La Policia Local actua en 450 casos d’ocupacions de pisos en un any i mig

La Policia Local actua en 450 casos d’ocupacions de pisos en un any i mig

La Unitat de Convivència i Civisme de la Policia Local de Mataró ha actuat des de la seva creació, el juny de 2017, en 450 casos d’ocupacions il·legals d’habitatges a la ciutat, recolzant els veïns i les comunitats afectades.

Les dades referents als expedients tramitats es van donar a conèixer a la reunió del passat 1 de març dels membres de la Comissió municipal per a la gestió del risc de la seguretat i la convivència derivada de l’ocupació d’habitatges, que s’ha reunit per valorar l’estat actual d’aquesta problemàtica a la ciutat.

   La Comissió especial d’ocupacions, reunida el passat 1 de març

Els casos coneguts per la Unitat de Convivència i Civisme estan repartits per tota la ciutat, si bé s’ha registrat un major nombre d’expedients d’ocupacions als àmbits de Cerdanyola, Rocafonda i Centre-Eixample. En relació amb els casos coneguts, la Policia Local ha identificat 453 persones i ha tingut coneixement de 120 denúncies penals interposades pels titulars dels habitatges respecte a les ocupacions de la seva propietat. Del total de 450 ocupacions, en 52 casos s’ha produït defraudació del servei d’aigua, en 5 casos de gas i en 198 casos d’electricitat.

Des de la posada en marxa d’aquesta unitat policial, i gràcies a la col·laboració ciutadana, s’han evitat 67 ocupacions, ja que la intervenció policial s’ha pogut fer en el moment que s’intentava accedir a l’habitatge, que han quedat registrades com a temptatives d’usurpació.

La Unitat de Convivència i Civisme es va crear amb l’objectiu de lluitar contra les ocupacions indiscriminades d’habitatges que provoquen problemes de convivència i, de retruc, contribueixen a minvar el parc potencial d’habitatges per al lloguer social i assequible. Està formada per vuit agents (quatre en torn de matí i quatre en torn de tarda) i un caporal. En la majoria d’actuacions es procedeix a la identificació dels ocupants i l’assessorament a veïns i propietaris

Comissió municipal

L’Ajuntament va crear a finals de 2016 la Comissió municipal per a la gestió del risc per a la seguretat i la convivència derivada de l’ocupació d’habitatges, de la que forma part la Cambra de la Propietat, i que va ser convocada el passat 1 de març per fer balanç de les accions desenvolupades en els darrers mesos.

A banda de les dades d’expedients tramitats per la Policia Local, el degà del Col·legi d’Advocats de Mataró, Julio Naveira, va explicar als membres de la comissió com està influint a nivell judicial l’entrada en vigor de la Llei 5/2018, d’11 de juny, que ha agilitzat el procés de recuperació dels habitatges per part dels propietaris d’immobles ocupats amb l’anomenat “desnonament exprés”.

La Unitat de Convivència i Civisme ha atès 307 casos d’ocupació il·legal d’habitatges

La Unitat de Convivència i Civisme ha atès 307 casos d’ocupació il·legal d’habitatges

En el temps que porta funcionant la Unitat de Convivència i Civisme de la Policia Local, és a dir, des del juny de 2017 al juny d’enguany, s’hi han instruït un total de 307 expedients d’ocupació il·legal d’habitatges. Aquesta Unitat, composta per 8 agents i 2 caporals es va posar en marxa a mitjans de l’any passat, per donar resposta a conflictes de convivència i situacions d’inseguretat relacionades amb l’ocupació il·legal de pisos. Des d’aquest servei es vol donar suport i assessorament als ciutadans que es veuen afectats per aquest tipus de situacions, però també es treballa de forma preventiva, sempre que la llei ho permet, per evitar ocupacions il·legals d’habitatges abans que passin. Una situació agreujada per l’acció de les màfies, a la que s’ha intentat posar remei a la ciutat des de diferents fronts.

Des de l’Ajuntament de Mataró es va crear una comissió amb la participació de diferents agents implicats en la situació, entre ells la Cambra de la Propietat, per poder donar una millor resposta a la ciutadania. De fet, la modificació de llei que permetrà actuar amb més rapidesa en casos d’ocupacions il·legals en habitatges de particulars o d’ús social, ja es va reclamar des de Mataró, a través d’una declaració institucional conjunta aprovada per consistori en bloc (amb l’abstenció de la CUP).

Resum sobre les ocupacions des de la creació de la Unitat de Convivència i Civisme

Com dèiem, la Unitat de Convivència i Civisme ha atès 307 casos en el període juny 2017-juny 2018. La mitjana és de 25,5 ocupacions il·legals conegudes per mes. Els barris on hi ha hagut més casos són Cerdanyola amb 91, Rocafonda amb 86 i el Centre amb 60. S’han tramitat en total 87 denúncies penals. S’hi han produït un total de 42 ocupacions en grau de temptativa, gràcies a la feina de la Unitat. El total de persones que han ocupat il·legalment habitatges ha estat de 563, el que representa una mitjana d’1,83 persones per habitatge ocupat. Del total d’ocupacions, en 120 casos s’hi ha produït defraudació d’electricitat. S’observa que el número d’ocupacions il·legals no baixa, però sí que ha baixat en els darrers mesos el nivell de conflictivitat.

Com hem informat en anteriors butlletins, s’acaba de fer efectiva una modificació de la llei d’enjudiciament civil que ha de permetre el desallotjament exprés de pisos ocupats. Amb aquest nou procediment, l’Ajuntament de Mataró podria recuperar fins a 8 pisos ocupats il·legalment dels 265 amb els que compta.

Nou Conveni de col·laboració entre l’Incasòl i la Cambra de la Propietat

Nou Conveni de col·laboració entre l’Incasòl i la Cambra de la Propietat

El passat 20 de desembre de 2017 es va signar a la seu de l’Institut Català del Sòl de Barcelona, un nou Conveni de col·laboració en matèria de fiances entre aquest Institut i la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme, així com també els respectius convenis amb la resta de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya.

El Conveni Institut-Cambra es basa en el reconeixement de la Cambra de la Propietat com a entitat gestora en la tasca de tramitació i enregistrament dels dipòsits de les fiances dels contractes d’arrendament de finques urbanes. La Cambra és des del 1996 entitat gestora, i en el nou Conveni, que suposa una adaptació de l’anterior a la realitat actual, tenen cabuda les activitats que la Cambra desenvolupa de col·laboració amb l’Institut Català del Sòl.

Amb aquesta signatura, es ratifica la bona gestió realitzada fins a l’actualitat i la confiança de l’Incasòl en la Cambra, per a l’enregistrament i dipòsit de les fiances de contractes d’arrendament.

A l’acte de la firma del Conveni, representava a l’Institut Català del Sòl el seu director Sr. Francesc Damià Calvet i Valera, i a la Cambra de la Propietat el seu President Sr. Vicenç Mora i Llinàs.

El Conveni té una vigència de quatre anys a partir del primer de gener de 2018.

S’ha de tenir present que els rendiments generats pels dipòsits de fiances d’arrendament queden afectats a inversions destinades al foment de l’habitatge i a la millora de l’entorn urbà, tal com disposa la llei 13/1996, de 29 de juliol, del Registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes.

Es important també tenir present que per a tots els ajuts i subvencions que es concedeixen per fomentar l’arrendament d’habitatges, és imprescindible que s’acrediti que s’ha constituït la fiança.

Les fiances són obligatòries d’acord amb la llei, en quantitat equivalent a una mensualitat de renda en l’arrendament d’habitatges i de dos en el lloguer per a ús distint del d’habitatge.

                                 

Moment de l’acte de signatura del Conveni de col·laboració en matèria de fiances entre el director de l’Incasòl i els representants de les Cambres.

La Cambra reclama a l’Ajuntament la suspensió de liquidacions de l’impost de plusvàlua

La Cambra reclama a l’Ajuntament la suspensió de liquidacions de l’impost de plusvàlua

La Cambra de la Propietat ha formulat una reclamació contra l’acord del ple de l’Ajuntament de Mataró del proppassat 30 d’octubre, aprovatori de l’Ordenança de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), conegut com plusvàlua municipal, impost que grava l’increment de valor experimentat pels terrenys quan es transmet la propietat. 

La reclamació es presenta després de dictar-se la sentència del Tribunal Constitucional (TC) d’11 de maig de 2017 que anul·la el cobrament de l’IIVTNU en els casos en què el propietari d’un immoble no obté guany en la venda i deixa en mans del legislador la concreció dels mitjans de prova admissibles en aquest sentit.

Es demana la suspensió de les liquidacions de l’IIVTNU a partir l’1 de gener de 2018 fins que no es modifiqui la Llei d’Hisendes Locals per regular aquest tribut, perquè  les liquidacions que es puguin girar en el futur aplicarien preceptes expulsats de l’ordenament jurídic per la dita sentencia. En l’escrit presentat per la Cambra, es posa en qüestió que l’Ajuntament pretengui aprovar l’Ordenança de l’impost com si la sentència no s’hagués dictat, i es demana l’adopció de mesures per evitar perjudicis als ciutadans que es trobin sotmesos a tributació per transmissions d’immobles, perquè el TC ha declarat que la determinació de l’increment o decrement del valor queda reservada al legislador i no a l’aplicador de l’impost, en aquest cas, l’Ajuntament. Així, se sol·licita suspendre temporalment la pràctica de noves liquidacions de l’esmentat impost, sense necessitat de presentar aval o garantia, fins que es tingui la certesa de no estar sotmetent a tributació situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

La mesura que hem sol·licitat no eximeix els ciutadans de declarar aquest impost. Hauran de presentar-lo, com fins ara, només que no se’ls liquidaria. Per a això necessitem que el Govern espanyol modifiqui la Llei aclarint els criteris per acreditar l’existència de guany i concretant els mitjans de prova admissibles.

D’altra banda, també es demana que l’Ordenança declari expressament la nul·litat o no subjecció a l’IIVTNU en els casos en què s’hagin patit pèrdues amb la transacció. Considerem que és greu que l’Ordenança aprovada segueixi exigint l’impost per la transmissió d’un immoble, establint-se un mètode de càlcul que no té en compte el guany o pèrdua real en la transmissió de l’immoble, i per tant amb vulneració de la doctrina constitucional que prohibeix exigir l’impost en els casos d’inexistència d’increments de valor.

Finalment, en els casos de liquidacions de l’impost ja pagades i que es trobin en situació d’inexistència d’increment de valor en la transmissió, es demana que l’Ordenança reconegui el dret dels afectats a la devolució de les quotes pagades per l’impost i que es prevegi un sistema per sol·licitar la devolució que sigui efectiu, gratuït, senzill i més ràpid que la via legal.

La Cambra pretén que Mataró tingui una fiscalitat que es regeixi pels principis de capacitat econòmica, igualtat i progressivitat, i que s’apliquin aquests criteris a l’IIVTNU en els supòsits en què hi hagués pèrdues en lloc d’increment del valor dels immobles, per a no perjudicar els ciutadans afectats per aquesta conjuntura.

Manifest pel dret a decidir i a participar democràticament en la convocatòria de referèndum del dia 1 d’octubre de 2017

Manifest pel dret a decidir i a participar democràticament en la convocatòria de referèndum del dia 1 d’octubre de 2017

Les Cambres de la Propietat Urbana de Mataró i el Maresme, Manresa i el Bages, i de Terrassa i Comarca, s’adrecen a la opinió pública per manifestar que:

Des de les Cambres de la Propietat vivim de manera plena i intensa els fets que s’estan produint aquests dies a l’entorn dels debats del Parlament de Catalunya, fets que es desenvolupen als carrers i les institucions, de privació i vulneració de drets fonamentals i de la convocatòria del Referèndum del proper dia 1 d’octubre de 2017.

Com a entitats al servei de la ciutadania, partícips del Dret a decidir de la ciutadania catalana, ens mantenim, ara, més fermes que mai, a favor d’aquest dret.

Entenem que el dret a manifestar-se que sent i que vol el poble de Catalunya és un dret fonamental i una necessitat en un país que volem democràtic.

 Les Cambres de la Propietat de Mataró i el Maresme, Manresa i el Bages, i de Terrassa i Comarca estan compromeses amb el país.

 Aquests dies, durant els quals estem vivint atacs en el sistema democràtic i, alhora, es posa en dubte la participació dels ciutadans a través del vot, manifestem la nostra posició entenent que sempre ha de prevaldre l’actitud del diàleg, de respecte als drets fonamentals dels ciutadans i el poble, de manera ferma, sense renunciar a allò que vol la ciutadania i que està reflectida a través de les institucions del país, bàsicament, a través del Parlament de Catalunya.

 Les Cambres estem compromeses en el diàleg, a promoure i respectar les opinions dels propietaris i els ciutadans de Catalunya en general i afavorir, sempre, actituds de pau i de convivència, amb total respecte als seus drets i llibertats fonamentals .

Mataró, Manresa i Terrassa, el 22 de setembre de 2017

Les Cambres compareixen al Congrés dels Diputats contra les ocupacions d’habitatges

Les Cambres compareixen al Congrés dels Diputats contra les ocupacions d’habitatges

La Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats estudia la reforma de la Llei d’enjudiciament civil per acabar amb les màfies de l’ocupació il·legal. El proppassat 27 de juny, Pere Ribera, advocat en exercici i president de la Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i el Bages, comissionat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, va comparèixer davant la Comissió del Congrés donant suport a la proposta de reforma de la Llei d’enjudiciament civil, per tal d’agilitzar el procés de recuperació de les finques ocupades il·legalment.

Ribera va afirmar amb contundència que el fenomen de les ocupacions és un atac directe a l’activitat de les cambres catalanes, que, va dir, “tenim com a objectiu protegir i defensar els interessos de la propietat urbana” i va qualificar la situació actual de ”totalment insostenible”. Va defensar que la reforma de la llei és “absolutament necessària” per posar fi als forats del sistema processal, que permeten llargues ocupacions d’immobles sense que els seus legítims propietaris puguin recuperar-los de seguida i, a més a més, penalitzen les seves actuacions contra els ocupes.

El representant de la Cambra va voler deixar clar que “nosaltres no contribuirem a fer d’aquesta qüestió un debat ideològic perquè pensem que no és rellevant” i va recordar als polítics de la Comissió que els socis de les cambres “no són ni bancs ni grans propietaris d’immobles; en general, són petits propietaris, molts amb segona residència. No són inversors, en molts casos aquesta finca els ha arribat per herència i tenen moltes possibilitats de veure’s afectats per ocupes”. Ribera va voler subratllar qüestions que semblen òbvies, però que l’actual llei conculca: “és important recordar que els propietaris ja paguen els seus impostos per tenir aquestes segones residències. No només l’IBI, sinó que els tenidors de segones residències han de declarar com a ingressos un 1,1% del valor cadastral d’aquestes finques” i va advertir que “aquestes segones residències no són un luxe; sembla lògic que, a canvi, els propietaris puguin exigir que el sistema judicial els protegeixi davant el fenomen de l’ocupació il·legal”.

Les màfies, sense canvis en la llei, campen impunes

Ribera va afirmar que, mentre no hi hagi canvis legislatius els proposats i d’altres, les màfies faran la seva amb total impunitat. “Tot aquest negoci sinistre que tenen muntat les màfies parteix d’una premissa bàsica, sense la qual tot això no funcionaria: el temps que dura un judici verbal i el temps que triguen els propietaris a poder recuperar els seus habitatges. El tripijoc funciona perquè els responsables de les màfies poden dir als suposats ocupants que amb 500 o 1.000 euros els garanteixen que d’allà no els traurà ningú, com a mínim, durant un any i, si tenen sort i el seu cas va a un dels jutjats que estan col·lapsats, el tema pot trigar a resoldre’s dos o tres anys” i va manifestar que “no trobarien clients disposats a pagar 1.000 euros si sabessin que en un parell de mesos serien desallotjats”.

El comissionat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya va introduir en el debat uns actors que semblen oblidats: les comunitats de veïns. Ribera va explicar que les ocupacions malmeten la convivència a les comunitats, on els veïns que paguen religiosament els seus impostos i les despeses comunitàries veuen, impotents, com els il·legals “fan servir els elements comuns sense pagar-ne el manteniment i manipulen instal·lacions de gas i electricitat per burlar el pagament dels subministraments”. Va recordar que al 2015 un informe del defensor del poble recollia que “havien crescut moltíssim les queixes de veïns per aquest motiu” i va voler posar en evidència que “al final els que han de pagar la despesa dels ocupants són els veïns que hi viuen legalment, si volen evitar que les companyies tallin a tota la comunitat el subministrament”. “És totalment inadmissible que una comunitat hagi de suportar durant dos o tres anys el cost que suposa tenir gent que els estigui xuclant diners dels elements comuns i no pugui fer-hi res”, va queixar-se.

No hi ha conflicte d’interessos entre privats i públics

Finalment, Ribera, que va comparèixer al Congrés a petició de la diputada de PDeCAT Lourdes Ciuró, va negar que existís “un conflicte d’interessos entre el dret constitucional a tenir un habitatge digne i el de la propietat privada”. Encara més, el ponent va defensar que “el fet que la justícia protegeixi els qui pateixen una ocupació il·legal no té res a veure amb el fet que es facin polítiques socials”. I va capgirar els arguments dels qui defensen les ocupacions per motius socials basant-se en un estudi de l’Institut Cerdà, que ha conclòs que “per als municipis que tenen un parc d’habitatges per a ús social, les ocupacions il·legals de part d’aquests habitatges públics suposen un sobrecost per a les administracions, ja sigui en l’àmbit de la gestió o dels serveis socials” i va reblar el clau argumentant que “el més rellevant és que suposen un greu comparatiu per a les famílies més vulnerables, que no han pogut accedir a l’habitatge que se’ls anava a concedir perquè està ocupat”. El comissionat del Consell General de Cambres va manifestar que aquesta situació no té sentit “perquè segur que en les llistes d’espera per accedir a un habitatge públic hi ha famílies amb una necessitat més peremptòria d’allotjament que no pas algunes de les persones que ocupen aquests pisos il·legalment”.

Va assegurar que les cambres de la propietat estan a favor de les polítiques d’habitatge social i va avançar que les cambres catalanes donaran suport a la reforma de la llei, al redactat de la qual va aportar unes millores durant la seva ponència a la Comissió del Congrés, tot i que va tornar a insistir que des de Catalunya es considera que, per acabar amb les màfies, calen, sobretot, reformes de tipus penal.

La proposició vol protegir els petits propietaris i les persones que, amb un habitatge social adjudicat, han vist ocupada casa seva de forma il·legal.