Arrenca la campanya de la Renda 2018

Arrenca la campanya de la Renda 2018

Com tots els anys per aquestes dates, Hisenda obre les seves portes perquè tots els contribuents aclareixin els seus comptes i presentin, si escau, les declaracions de Renda i Patrimoni.

Les declaracions s’han de presentar, per via electrònica a través d’internet, entre els dies 2 d’abril i 1 de juliol de 2019, tots dos inclusivament.

En cas que el contribuent vulgui que Hisenda l’ajudi a emplenar la renda en una oficina de l’Agència Tributària, haurà d’esperar fins al mes de maig. La primera data per a concertar una cita prèvia és el 9 de maig. No obstant això, des del principi de la campanya de la renda està disponible el servei “Le llamamos”, mitjançant el qual el contribuent sol·licita un dia i hora perquè l’Agència Tributària es posi en contacte amb ell telefònicament i l’ajudi a confeccionar i presentar la declaració. Aquests serveis, en tot cas, estan condicionats a determinats tipus de declaració i nivells d’ingressos.

Aquesta serà la primera campanya totalment lliure de paper. L’opció d’emplenar la declaració a casa i presentar-la impresa en un banc o gestoria ja no és vàlida, i la presentació per Internet és l’única via per a complir amb el fisc.

La campanya de l’any passat va batre rècords amb 19,98 milions de declaracions de les quals 13,5 milions van sortir a retornar, la qual cosa va portar a Hisenda a abonar 9.327 milions d’euros als contribuents, mentre que altres 5,52 milions van haver d’abonar 10.380 milions a l’Agència Tributària. Està per veure si les xifres d’aquest exercici superen les de l’anterior ja que, si bé l’ocupació va créixer en 2018, en la campanya que arrenca s’eleva el llindar de rendes exempt de pagar IRPF de 12.000 a 14.000 euros anuals.


Dates que no ha d’oblidar:

02-04-2019 Inici de la presentació de declaracions de Renda i Patrimoni 2018

26-06-2019 Data límit de domiciliació bancària de declaracions a ingressar

01-07-2019 Últim dia per a presentar les seves declaracions de Renda 2018 i Patrimoni 2018

05-11-2019 Últim dia per a realitzar l’ingrés del segon termini de Renda

Des de la Cambra els oferim la possibilitat de confeccionar les seves declaracions de Renda i Patrimoni, així com assessorar-los en tots aquells aspectes que no tinguin clars.

Augment considerable dels coeficients correctors de valoració dels immobles per al 2019

Augment considerable dels coeficients correctors de valoració dels immobles per al 2019

Recentment s’ha publicat en la pàgina web de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) la Instrucció per a la comprovació dels valors dels béns immobles en operacions subjectes als Impostos sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (AJD) i sobre successions i donacions (ISD). Recordem que aquests coeficients que publica l’ATC, han de multiplicar-se pel valor cadastral de l’immoble, a fi d’obtenir el que l’ATC considera el valor mínim de mercat.

El més important de la fixació d’aquest valor és el fet que si es fixa un valor inferior a aquest, la liquidació fiscal presentada és considerada per part de l’ATC com de comprovació prioritària pel que arribarà requeriment de l’impost per un import superior al declarat sobre la base d’una taxació realitzada per l’Agència, que s’adjuntarà al requeriment.

Recomanem per tant, que s’acudeixi sempre a aquests valors fixant la transmissió del bé immoble almenys pel valor mínim de mercat (valor cadastral per coeficient), ja que encara que l’Administració pot comprovar igual el valor de la transmissió si realment està per sota de mercat, la comprovació ja no serà prioritària i tindrem poques possibilitats de rebre requeriment de l’ATC.

A diferència de l’any 2018, en què únicament va ser modificat el coeficient de la ciutat de Barcelona de 2,20 a 2, mantenint-se el mateix coeficient per a la resta de municipis, en l’exercici 2019 s’han tornat a fixar coeficients per a tots els municipis, establint-se diferents coeficients fins i tot a les ciutats amb major població (Barcelona, Girona, Sabadell, Mataró, entre altres) a raó dels diferents codis postals existents. Per tant, les ciutats deixen de tenir un coeficient multiplicador fix.

El coeficient multiplicador aplicable als valors cadastrals dels immobles urbans de Mataró, que estava fixat el 2018 en el 1,20, ha sofert aquest 2019 un fort increment i oscil·la ara entre el 1,36 i el 1,59 segons el codi postal, el que comportarà un augment de la pressió fiscal aquest any que variarà del 13,3% fins al 32,5%, depenent del districte de la ciutat on es trobi la finca objecte de la transmissió. En definitiva, els nous coeficients implicaran un increment important de les quotes a pagar per ITP, AJD i ISD. La classificació de coeficients multiplicadors per districte postal es pot consultar aquí

Una altra de les novetats és que dins de la normativa, a part del coeficient multiplicador propi dels aparcaments, apareix un coeficient multiplicador exclusiu per als immobles amb un ús comercial, com poden ser els locals. En aquest cas el coeficient és únic del municipi i no es diferencia per codis postals. La relació de coeficients multiplicadors per als immobles amb ús comercial es pot trobar a l’Annex I taula A de la Instrucció.

Quins són els costos de la compra d’un habitatge?

Quins són els costos de la compra d’un habitatge?

Abans de comprar un habitatge, el futur propietari ha de calcular molt bé totes les despeses que acompanyen el preu de venda. No tenir-les en compte pot ocasionar, fins i tot, la impossibilitat de comprar l’habitatge perquè de vegades no es disposa del pressupost necessari. Totes les despeses associades a la compra d’una llar es mouen entre el 10 i el 15% del valor de l’immoble.

Per fer-nos una idea d’aquests costos addicionals, imaginem-nos que volem comprar un immoble nou que costa 100.000 euros. Per comprar-lo demanarem una hipoteca, que ens cobrirà només el 80% del valor de la finca a adquirir. Per tant, només disposarem d’un finançament bancari de 80.000 euros i haurem de tenir 20.000 euros més per cobrir la xifra.

Haurem de tenir en compte també els impostos:

  • Si es tracta d’un habitatge de nova construcció: 10% d’IVA i 1,5% d’actes jurídics documentats (un 4% els habitatges de protecció oficial (HPO)). Això representarà un cost d’11.500 euros.

  • Si és una segona transmissió: 10% de l’impost sobre transmissions patrimonials (en aquest supòsit caldrà veure si es compleixen els requisits per aplicar la reducció del 5% en cas de menors de 33 anys, famílies nombroses o minusvalidesa). En aquest supòsit, els impostos ascendiran a 10.000 i 5.000 euros.

Fer l’escriptura comportarà costos de notaria, i posteriorment aquesta escriptura s’haurà de portar al Registre. Aquestes actuacions tenen un cost que bàsicament ve determinat pel valor de la compravenda. Així doncs, en aquest exemple el podem estimar al voltant dels 700 i 350 euros respectivament. Com que els tràmits se solen encarregar a una gestoria, es generarà una nova factura d’uns 300 euros. Per tant, tindrem uns 1.350 euros més de despeses.

Les despeses que acompanyen la hipoteca

El supòsit més habitual és que per a l’adquisició d’aquest habitatge s’hagi de demanar un préstec hipotecari, que correspondrà al 80% del valor de la compra, 80.000 euros. En aquest cas s’hauran de fer i inscriure dues escriptures diferents: la de la compravenda i la de la hipoteca. Així doncs, les despeses de notaria, gestoria i registre es duplicaran.

Els bancs actualment no solen proporcionar el 100% del cost de la compra, sinó al voltant del 80%. En qualsevol cas cal determinar el valor de l’immoble i, per tant, necessitarem una taxació, que tindrà un cost d’uns 250 euros.

Depèn de l’entitat bancària, però normalment les hipoteques van acompanyades d’una comissió d’obertura estipulada lliurament pel banc. Nosaltres, per a aquest exemple, la fixarem en un 0,5%, és a dir, uns 400 euros. Aquesta quantitat es dedueix directament dels diners que ens deixarà el banc.

Tal com hem dit anteriorment, la hipoteca està subjecta a l’impost sobre actes jurídics documentats, que fa servir com a base de càlcul l’import del préstec concedit i la totalitat de la responsabilitat hipotecària. Per al nostre exemple ho determinarem en 150.000 euros. Sobre aquest import, l’impost és de l’1,5%, la qual cosa suposaria uns 2.250 euros. Excepcionalment, s’aplicaria en l’habitatge habitual el 0,5% per a menors de 33 anys i per a discapacitats, i el 0,1% per als HPO.

El préstec hipotecari es formalitza amb una escriptura i això comporta costos de notaria. Posteriorment, aquesta escriptura s’haurà de portar al Registre. Aquestes actuacions tenen un cost que bàsicament serà determinat pel valor de la responsabilitat hipotecària, que per a aquest exemple és d’uns 810 i 475 euros respectivament. Els tràmits de liquidar impostos i registrar la finca els farà la gestoria que determinarà el banc, i això suposarà una nova factura que pujarà uns 150 euros.

Fent un resum de totes aquestes despeses detallades, en l’exemple que ens ocupa (la compra d’un habitatge de 100.000 euros), necessitarem els diners següents:

IVA suportat per les comunitats de propietaris

IVA suportat per les comunitats de propietaris

La Subdirecció General d’Impostos sobre el Consum ha emès una consulta sobre l’IVA suportat per les comunitats de propietaris i la seva possible deducció per part dels comuners.

Aquesta consulta, un cop analitzada la legislació i tenint en compte la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2005, manté el criteri establert des del 2006, que estableix que:

Els membres d’una comunitat de propietaris, que per si mateixa no té la condició d’empresari o professional, que sí tinguin aquesta condició podran deduir les quotes suportades per les adquisicions de béns i serveis efectuades a través de l’esmentada comunitat, per la qual cosa hauran d’estar en possessió d’un duplicat de la factura expedida al seu nom, tot i que no hi constin els percentatges de base imposable i quota tributària que els corresponguin en funció de la seva participació en la comunitat. Aquests percentatges es podran acreditar mitjançant altres tipus de documents (escriptura de divisió horitzontal i obra nova, estatuts de la comunitat, etc.).

No obstant això, la consulta afegeix un punt molt significatiu, que simplifica els requisits i facilita la deducció per part del comuner:

Addicionalment i a aquests efectes, serà vàlid igualment que els comuners estiguin en possessió d’una còpia de la factura original emesa a nom de la comunitat i que aquesta còpia sigui certificada o diligenciada per l’administrador de l’esmentada comunitat de propietaris.

Per tant, es facilita la possibilitat de deducció per part dels comuners que siguin empresaris i es faculta els administradors de finques per certificar o diligenciar les factures de la comunitat a aquest efecte.

 

 

 

El TC anul·la definitivament la plusvàlua municipal si es ven un immoble amb pèrdues

El TC anul·la definitivament la plusvàlua municipal si es ven un immoble amb pèrdues

El Tribunal Constitucional no aclareix quin és el procediment perquè es pugui demostrar que no hi va haver plusvàlua en l’operació. El Tribunal Constitucional (TC) ha dictat sentència aquest passat 11 de maig que anul·la l’impost municipal de plusvàlua quan no hi hagi increment de valor en el primer cas que jutja sobre el territori comú, després d’algunes sentències en què havia dictat això mateix per als territoris forals (newscam núm. 257 del 21 de febrero de 2017). L’Alt Tribunal considera per unanimitat que l’impost, que va recaptar 2.625 milions d’euros el 2015 (últim any tancat disponible), és inconstitucional en aquests casos, molt habituals des que va esclatar la crisi econòmica. Aquest tribut en teoria grava la revalorització dels immobles quan són venuts però, a la pràctica, és abonat sempre, encara que hagin perdut valor. El TC no anul·la l’impost sinó la seva aplicació automàtica en casos en què no hi hagi revaloració.

Per què anul·la el TC parcialment aquest impost? El Constitucional argumenta que amb la legislació actual un propietari d’un immoble ha de pagar l’impost quan el ven pel sol fet de posseir-lo encara que no obtingui guanys per la venda o, fins i tot, perdi diners. Això impedeix al ciutadà complir amb la seva obligació de contribuir “d’acord amb la seva capacitat econòmica”, un principi que recull la Constitució.

Qui pot reclamar llavors la seva devolució? Poden reclamar la devolució d’aquest impost els contribuents que hagin venut, donat o heretat immobles urbans en aquestes circumstàncies -amb pèrdua de valor o sense obtenció de beneficis- en els últims quatre anys. Si l’impost es va abonar fa més temps no es pot reclamar perquè estaria prescrit. Es calcula que pot haver-hi unes 500.000 persones que podrien tenir dret a la devolució d’aquest impost municipal perquè van vendre a pèrdues els seus immobles, sense incloure herències i donacions.

Com he de reclamar la devolució? El primer pas és reclamar davant l’ajuntament i només si aquest rebutja la devolució acudir als tribunals. Per demostrar que hi va haver una minusvaloració de l’immoble venut caldria presentar l’escriptura de compra de l’immoble, l’escriptura de venda i el justificant d’haver pagat l’impost de plusvàlua. La Cambra ja va implantar per juliol de 2014 un servei per facilitar la reclamació d’aquest impost que segueix operatiu.

I si venc ara casa meva a pèrdues, he de pagar l’impost? Des de la Cambra esperem que, després de la sentència del Tribunal Constitucional, els ajuntaments no cobrin l’impost de plusvàlues a partir d’ara a aquelles persones que venguin la seva casa per un import inferior al que van pagar inicialment. No obstant això, si malgrat tot l’ajuntament en qüestió segueix reclamant aquest impost, des de la Cambra aconsellen pagar-ho de moment i després reclamar. És d’esperar que els ajuntaments facilitin les devolucions per evitar que els contribuents hagin d’arribar a la via judicial, el que podria col·lapsar els tribunals tenint en compte el nombre de persones afectades i tenint en compte altres casos similars com les clàusules sòl o les despeses de constitució de les hipoteques.

¿S’ha de modificar l’impost? Sí, s’ha de modificar perquè així li ho demana el Tribunal Constitucional al legislador. De fet, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública està a l’espera d’un informe de la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) per canviar-lo després de les primeres sentències que el van anul·lar a Guipúscoa i Àlaba. La FEMP portarà els informes que s’estan elaborant a la Junta de Govern que té previst celebrar el proper dimarts 30 de maig. A partir de la publicació de la sentència, correspon al legislador, en la seva llibertat de configuració normativa, portar a terme “les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l’impost que permetin arbitrar la manera de no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència de increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana “. La Cambra de la Propietat té a punt des del juliol de 2014 un sistema de reclamació de les plusvàlues pagades pels seus socis davant qualsevol Ajuntament, en els casos que la transmissió hagi generat minusvàlues o pèrdues com a conseqüència de la davallada del sector immobiliari. Aquest servei cobra tot el sentit i utilitat després de la sentència del TC.