El ple del Tribunal Constitucional ha declarat nul el pagament de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a ‘plusvàlua municipal’, quan la quota a pagar supera el guany obtingut pel contribuent.

Així ho fixa el Tribunal Constitucional en la sentència, feta pública el passat 13 de novembre, en la qual argumenta que quan existeix un increment de la transmissió i la quota que surti a pagar és major a l’increment realment obtingut pel ciutadà, s’estaria tributant per una renda “inexistent, virtual o fictícia”, produint un excés de tributació contrari als principis constitucionals de capacitat econòmica i no confiscatorietat, consagrats en la Constitució.

D’aquesta forma, l’alt tribunal ha estimat la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel jutjat contenciós administratiu número 32 de Madrid i, en conseqüència, ha declarat que l’article 107.4 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat el 5 de març de 2004, és inconstitucional en l’apartat referit al pagament de la plusvàlua municipal quan la quota de l’impost és superior a la plusvàlua obtinguda en la venda de l’immoble.

La sentència limita les situacions susceptibles de ser revisades exclusivament a aquelles que no hagin adquirit fermesa a la data de la seva publicació.

Fins i tot la Fiscal General de l’Estat considera que en aquesta mena de supòsits s’estaria produint “una desproporció entre la riquesa realment obtinguda i l’efectivament gravada conforme a les regles de l’impost, la qual cosa provoca un sacrifici del dret del contribuent a tributar conformement a la seva capacitat econòmica i sense que el tribut tingui un abast confiscatori”.

A més, el TC subratlla que és tasca del legislador, en l’exercici de la seva llibertat de configuració normativa, realitzar l’adaptació del règim legal de l’impost a les exigències constitucionals posades de manifest en la sentència.

En aquesta línia, recorda que els ciutadans tenen el deure constitucional de contribuir al sosteniment de les despeses públiques, però també el dret de fer-ho “no de qualsevol manera”, sinó únicament “conformement a la llei” i exclusivament “d’acord amb la seva capacitat econòmica”.

ANTECEDENTS

El Tribunal Suprem ja va declarar, al maig de 2017, la inconstitucional d’aquest impost quan no existeix guany patrimonial, però no es va plantejar si la determinació de la base imposable de l’impost és constitucional quan tot i existint guany, aquest és notablement inferior a l’import de la quota tributària.

El mes de juliol passat l’alt tribunal també va elevar a aquest tribunal una qüestió de constitucionalitat per a conèixer precisament si el pagament de l’impost era constitucional en els casos que el seu import era superior al guany obtingut (vàrem informar sobre el plantejament d’aquesta qüestió d’inconstitucionalitat en el nostre butlletí newscam de 23 de setembre de 2019).

El cas concret al qual es referia el Suprem era el de dos contribuents que van adquirir un habitatge a Saragossa l’any 2002 per un preu de 149.051 euros i van vendre en 2015 per 153.000 euros, després d’haver realitzat reformes i millores en l’immoble per import de 34.800 euros.

Com a conseqüència de l’operació de compravenda, l’Ajuntament de Saragossa va exigir una quota de la plusvàlua municipal de 6.900 euros, per sobre dels 3.950 euros de guany real que van obtenir aquests contribuents, això sense comptar amb la despesa de més de 34.000 euros de la reforma.

L’Ajuntament de Saragossa va rebutjar la reclamació d’aquests contribuents, al•legant que s’havia produït un increment patrimonial de gairebé 4.000 euros i que la liquidació de l’impost s’havia fet conformement als criteris dels articles 107 i 110 de la llei que regula el tribut –que no tenen en compte el guany real sinó la revaloració del preu del sòl durant els anys que transcorren entre la compra i la venda–, del que resultava la quota de 6.902,25 euros.