En què consisteix la clàusula berlinesa dels contractes de lloguer?

En què consisteix la clàusula berlinesa dels contractes de lloguer?

Batalla direccional. El govern federal i Berlín en un intercanvi de cops sobre la llei d’arrendament.

 

Des del 22 de setembre de 2020, en què s’inicia a Catalunya la vigència de la Llei 11/2020 que fixa un topall màxim de lloguer (índex de referència), en la seva qualitat de norma imperativa, aquest no es pot ultrapassar, de manera que qualsevol renda contractual per sobre genera el dret de retorn a favor de l’arrendatari i sancions per l’arrendador.

Aquesta Llei 11/2020 de contenció de rendes, és molt semblant a la llei de congelació de lloguers d’habitatges de Berlín aprovada per febrer de 2020, que el Tribunal Constitucional d’Alemanya ha anunciat precisament aquest dijous 15 d’abril que és inconstitucional i la declara nul·la i sense valor perquè aquesta matèria és de competència federal i els länder (estats federats) sols poden legislar si el Govern federal no fa ús de la seva competència legislativa. Segons un estudi de l’Ifo Institut de Múnic, la limitació dels preus del lloguer que ha comportat aquesta llei tombada pel Tribunal Constitucional d’Alemanya, ha provocat l’escassetat d’habitatge, en reduir més d’un 50% l’oferta.

De la clàusula berlinesa a la catalana

D’altra banda, arran de l’aprovació d’aquesta llei de congelació de lloguers de Berlín, en aquella ciutat es va començar a introduir en els contractes d’arrendament, una clàusula que fixava una renda de mercat pel cas que la fixació del topall màxim fixat per llei fos declarada nul·la per inconstitucional, com ha passat, amb la qual cosa es corregeix per l’acord de les parts, els efectes que una norma inconstitucional havia impedit, consistent en la fixació d’un lloguer de mercat i no limitat pel poder intervencionista de l’Administració.

Pel fet que, com dèiem, la situació que tenim a Catalunya és molt similar a la de Berlín, s’estan començant a introduir en els contractes que es formalitzen a casa nostra una clàusula d’un contingut semblant a l’esmentada, que es coneix com a “clàusula berlín” o “clàusula berlinesa.”

 Què és la clàusula berlinesa?

Aquesta clàusula consisteix en la fixació en el contracte de lloguer de dues rendes de lloguer diferents, ambdues pactades per les parts atorgants: una principal que és la que s’aplicaria en compliment de la legislació catalana de contenció de rendes, i una segona de subsidiària que s’aplicaria en el cas que aquesta normativa catalana de contenció de rendes fos declarada inconstitucional.

Aquesta és una mesura de previsió atès que tenim un marc normatiu on conviuen dues legislacions: per un costat tenim la llei estatal d’arrendaments urbans que és la que sempre s’ha aplicat, en la qual es regulen les relacions del propietari i el llogater derivades d’un contracte de lloguer i on s’estableix clarament que la renda del lloguer serà la que lliurement acordin les parts; a Catalunya, a partir del 22 de setembre de 2020, es dicta una Llei que impedeix pactar lliurement una renda de mercat, no podent ultrapassar els índexs de preus fixats per la Generalitat, ni superar els preus de lloguer pactats en els cinc anys anteriors a l’entrada en vigor de l’esmentada llei. Això fa que els propietaris, en molts casos, estiguin llogant els pisos molt per sota dels preus de mercat.

Es pot considerar legal la clàusula berlinesa?

Les Cambres de la Propietat consideren que aquesta clàusula és legal perquè no impedeix l’aplicació de la norma actualment vigent a Catalunya i per tant el que entra en joc és aquesta primera renda que es fixa conforme aquests criteris imperatius de la normativa de contenció de rendes, i el que es fa és una previsió que en un escenari possible d’inconstitucionalitat de la legislació catalana, les parts pacten lliurement una segona renda. Aquesta negociació es fa respectant el principi d’autonomia de la voluntat i de la llibertat de contractació. És per altra part una clàusula senzilla, transparent, s’entén perfectament en quins casos concrets s’aplicarà aquesta segona renda o renda subsidiària i quina és la càrrega econòmica que suposarà per al llogater.

Les Cambres recomanem que s’inclogui aquesta clàusula en els contractes, que es conegui i també és convenient fer un estudi cas per cas, ja que poden influir moltes circumstàncies en cada cas perquè s’apliqui aquesta clàusula.

La Llei catalana està recorreguda al Tribunal Constitucional i encara que no es preveu que a curt termini es resolgui la qüestió d’inconstitucionalitat, tenint en compte que els contractes tenen una durada mínima de cinc anys, la previsió de la clàusula berlinesa protegeix la possibilitat que la propietat pugui acollir-se a una renda que no estigui limitada per una llei que finalment deixi de tenir aplicació.

Departament Jurídic de la Cambra de la Propietat de Mataró i el Maresme

Què és la ITE (2) ?

Què és la ITE (2) ?

Segurament en algun moment haurà sentit a parlar de la Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE), de l’obligatorietat de fer-la, i de les conseqüències que pot tenir no donar compliment a aquesta obligació. En aquest segon article donarem resposta a aquests interrogants, com continuació del newscam “Què és la ITE (1)?”.

Quin procediment he de seguir per a donar compliment a aquesta norma?

1.- Encarregar a un tècnic competent la inspecció tècnica de l’edifici (ITE).

2.- Realització de la inspecció visual per part del tècnic.

3.- Redacció per part del tècnic de l’Informe Tècnic dels Edificis d’Habitatges (IITE).

En què consisteix aquest informe?

Document que descriu les característiques generals de l’edifici, on s’ha de fer constar el seu estat de conservació, i les possibles deficiències aparents constructives o funcionals que poden afectar els elements comuns que s’indiquen en el model normalitzat d’informe, tot i que s’hi ha d’accedir per zones d’ús privatiu, i la seva qualificació. També conté les propostes que s’aconsellen tècnicament per a la millora de la sostenibilitat, l’ecoeficiència, la funcionalitat i les condicions d’accessibilitat de l’edifici.

4.- Sol·licitar el Certificat d’Aptitud a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Què és aquest certificat?

És un document que emet l’Administració sobre la base de l’informe ITE presentat. En cap cas el certificat d’aptitud pressuposa l’adequació dels habitatges de l’edifici inspeccionat a la legalitat d’usos urbanístics ni al compliment de les condicions d’habitabilitat. El certificat d’aptitud haurà d’identificar l’edifici, indicar el període de vigència i les condicions que s’estableixen sobre aquesta segons les disposicions de l’esmentat Decret 67/2015.

Quin termini tinc per a sol·licitar aquest certificat?

La propietat disposa d’un termini màxim 4 mesos des de la data de tancament de l’informe (IITE) per a sol·licitar el certificat a l’Agència de l’Habitatge.

5.- Emissió del Certificat d’Aptitud per part de l’Administració competent.

Quin termini té l’Administració per emetre aquest Certificat?

L’Administració competent resoldrà la sol·licitud en el termini màxim de tres mesos des de la data de presentació de la sol·licitud, mitjançant l’emissió del certificat d’aptitud de l’edifici.

Quins tipus de resolucions d’aquest certificat hi ha?

En funció de les deficiències que constin en l’informe de la inspecció tècnica, el certificat d’aptitud s’emet com a:

  • Apte”, si l’edifici no presenta deficiències.

  • Apte”, si l’edifici presenta deficiències qualificades de lleus.

  • Apte provisional”, si l’edifici presenta deficiències qualificades d’importants.

  • Apte cautelarment”, si l’edifici presenta deficiències qualificades de greus o molt greus, si bé amb les mesures cautelars executades que hagin resolt provisionalment les situacions de risc per a les persones i els béns.

  • Resolució denegatòria d’aptitud”, si l’edifici presenta deficiències qualificades de greus o molt greus sense les mesures cautelars executades. En aquest supòsit caldrà presentar una nova sol·licitud que acompanyi un nou IITE que acrediti que s’han executat les mesures cautelars, o l’execució de les obres per obtenir el certificat d’aptitud.

Tots els tipus de Certificat d’Aptitud tenen la mateixa vigència?

No. La vigència dependrà del tipus de resolució del certificat.

Ja tinc l’informe i el Certificat, i hi ha relacionades una sèrie de deficiències, què he de fer?
  • Executar de manera immediata i urgent l’adopció de les possibles mesures cautelars requerides en l’informe en el supòsit que aquestes no s’hagin executat anteriorment.

  • Elaborar un Programa de Rehabilitació, si l’edifici té deficiències, per la seva reparació, supervisat per un tècnic. És a dir, cal aprovar un programa de rehabilitació quan s’hagin detectat deficiències que requereixin la supervisió per part de professionals tècnics competents i constituir un fons de reserva específic per respondre a les despeses que es derivin de les obres previstes en el programa i executar les obres de rehabilitació necessàries.

  • Executar les obres previstes en el Programa de Rehabilitació.

  • Lliurar, a requeriment de les administracions, la documentació acreditativa de l’elaboració, la presentació de l’informe i l’aprovació del programa de rehabilitació i el seu compliment.

Una vegada he fet tot aquest procediment, he de fer alguna cosa més?

Sí. Cal formalitzar el “Llibre de l’Edifici”. En un proper Newscam exposarem el seu funcionament i quins són els passos a seguir per a formalitzar-lo.

Departament d’Oficina Tècnica | Departament d’Administració de Finques

En què us pot ajudar la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme?

Des dels departaments d’oficina tècnica i d’administració de finques de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i El Maresme, l’assessorarem, li aclarirem tots els dubtes que se li puguin plantejar, i el guiarem en tot aquest procés fins a l’obtenció del Certificat d’Aptitud, per a posteriorment formalitzar el Llibre de l’Edifici.

La tasca dels nostres professionals abasta totes les fases del procediment, des de la inspecció de l’edifici, la redacció de l’informe, i la tramitació de la sol·licitud del Certificat d’Aptitud, fins a l’elaboració del Programa de Rehabilitació, i direcció facultativa de les obres de reparació de les deficiències detectades a la ITE.