L’IBI augmentarà de mitjana un 8% a Mataró l’any vinent

L’IBI augmentarà de mitjana un 8% a Mataró l’any vinent

L’Ajuntament de Mataró incrementarà l’any que ve el tipus impositiu de l’Impost sobre béns immobles (IBI), que fins ara era del 0,5202%, fins al 0,5618%, passant el rebut mig residencial actual de 441,84 € a 477,17 € (35,33 € més que aquest any). Això farà pujar un 8% de mitjana les quotes de l’IBI. L’increment anual d’ingressos previstos amb aquest augment és de 2,2 M €.

Però la pujada va més enllà ja que s’estableix sobre pràcticament tots els impostos municipals. En efecte, a banda de l’esmentat augment de l’IBI, l’Ajuntament projecta per a l’any vinent les següents modificacions:

Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (Plusvàlues): aprovar un nou tipus impositiu del 18 % (actualment és del 15,5 %) i simplificació de la bonificació per transmissió per causa de mort de l’habitatge habitual. L’augment de recaptació seria de 600.000 €.

Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO): modificar el tipus de gravamen actual (3,768 %) i fixar el 4 %. Aquesta modificació suposaria un increment del tipus i de la previsió d’ingressos d’un 6,15 %, amb un resultat econòmic de 175.000 €.

Impost d’activitats econòmiques (IAE): arribar al tipus màxim del 3,8 %, un increment que suposarà una repercussió econòmica de 246.875,99 €.

Taxa de brossa domiciliària: per absorbir l’increment del cost del contracte previst per al 2020 (aproximadament 290.188 €), s’hauria d’incrementar la taxa en un 5,3 %. Aquest augment suposaria un increment del rebut d’uns 5,50 € de mitjana.

Taxa de guals: aplicació del darrer tram d’increment acordat a les ordenances fiscals de 2017 de recuperació de la taxa en 4 anys. Aquesta mesura suposaria una previsió d’un increment d’ingressos de 220.544,75 €.

Responsables de l’Ajuntament justifiquen aquest augment d’impostos pel creixement de les despeses de l’Ajuntament en partides com el nou contracte del servei de neteja viaria i recollida de residus, la posada en marxa del nou servei de Mataró Bus i també l’augment salarial dels treballadors públics. La proposta d’augment dels tributs està acompanyada d’un Pla de mesures de racionalització de la despesa per poder fer front a l’escenari pressupostari 2020-2023. En qualsevol cas, l’anunci de pujada generalitzada dels impostos ha generat un bon enrenou a la ciutat perquè ve a asfixiar encara més la depauperada economia de molts mataronins.

Els grups municipals poden presentar suggeriments a l’avantprojecte fins al 9 d’octubre. A partir d’aquí, es preveu fer-ne l’aprovació inicial en un Ple extraordinari el 24 d’octubre.

L’aprovació definitiva es preveu en un altre Ple extraordinari a finals de desembre per tal que les noves ordenances, taxes i preus públics entrin en vigor l’1 de gener de 2020.

Recàrrec del 50% de l’IBI per a habitatges desocupats

Independentment de la pujada d’impostos per a l’any vinent, l’Ajuntament pretén modificar l’ordenança fiscal de l’IBI per tal d’establir un recàrrec del 50% de la quota de l’IBI per a aquells immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent, sense causa justificada, per un termini de dos anys.

Dit recàrrec exigirà la prèvia declaració municipal d’habitatge desocupat amb caràcter permanent, la qual podrà dictar-se una vegada s’hagi concedit l’audiència prèvia, durant un termini de 10 dies, al subjecte passiu i s’hagi acreditat per l’Ajuntament l’existència d’indicis de desocupació, com ara els relatius al padró municipal d’habitants i els consums dels serveis de subministrament.

Aquest recàrrec es meritarà el dia 31 de desembre i s’ha de liquidar anualment per l’Ajuntament un cop constatada la desocupació de l’immoble, juntament amb l’acte administratiu perquè aquesta es declari.

Qüestionat pel Tribunal Suprem el càlcul de l’impost de plusvàlua

Qüestionat pel Tribunal Suprem el càlcul de l’impost de plusvàlua

La polèmica plusvàlua municipal, això és, l’impost que es paga quan es ven un habitatge amb guanys, torna a estar d’actualitat. El Tribunal Suprem ha plantejat davant el Tribunal Constitucional una qüestió d’inconstitucionalitat en relació amb aquest tribut en aquells casos en els quals l’import a pagar pel contribuent sigui major que el guany real obtingut.

En una Interlocutòria de data 1 de juliol de 2019, el Tribunal Suprem, en el marc d’un recurs de cassació, planteja una nova qüestió d’inconstitucionalitat de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana respecte dels articles 107.1, 107.2.a) i 107.4 del Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals per la seva possible oposició als principis de capacitat econòmica i, específicament, el de prohibició de confiscatorietat que proclama l’article 31.1 de la Constitució Espanyola.

Aquesta resolución és una notícia important perquè és la primera vegada que el Tribunal Suprem es qüestiona com ha d’aplicar-se l’impost quan el guany obtingut és inferior a la que resulta de la fórmula per a determinar la base imposable. Aquesta és una qüestió que en el seu moment va quedar pendent en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i que ara s’haurà de resoldre.

Els dubtes del Tribunal Suprem sobre la constitucionalitat de la norma giren entorn de la fórmula que utilitzen tots els ajuntaments per a determinar la base imposable de l’impost ja que considera que no té en compte la plusvàlua real obtinguda en la transmissió de l’immoble, atès que es basa en paràmetres objectius com el valor cadastral del sòl i el període de tinença de l’immoble, la qual cosa estaria donant lloc a situacions en les quals la quota de l’impost a pagar sigui superior al guany realment obtingut, la qual cosa, podría esgotar o fins i tot superar la capacitat contributiva del contribuent, en una clara vulneració del principi de no confiscatorietat.

L’aplicació d’aquesta forma de determinació de la base imposable pot donar lloc -i, de fet, així succeeix en l’assumpte que analitzem- al fet que la plusvàlua efectivament obtinguda com a conseqüència de la transmissió onerosa d’un immoble sigui d’import inferior -amb freqüència, fins i tot, notablement inferior- a la quota tributària que resulta de l’aplicació d’aquelles regles”, diu el Suprem en la seva resolució.

No obstant això, convé recordar que el Suprem també recolzava la fórmula utilitzada pels ajuntaments per a calcular aquest impost, en considerar que no és possible utilitzar una fórmula de càlcul diferent a la prevista en la Llei d’Hisendes Locals, rebutjant que poguessin utilitzar-se fórmules alternatives per al càlcul d’aquest tribut. El que qüestiona ara, no obstant això, és què succeeix quan la fórmula no té en compte el guany real obtingut amb la venda de l’immoble.


La fórmula per a calcular l’impost

L’Alt Tribunal analitza el cas concret d’un matrimoni que va comprar un habitatge en 2002 per 149.051 euros i sobre la que va realitzar una reforma per valor de 34.800,89 euros. Al desembre de 2015, es va vendre l’habitatge per 153.000 euros, girant-los l’Ajuntament de Saragossa un rebut per import de 6.902,25 euros en concepte de plusvàlua municipal.

El matrimoni va entendre que, després de la despesa de la reforma, no s’havia produït una plusvàlua amb la referida transmissió, i, per tant, no havia fet imposable sobre el qual calcular l’impost, per la qual cosa van sol·licitar la rectificació de la citada liquidació i la devolució de les quantitats satisfetes. Al·legaven que si “afegim al valor d’adquisició inicial el cost de la reforma estem davant un valor molt superior al de venda en 2015”; i afegien que “encara que no suméssim aquestes quantitats l’increment patrimonial si estem al valor de compra en 2002 i venda en 2015 és de 3.950 euros i el pagament per plusvàlua com reiterem ha estat de 6.900”.

No obstant això, s’insistia que l’increment real produït en aquest cas és inexistent ja que en el moment de l’adquisició (2002) el valor real amb reforma immediatament posterior, és a dir amb revaloració, suposa un valor real molt superior al preu de venda en 2015. És a dir, considerava el matrimoni que la venda hauria generat pèrdues, per la qual cosa, tal com ja va sentenciar el Tribunal Constitucional, estarien exempts del pagament de la plusvàlua municipal.

El Suprem planteja un assumpte que va quedar pendent d’aclarir en l’anterior sentència del Tribunal Constitucional i que fa referència a què succeeix quan en la venda d’un immoble el guany real obtingut és inferior al guany presumpte que fixa l’ajuntament atenent únicament l’antiguitat en la tinença de l’immoble pel transmitent i al valor cadastral del sòl, dos aspectes que podrien no tenir res a veure amb la plusvàlua real obtinguda.

El Constitucional ja va tombar aquest impost en aquells casos en els quals la venda de l’immoble havia generat pèrdues al venedor. Ara haurà de dictaminar si el tribut és “confiscatori” en determinats casos en els quals fins i tot hi ha guany.

Arrenca la campanya de la Renda 2018

Arrenca la campanya de la Renda 2018

Com tots els anys per aquestes dates, Hisenda obre les seves portes perquè tots els contribuents aclareixin els seus comptes i presentin, si escau, les declaracions de Renda i Patrimoni.

Les declaracions s’han de presentar, per via electrònica a través d’internet, entre els dies 2 d’abril i 1 de juliol de 2019, tots dos inclusivament.

En cas que el contribuent vulgui que Hisenda l’ajudi a emplenar la renda en una oficina de l’Agència Tributària, haurà d’esperar fins al mes de maig. La primera data per a concertar una cita prèvia és el 9 de maig. No obstant això, des del principi de la campanya de la renda està disponible el servei “Le llamamos”, mitjançant el qual el contribuent sol·licita un dia i hora perquè l’Agència Tributària es posi en contacte amb ell telefònicament i l’ajudi a confeccionar i presentar la declaració. Aquests serveis, en tot cas, estan condicionats a determinats tipus de declaració i nivells d’ingressos.

Aquesta serà la primera campanya totalment lliure de paper. L’opció d’emplenar la declaració a casa i presentar-la impresa en un banc o gestoria ja no és vàlida, i la presentació per Internet és l’única via per a complir amb el fisc.

La campanya de l’any passat va batre rècords amb 19,98 milions de declaracions de les quals 13,5 milions van sortir a retornar, la qual cosa va portar a Hisenda a abonar 9.327 milions d’euros als contribuents, mentre que altres 5,52 milions van haver d’abonar 10.380 milions a l’Agència Tributària. Està per veure si les xifres d’aquest exercici superen les de l’anterior ja que, si bé l’ocupació va créixer en 2018, en la campanya que arrenca s’eleva el llindar de rendes exempt de pagar IRPF de 12.000 a 14.000 euros anuals.


Dates que no ha d’oblidar:

02-04-2019 Inici de la presentació de declaracions de Renda i Patrimoni 2018

26-06-2019 Data límit de domiciliació bancària de declaracions a ingressar

01-07-2019 Últim dia per a presentar les seves declaracions de Renda 2018 i Patrimoni 2018

05-11-2019 Últim dia per a realitzar l’ingrés del segon termini de Renda

Des de la Cambra els oferim la possibilitat de confeccionar les seves declaracions de Renda i Patrimoni, així com assessorar-los en tots aquells aspectes que no tinguin clars.

Augment considerable dels coeficients correctors de valoració dels immobles per al 2019

Augment considerable dels coeficients correctors de valoració dels immobles per al 2019

Recentment s’ha publicat en la pàgina web de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) la Instrucció per a la comprovació dels valors dels béns immobles en operacions subjectes als Impostos sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (AJD) i sobre successions i donacions (ISD). Recordem que aquests coeficients que publica l’ATC, han de multiplicar-se pel valor cadastral de l’immoble, a fi d’obtenir el que l’ATC considera el valor mínim de mercat.

El més important de la fixació d’aquest valor és el fet que si es fixa un valor inferior a aquest, la liquidació fiscal presentada és considerada per part de l’ATC com de comprovació prioritària pel que arribarà requeriment de l’impost per un import superior al declarat sobre la base d’una taxació realitzada per l’Agència, que s’adjuntarà al requeriment.

Recomanem per tant, que s’acudeixi sempre a aquests valors fixant la transmissió del bé immoble almenys pel valor mínim de mercat (valor cadastral per coeficient), ja que encara que l’Administració pot comprovar igual el valor de la transmissió si realment està per sota de mercat, la comprovació ja no serà prioritària i tindrem poques possibilitats de rebre requeriment de l’ATC.

A diferència de l’any 2018, en què únicament va ser modificat el coeficient de la ciutat de Barcelona de 2,20 a 2, mantenint-se el mateix coeficient per a la resta de municipis, en l’exercici 2019 s’han tornat a fixar coeficients per a tots els municipis, establint-se diferents coeficients fins i tot a les ciutats amb major població (Barcelona, Girona, Sabadell, Mataró, entre altres) a raó dels diferents codis postals existents. Per tant, les ciutats deixen de tenir un coeficient multiplicador fix.

El coeficient multiplicador aplicable als valors cadastrals dels immobles urbans de Mataró, que estava fixat el 2018 en el 1,20, ha sofert aquest 2019 un fort increment i oscil·la ara entre el 1,36 i el 1,59 segons el codi postal, el que comportarà un augment de la pressió fiscal aquest any que variarà del 13,3% fins al 32,5%, depenent del districte de la ciutat on es trobi la finca objecte de la transmissió. En definitiva, els nous coeficients implicaran un increment important de les quotes a pagar per ITP, AJD i ISD. La classificació de coeficients multiplicadors per districte postal es pot consultar aquí

Una altra de les novetats és que dins de la normativa, a part del coeficient multiplicador propi dels aparcaments, apareix un coeficient multiplicador exclusiu per als immobles amb un ús comercial, com poden ser els locals. En aquest cas el coeficient és únic del municipi i no es diferencia per codis postals. La relació de coeficients multiplicadors per als immobles amb ús comercial es pot trobar a l’Annex I taula A de la Instrucció.

IVA suportat per les comunitats de propietaris

IVA suportat per les comunitats de propietaris

La Subdirecció General d’Impostos sobre el Consum ha emès una consulta sobre l’IVA suportat per les comunitats de propietaris i la seva possible deducció per part dels comuners.

Aquesta consulta, un cop analitzada la legislació i tenint en compte la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2005, manté el criteri establert des del 2006, que estableix que:

Els membres d’una comunitat de propietaris, que per si mateixa no té la condició d’empresari o professional, que sí tinguin aquesta condició podran deduir les quotes suportades per les adquisicions de béns i serveis efectuades a través de l’esmentada comunitat, per la qual cosa hauran d’estar en possessió d’un duplicat de la factura expedida al seu nom, tot i que no hi constin els percentatges de base imposable i quota tributària que els corresponguin en funció de la seva participació en la comunitat. Aquests percentatges es podran acreditar mitjançant altres tipus de documents (escriptura de divisió horitzontal i obra nova, estatuts de la comunitat, etc.).

No obstant això, la consulta afegeix un punt molt significatiu, que simplifica els requisits i facilita la deducció per part del comuner:

Addicionalment i a aquests efectes, serà vàlid igualment que els comuners estiguin en possessió d’una còpia de la factura original emesa a nom de la comunitat i que aquesta còpia sigui certificada o diligenciada per l’administrador de l’esmentada comunitat de propietaris.

Per tant, es facilita la possibilitat de deducció per part dels comuners que siguin empresaris i es faculta els administradors de finques per certificar o diligenciar les factures de la comunitat a aquest efecte.