Evolució del mercat de compravenda d’habitatge a Mataró

Evolució del mercat de compravenda d’habitatge a Mataró

El mercat de venda d’habitatges ha continuat actiu a la nostra ciutat en el primer semestre d’enguany, mostrant una acceleració continuada des del 2013, tant les transaccions dels habitatges nous com les d’habitatges usats. En aquests dos primers trimestres de 2019, la quantitat total de vendes d’habitatges a Mataró ha estat de 854, el 78% de les quals corresponen a habitatges de segona mà (666) i el 22% restant als habitatges d’obra nova (188).

Compravendes d’habitatges de segona mà registrades a Mataró

El volum de vendes experimenta un augment força notable i sostingut a la ciutat any rere any des del 2013. L’any passat es van registrar 1.006 vendes i, com dèiem, els sis primers mesos de 2019 confirmen la persistència de l’augment d’operacions a la ciutat, havent-se produït en aquest període un total de 666 operacions.

El comportament dels preus és també alcista des del 2013, si bé van experimentar un augment espectacular el 2016, en què els preus de l’habitatge usat van arribar a una mitjana de 1.708,70 euros/m2 construït, el que va representar un increment del 16,9% en comparació l’any 2015. El 2017 els preus es van estabilitzar en els 1.665,50 euros/m2 construït, per tornar a tenir una variació positiva el 2018 fins als 1.781,60 euros/m2 construït. Tanmateix, en aquest primer semestre de 2019, els preus han cobrat un fort impuls i s’han situat en una mitjana de 2.052,20 euros/m2 construït.

El preu de venda dels habitatges, en el seu conjunt, s’ha situat en aquest primer semestre de 2019 en una mitjana de 167.300 euros, amb una superfície mitjana de 85,1 m2.

Si fem la comparació amb les capitals de província, tenim que a Barcelona durant els sis primers mesos d’aquest any el preu mitjà del m2 construït d’habitatge usat ha estat de 4.070,30 euros (pràcticament el doble que a la nostra ciutat), mentre que a la ciutat de Girona es va moure en els 1.808,80 euros/m2 construït, a Lleida va ser de 1.028,50 euros/m2 construït i a Tarragona el preu mitjà en el mateix període va arribar als 1.289,20 euros m2/construït.

El mercat de venda d’habitatges de nova construcció.

El mercat d’obra nova segueix remuntant, encara que el nombre d’operacions està molt per sota de les vendes d’habitatges usats. Les transaccions d’habitatges nous venen a representar en els primers sis meses de l’any, com s’ha dit, el 22% del total de vendes.

En aquest primer semestre de 2019, els preus de l’habitatge de nova construcció han arribat a una mitjana de 2.063,40 euros/m2 construït, 174.900 euros per habitatge, amb una superfície mitjana de 91,50 m2 construïts.

Tot i que la recuperació del mercat de venda és una realitat a la nostra ciutat, el degoteig de dades estadístiques i informes en aquest segon semestre de l’exercici sembla que estarien anticipant un canvi de tendència del mercat cap a una fase d’estabilització, sense increments tan acusats ni en les transaccions ni en els preus como els que s’han viscut en aquests últims anys.

Nota metodològica

Font de les dades: Col·legi de Registradors de la Propietat

Habitatge usat: habitatge de més d’un any i mig d’antiguitat, a partir del certificat de final d’obra.

Compravendes d’habitatges: correspon al recompte dels habitatges inscrits en el Registre de la Propietat amb transmissió del 100% del domini de la propietat.

Preu per m2 construït: correspon a la mitjana del preu de l’habitatge per la superfície contruïda en euros/metre quadrat construït de les compravendes inscrites en el Registre de la Propietat.

Les Cambres catalanes demanen actuacions directes i immediates en determinats supòsits d’ocupació il·legal

Les Cambres catalanes demanen actuacions directes i immediates en determinats supòsits d’ocupació il·legal

El Consell General de Cambres de la Propietat s’ha adreçat a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya demanant que, com ja va fer la Fiscalia de les Illes Balears, emeti una instrucció aclarint com han d’actuar les forces d’ordre públic davant de les ocupacions il·legals d’habitatges.

Recentment, la Fiscalia de Balears ha elaborat una instrucció en què diferencia diversos tipus d’ocupació pels quals defineix diferents formes d’actuació:

– Ocupació il·legal d’habitatges ocupats pel seu titular. La instrucció determina que quan un Cos Policial rep una denúncia per aquests fets, ha de procedir directament i de forma immediata al desallotjament dels tercers ocupants i a la seva detenció, per tractar-se d’un delicte que s’està cometent i que s’ha d’evitar que es prolongui en el temps i produeixi efectes majors.

– Ocupació il·legal de segones residències.Quan es tracta d’una segona residència que és ocupada pel seu titular en determinades èpoques de l’any, també ha de ser considerada com a habitatge (domicili) i, per tant, ha de comptar amb la mateixa protecció legal que l’habitatge habitual. En aquest supòsit és aplicable per tant allò establert en l’apartat anterior, és a dir, el desallotjament immediat dels tercers ocupants i la seva detenció.

– Ocupació il·legal del domicili d’una persona jurídica i d’un establiment obert al públic. Es considera un delicte menor, però tot i així la Fiscalia considera que procedeix el desallotjament immediat, però no procedirà la detenció.

– No procedirà el mateix protocol quan es tracti d’una ocupació il·legal d’immobles desocupats o abandonats pel seu titular. En els casos d’ocupació pacífica, el titular afectat podrá exercitar, si ho considera oportú, les corresponents accions civils per a la recuperació de la possessió que preveu la Llei 5/2018, d’11 de juny.

En l’escrit dirigit a la Fiscalia, el Consell de Cambres demana la implementació a Catalunya d’un protocol similiar a l’aplicable a les Illes Balears per donar efectivitat al dret a la propietat privada i al precepte constitucional referent a la inviolabilitat del domicili.

La normativa actual basada en la Llei 5/2018, d’11 de juny, ha suposat un pas endavant per lluitar contra l’ocupació il·legal de pisos, però deixa fora del seu àmbit d’aplicació les persones jurídiques, i, a més, els propietaris han de sol·licitar i pagar l’assistència de professionals del dret per demanar la tutela judicial davant dels tribunals, patir les disfuncions de l’administració de justicia i també que els ocupants solen presentar al Jutjat qualsevol tipus de títol o contracte fals, fets aquests que emdarrereixen el procediment.

En definitiva, per eliminar aquests inconvenients cal que els cosos de seguretat puguin actuar directament i de forma immediata sense necessitat de demanar mesures judicials quan l’ocupació il·legal d’un immoble tingui les característiques de delicte, desallotjant els ocupants il·legals i procedint a la seva detenció. Sols quan existeixin dubtes sobre la naturalesa delictiva de la conducta realitzada s’haurien de sol·licitar prèviament les corresponents mesures judicials.

Les solucions legislatives a altres paisos europeus van per aquest camí. Les actuacions que s’estan portant a terme a països de la Unió Europea, com ara França, Holanda o Alemanya, entre d’altres, están donant una resposta policial i immediata d’expulsió als ocupants sense necessitat d’ordre judicial.

L’IBI augmentarà de mitjana un 8% a Mataró l’any vinent

L’IBI augmentarà de mitjana un 8% a Mataró l’any vinent

L’Ajuntament de Mataró incrementarà l’any que ve el tipus impositiu de l’Impost sobre béns immobles (IBI), que fins ara era del 0,5202%, fins al 0,5618%, passant el rebut mig residencial actual de 441,84 € a 477,17 € (35,33 € més que aquest any). Això farà pujar un 8% de mitjana les quotes de l’IBI. L’increment anual d’ingressos previstos amb aquest augment és de 2,2 M €.

Però la pujada va més enllà ja que s’estableix sobre pràcticament tots els impostos municipals. En efecte, a banda de l’esmentat augment de l’IBI, l’Ajuntament projecta per a l’any vinent les següents modificacions:

Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (Plusvàlues): aprovar un nou tipus impositiu del 18 % (actualment és del 15,5 %) i simplificació de la bonificació per transmissió per causa de mort de l’habitatge habitual. L’augment de recaptació seria de 600.000 €.

Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO): modificar el tipus de gravamen actual (3,768 %) i fixar el 4 %. Aquesta modificació suposaria un increment del tipus i de la previsió d’ingressos d’un 6,15 %, amb un resultat econòmic de 175.000 €.

Impost d’activitats econòmiques (IAE): arribar al tipus màxim del 3,8 %, un increment que suposarà una repercussió econòmica de 246.875,99 €.

Taxa de brossa domiciliària: per absorbir l’increment del cost del contracte previst per al 2020 (aproximadament 290.188 €), s’hauria d’incrementar la taxa en un 5,3 %. Aquest augment suposaria un increment del rebut d’uns 5,50 € de mitjana.

Taxa de guals: aplicació del darrer tram d’increment acordat a les ordenances fiscals de 2017 de recuperació de la taxa en 4 anys. Aquesta mesura suposaria una previsió d’un increment d’ingressos de 220.544,75 €.

Responsables de l’Ajuntament justifiquen aquest augment d’impostos pel creixement de les despeses de l’Ajuntament en partides com el nou contracte del servei de neteja viaria i recollida de residus, la posada en marxa del nou servei de Mataró Bus i també l’augment salarial dels treballadors públics. La proposta d’augment dels tributs està acompanyada d’un Pla de mesures de racionalització de la despesa per poder fer front a l’escenari pressupostari 2020-2023. En qualsevol cas, l’anunci de pujada generalitzada dels impostos ha generat un bon enrenou a la ciutat perquè ve a asfixiar encara més la depauperada economia de molts mataronins.

Els grups municipals poden presentar suggeriments a l’avantprojecte fins al 9 d’octubre. A partir d’aquí, es preveu fer-ne l’aprovació inicial en un Ple extraordinari el 24 d’octubre.

L’aprovació definitiva es preveu en un altre Ple extraordinari a finals de desembre per tal que les noves ordenances, taxes i preus públics entrin en vigor l’1 de gener de 2020.

Recàrrec del 50% de l’IBI per a habitatges desocupats

Independentment de la pujada d’impostos per a l’any vinent, l’Ajuntament pretén modificar l’ordenança fiscal de l’IBI per tal d’establir un recàrrec del 50% de la quota de l’IBI per a aquells immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent, sense causa justificada, per un termini de dos anys.

Dit recàrrec exigirà la prèvia declaració municipal d’habitatge desocupat amb caràcter permanent, la qual podrà dictar-se una vegada s’hagi concedit l’audiència prèvia, durant un termini de 10 dies, al subjecte passiu i s’hagi acreditat per l’Ajuntament l’existència d’indicis de desocupació, com ara els relatius al padró municipal d’habitants i els consums dels serveis de subministrament.

Aquest recàrrec es meritarà el dia 31 de desembre i s’ha de liquidar anualment per l’Ajuntament un cop constatada la desocupació de l’immoble, juntament amb l’acte administratiu perquè aquesta es declari.