El passat dia 4 de novembre de 2020, va sortir publicat al DOGC el Decret Llei 37/2020, de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la COVID-19.

En realitat el que fa aquesta norma és modificar la Llei 24/2015 i el Decret Llei 17/2019 amb la finalitat, segons diu la pròpia norma, d’ampliar les mesures de protecció dels col·lectius més vulnerables o en risc d’exclusió residencial que resideixin en immobles titularitat de propietaris grans tenidors.

A qui afecta la nova regulació?

L’esmentada normativa no afecta als petits tenidors, i només resultarà d’aplicació a:

a. Propietaris grans tenidors d’habitatges, que són aquelles persones físiques, jurídiques o fons de capital risc i de titulació d’actius que siguin titulars de més de 15 habitatges (excepte promotors socials previstos a la llei del dret a l’habitatge i les persones que tinguin més d’un 15 % de la superfície habitable de la propietat qualificada com a protecció oficial destinada a lloguer)

b. Propietaris que siguin persona jurídica que hagin adquirit amb posterioritat al 30 d’abril de 2008 habitatges que siguin, en primera o en ulteriors transmissions, provinents d’execucions hipotecàries, provinents d’acords de compensació de deutes o de dació en pagament o provinents de compravendes que tinguin com a causa la impossibilitat de retornar el préstec hipotecari.

Mesures que preveu i col·lectius afavorits

La Llei 24/15 i el Decret 17/2019 van imposar als grans tenidors d’habitatges on resideixin persones pertanyents a determinats col·lectius vulnerables, l’obligació d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar determinades demandes judicials.

En relació a aquest darrer punt, i davant els dubtes jurídics plantejats en el seu dia per aquella normativa, finalment les Audiències Provincials de Barcelona i Girona varen dictar uns acords d’unificació de criteris en virtut dels quals es va considerar que aquella normativa (Llei 24/15 i Decret 17/19) el que establien eren requisits administratius però no requisits de procedibilitat. Dit en altres paraules, entenien que, com que no modificaven la normativa processal, el fet que el propietari gran tenidor no hagués fet una prèvia oferta de lloguer social no impedia que s’admetés a tràmit la demanda de desnonament; sens perjudici de les sancions de caràcter administratiu que pogués imposar l’Administració per aquell incompliment.

Amb la nova normativa, la Generalitat torna a insistir, arran de la pandèmia de la COVID-19, reiterant la necessitat d’acreditar que s’ha formulat una proposta de lloguer social abans d’interposar demandes de desnonament i preveient la interrupció dels procediments ja iniciats en els què no s’hagi acreditat.

A més, la nova normativa amplia els supòsits i/o els col·lectius afavorits per la mesura.

Així els col·lectius afavorits seran:

  • Persones o famílies en situació de vulnerabilitat acreditada ja abans de la pandèmia de la COVID-19.
  • Persones o famílies que ocupen al pis on viuen, sense títol habilitant, des d’abans de juny de 2019.
  • Llogaters amb contractes vençuts, quan l’arrendador és gran tenidor.
  • Persones o unitats familiars vulnerables amb dificultats per pagar les quotes hipotecàries.
  • Excepcionalment, també quedaran cobertes per la suspensió transitòria del desnonament durant l’estat d’alarma (que comentem tot seguit) les persones o famílies que han ocupat un pis d’un gran tenidor entre juliol de 2019 i l’inici de l’actual estat d’alarma, el 25 d’octubre, si compleixen els requisits de vulnerabilitat i disposen del corresponent informe social. En aquest cas, però, no és obligatori oferir-los un lloguer social.

En tot cas, es deixa a criteri dels Serveis Socials la determinació de l’existència de risc d’exclusió social.

Quant a l’ampliació de supòsits, es preveu una suspensió excepcional i transitòria per motius sanitaris (COVID-19) dels procediments de desnonament i llançaments instats per grans tenidors (o persones jurídica que hagin adquirit amb posterioritat al 30 d’abril de 2008 habitatges que siguin, en primera o en ulteriors transmissions, provinents d’acords de compensació de deutes o de dació en pagament o provinents de compravendes que tinguin com a causa la impossibilitat de retornar el préstec hipotecari) durant la vigència de l’estat d’alarma o d’una mesura que comporti restriccions a la llibertat de circulació per raons sanitàries.

Amb tot, de nou sorgeixen respecte a la nova normativa els mateixos dubtes jurídics que en relació a l’anterior normativa sobre la interpretació que en faran els tribunals, en la mesura que no es modifica la normativa processal que regula els requisits d’admissibilitat de les demandes i de suspensió dels procediments o de les execucions.

Caldrà doncs estar amatents a l’aplicació que en fan els jutjats i tribunals, sense oblidar mai però que, al marge de l’aplicació que finalment acabin fent aquells, els propietaris gran tenidors que incompleixin l’obligació d’oferir prèviament un lloguer social en els casos que marca la normativa s’enfronten a la possible imposició de sancions econòmiques per part de l’Administració.