municipal d’habitatge desocupat amb caràcter permanent, la qual podrà dictar-se una vegada s’hagi concedit l’audiència prèvia, durant un termini de 10 dies, al subjecte passiu i s’hagi acreditat per l’Ajuntament l’existència d’indicis de desocupació, com ara els relatius al padró municipal d’habitants i els consums dels serveis de subministrament.

Aquest recàrrec es meritarà el dia 31 de desembre i s’ha de liquidar anualment per l’Ajuntament un cop constatada la desocupació de l’immoble, juntament amb l’acte administratiu perquè aquesta es declari.

Qüestionat pel Tribunal Suprem el càlcul de l’impost de plusvàlua

Qüestionat pel Tribunal Suprem el càlcul de l’impost de plusvàlua

La polèmica plusvàlua municipal, això és, l’impost que es paga quan es ven un habitatge amb guanys, torna a estar d’actualitat. El Tribunal Suprem ha plantejat davant el Tribunal Constitucional una qüestió d’inconstitucionalitat en relació amb aquest tribut en aquells casos en els quals l’import a pagar pel contribuent sigui major que el guany real obtingut.

En una Interlocutòria de data 1 de juliol de 2019, el Tribunal Suprem, en el marc d’un recurs de cassació, planteja una nova qüestió d’inconstitucionalitat de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana respecte dels articles 107.1, 107.2.a) i 107.4 del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals per la seva possible oposició als principis de capacitat econòmica i, específicament, el de prohibició de confiscatorietat que proclama l’article 31.1 de la Constitució Espanyola.

Aquesta resolución és una notícia important perquè és la primera vegada que el Tribunal Suprem es qüestiona com ha d’aplicar-se l’impost quan el guany obtingut és inferior a la que resulta de la fórmula per a determinar la base imposable. Aquesta és una qüestió que en el seu moment va quedar pendent en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i que ara s’haurà de resoldre.

Els dubtes del Tribunal Suprem sobre la constitucionalitat de la norma giren entorn de la fórmula que utilitzen tots els ajuntaments per a determinar la base imposable de l’impost ja que considera que no té en compte la plusvàlua real obtinguda en la transmissió de l’immoble, atès que es basa en paràmetres objectius com el valor cadastral del sòl i el període de tinença de l’immoble, la qual cosa estaria donant lloc a situacions en les quals la quota de l’impost a pagar sigui superior al guany realment obtingut, la qual cosa, podría esgotar o fins i tot superar la capacitat contributiva del contribuent, en una clara vulneració del principi de no confiscatorietat.

L’aplicació d’aquesta forma de determinació de la base imposable pot donar lloc -i, de fet, així succeeix en l’assumpte que analitzem- al fet que la plusvàlua efectivament obtinguda com a conseqüència de la transmissió onerosa d’un immoble sigui d’import inferior -amb freqüència, fins i tot, notablement inferior- a la quota tributària que resulta de l’aplicació d’aquelles regles”, diu el Suprem en la seva resolució.

No obstant això, convé recordar que el Suprem també recolzava la fórmula utilitzada pels ajuntaments per a calcular aquest impost, en considerar que no és possible utilitzar una fórmula de càlcul diferent a la prevista en la Llei d’Hisendes Locals, rebutjant que poguessin utilitzar-se fórmules alternatives per al càlcul d’aquest tribut. El que qüestiona ara, no obstant això, és què succeeix quan la fórmula no té en compte el guany real obtingut amb la venda de l’immoble.


La fórmula per a calcular l’impost

L’Alt Tribunal analitza el cas concret d’un matrimoni que va comprar un habitatge en 2002 per 149.051 euros i sobre la que va realitzar una reforma per valor de 34.800,89 euros. Al desembre de 2015, es va vendre l’habitatge per 153.000 euros, girant-los l’Ajuntament de Saragossa un rebut per import de 6.902,25 euros en concepte de plusvàlua municipal.

El matrimoni va entendre que, després de la despesa de la reforma, no s’havia produït una plusvàlua amb la referida transmissió, i, per tant, no havia fet imposable sobre el qual calcular l’impost, per la qual cosa van sol·licitar la rectificació de la citada liquidació i la devolució de les quantitats satisfetes. Al·legaven que si “afegim al valor d’adquisició inicial el cost de la reforma estem davant un valor molt superior al de venda en 2015”; i afegien que “encara que no suméssim aquestes quantitats l’increment patrimonial si estem al valor de compra en 2002 i venda en 2015 és de 3.950 euros i el pagament per plusvàlua com reiterem ha estat de 6.900”.

No obstant això, s’insistia que l’increment real produït en aquest cas és inexistent ja que en el moment de l’adquisició (2002) el valor real amb reforma immediatament posterior, és a dir amb revaloració, suposa un valor real molt superior al preu de venda en 2015. És a dir, considerava el matrimoni que la venda hauria generat pèrdues, per la qual cosa, tal com ja va sentenciar el Tribunal Constitucional, estarien exempts del pagament de la plusvàlua municipal.

El Suprem planteja un assumpte que va quedar pendent d’aclarir en l’anterior sentència del Tribunal Constitucional i que fa referència a què succeeix quan en la venda d’un immoble el guany real obtingut és inferior al guany presumpte que fixa l’ajuntament atenent únicament l’antiguitat en la tinença de l’immoble pel transmitent i al valor cadastral del sòl, dos aspectes que podrien no tenir res a veure amb la plusvàlua real obtinguda.

El Constitucional ja va tombar aquest impost en aquells casos en els quals la venda de l’immoble havia generat pèrdues al venedor. Ara haurà de dictaminar si el tribut és “confiscatori” en determinats casos en els quals fins i tot hi ha guany.

Arrenca la campanya de la Renda 2018

Arrenca la campanya de la Renda 2018

Com tots els anys per aquestes dates, Hisenda obre les seves portes perquè tots els contribuents aclareixin els seus comptes i presentin, si escau, les declaracions de Renda i Patrimoni.

Les declaracions s’han de presentar, per via electrònica a través d’internet, entre els dies 2 d’abril i 1 de juliol de 2019, tots dos inclusivament.

En cas que el contribuent vulgui que Hisenda l’ajudi a emplenar la renda en una oficina de l’Agència Tributària, haurà d’esperar fins al mes de maig. La primera data per a concertar una cita prèvia és el 9 de maig. No obstant això, des del principi de la campanya de la renda està disponible el servei “Le llamamos”, mitjançant el qual el contribuent sol·licita un dia i hora perquè l’Agència Tributària es posi en contacte amb ell telefònicament i l’ajudi a confeccionar i presentar la declaració. Aquests serveis, en tot cas, estan condicionats a determinats tipus de declaració i nivells d’ingressos.

Aquesta serà la primera campanya totalment lliure de paper. L’opció d’emplenar la declaració a casa i presentar-la impresa en un banc o gestoria ja no és vàlida, i la presentació per Internet és l’única via per a complir amb el fisc.

La campanya de l’any passat va batre rècords amb 19,98 milions de declaracions de les quals 13,5 milions van sortir a retornar, la qual cosa va portar a Hisenda a abonar 9.327 milions d’euros als contribuents, mentre que altres 5,52 milions van haver d’abonar 10.380 milions a l’Agència Tributària. Està per veure si les xifres d’aquest exercici superen les de l’anterior ja que, si bé l’ocupació va créixer en 2018, en la campanya que arrenca s’eleva el llindar de rendes exempt de pagar IRPF de 12.000 a 14.000 euros anuals.


Dates que no ha d’oblidar:

02-04-2019 Inici de la presentació de declaracions de Renda i Patrimoni 2018

26-06-2019 Data límit de domiciliació bancària de declaracions a ingressar

01-07-2019 Últim dia per a presentar les seves declaracions de Renda 2018 i Patrimoni 2018

05-11-2019 Últim dia per a realitzar l’ingrés del segon termini de Renda

Des de la Cambra els oferim la possibilitat de confeccionar les seves declaracions de Renda i Patrimoni, així com assessorar-los en tots aquells aspectes que no tinguin clars.