En tots els contractes de lloguer d’habitatge és obligatori i imprescindible a partir del 8/3/2019, que figuri l’índex de referència del preu del lloguer aplicable a l’habitatge que és objecte de contractació.

A més, aquest índex és obligatori que també consti en les ofertes o comercialitzacions d’habitatges en lloguer, i la seva omissió és falta lleu per manca d’informació.

Així ho estableix el Decret Llei 5/2019, de 5 de març, que estableix les noves “Mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge”.

Aquest índex és un indicador de consulta pública amb caràcter informatiu que permet conèixer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer d’un habitatge ubicat en una zona i població determinada, amb unes característiques definides per qui fa la consulta, alhora que també orienta sobre el preu mínim i màxim de la zona d’ubicació de l’habitatge.

Es pot consultar l’índex en un total de 27 municipis catalans:

Badalona, Barcelona, Blanes, Castelldefels, Cerdanyola del Vallés, Cornellà de Llobregat, Figueres, Girona, Granollers, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet del Vallés, Olot, Reus, Rubí, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallés, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic, Vilanova i La Geltrú.

L’índex, que es determina en €/m2, no significa un límit en la contractació, un límit en el preu del lloguer, però si pot tenir conseqüències en ordre a la impossibilitat d’obtenció d’ajuts a l’habitatge (si es lloga per un preu superior a l’índex) o de bonificacions o reduccions d’impostos (com l’IBI), que encara s’han de determinar.

Per trobar aquest índex de referència, podeu premer aquest enllaç

Aquesta eina, té com a objectius principals, aportar més transparència i coneixement al mercat de lloguer donant una informació als ciutadans, a les empreses i a les administracions públiques, i fomentar la seva aplicació mitjançant incentius fiscals i ajudes a la rehabilitació.

Però, feta la prova, hi ha una seguit de variables -com l’antiguitat de l’edifici, l’estat de conservació, la planta on està ubicat i d’altres- que malgrat que cal complimentar per obtenir la informació, no incideixen a la pràctica en el resultat. És a dir, l’aplicació dona el mateix preu promig si posem que l’habitatge està en perfecte estat de conservació que si indiquem que té un estat de conservació deficient; o per exemple, el preu tampoc varia si informem que l’edifici és molt antic (més de 100 anys) o diem que té menys de 10 anys…

Tenint en compte aquestes consideracions, seria injust que les administracions apliquessin incentius o sancions als propietaris arrendadors basant-se en un Índex incomplert, de tal manera que, paradoxalment, es premiï els propietaris que no han fet un adequat manteniment de l’habitatge que posen en lloguer, els quals haurien d’oferir la finca a un preu de lloguer inferior al preu mitjà de l’Índex, i, pel contrari que els arrendadors que rehabiliten els habitatges i els posen al mercat en perfectes condicions vegin com se’ls apliquen limitacions de preu o sancions o no poden accedir a bonificacions o reduccions fiscals en l’IBI o d’altres tributs, o no se’ls permet accedir a determinats incentius, perquè el preu de lloguer que demanen està, òbivament, per sobre de la mitjana que marca l’Índex.

La Cambra considera l’esforç d’establir un Índex que proporcioni informació i transparència però també fa esment de les imperfeccions d’aquesta eina i del perill que es converteixi en un mecanisme sancionador i limitador dels lloguers. En el mercat del lloguer, no s’hi ha d’incidir amb la intervenció sobre els preus, que provoca unes distorsions que han fracassat allí on s’han aplicat, sinó mitjançant totes les polítiques tendents a multiplicar l’oferta d’habitatge de lloguer.