El Suprem estableix que caldrà acreditar pèrdues per no pagar la plusvàlua

El Suprem estableix que caldrà acreditar pèrdues per no pagar la plusvàlua

El Tribunal Suprem ha dictat recentment una nova Sentència que deixa molt clar que no s’ha de pagar la plusvàlua municipal (Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana) en els casos que es pot acreditar que hi ha hagut una manifesta pèrdua de valor del terreny entre el moment que es va comprar la finca i quan es ven (quan es fa aquesta segona operació és quan el venedor hauria de pagar la plusvàlua). La Sentència deixa molt clar que el que es vol gravar amb l’impost és la riquesa consistent, precisament, en l’increment de valor que han tingut els terrenys durant el temps que aquests han estat en mans del contribuent.

Estem fent referència a la Sentència dictada per la Sala contenciosa administrativa, Secció Segona. Sentència núm. 1.601/2018. Data de la Sentència: 08/11/2018.

Ara bé, els requisits que s’exigeixen al contribuent que vol justificar que no s’ha generat una plusvàlua, segons la mateixa Sentència, són:

1. Li correspon a l’obligat tributari (és a dir, al contribuent) provar i, per tant, demostrar, que no hi ha hagut increment de valor del terreny.

2. Per tal d’acreditar que no hi ha dret municipal a plusvàlua, el contribuent podrà oferir qualsevol mena de prova (com podria ser, per exemple, acreditar la diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió, que queda recollit en les respectives escriptures notarials; o una prova pericial… o qualsevol altre mitjà de prova que permeti posar de manifest la disminució de valor).

3. Una vegada el contribuent ha aportat les proves necessàries, serà l’Administració la que haurà de tenir proves suficients per anar en contra del que hagi pogut acreditar el contribuent; i, si les postures són divergents, evidentment al final seran els tribunals de justícia els que hauran de valorar totes les proves, per tal de determinar si s’ha generat, o no, plusvàlua, cosa que genera l’obligació de pagar l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.

Per tant, la conclusió evident d’aquesta Sentència és que el contribuent (subjecte passiu de l’impost) ha de poder acreditar, amb proves suficients, que no hi ha hagut increment de valor en la venda del terreny respecte de quan el va comprar, si vol evitar haver de pagar l’impost en qüestió.

Si no es pot demostrar que no s’ha generat plusvàlua, perquè ha succeït precisament el contrari (és a dir que amb la venda el propietari ha guanyat diners respecte del moment de la compra), sí que s’haurà de pagar aquest impost. Perquè hi hagi l’obligació de pagar l’impost, segons el Tribunal (que ha decidit el mateix en alguna altra sentència anterior), hi ha d’haver hagut un increment de valor, una plusvàlua real i efectiva.

El Tribunal Suprem deixa constància, també, que per als casos en què ja s’hagi pagat l’impost, tindrem el mateix dret a demanar que s’anul·li la liquidació efectuada i, per tant, també a presentar una sol·licitud de rectificació de l’autoliquidació (si es va fer d’aquesta manera), reclamant el reconeixement del dret a la devolució dels ingressos indeguts; sempre, això sí, que no ens hagi prescrit aquest dret, fet que es produeix si ha transcorregut un termini superior als quatre anys des que es va efectuar el pagament.

Augment considerable dels coeficients correctors de valoració dels immobles per al 2019

Augment considerable dels coeficients correctors de valoració dels immobles per al 2019

Recentment s’ha publicat en la pàgina web de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) la Instrucció per a la comprovació dels valors dels béns immobles en operacions subjectes als Impostos sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (AJD) i sobre successions i donacions (ISD). Recordem que aquests coeficients que publica l’ATC, han de multiplicar-se pel valor cadastral de l’immoble, a fi d’obtenir el que l’ATC considera el valor mínim de mercat.

El més important de la fixació d’aquest valor és el fet que si es fixa un valor inferior a aquest, la liquidació fiscal presentada és considerada per part de l’ATC com de comprovació prioritària pel que arribarà requeriment de l’impost per un import superior al declarat sobre la base d’una taxació realitzada per l’Agència, que s’adjuntarà al requeriment.

Recomanem per tant, que s’acudeixi sempre a aquests valors fixant la transmissió del bé immoble almenys pel valor mínim de mercat (valor cadastral per coeficient), ja que encara que l’Administració pot comprovar igual el valor de la transmissió si realment està per sota de mercat, la comprovació ja no serà prioritària i tindrem poques possibilitats de rebre requeriment de l’ATC.

A diferència de l’any 2018, en què únicament va ser modificat el coeficient de la ciutat de Barcelona de 2,20 a 2, mantenint-se el mateix coeficient per a la resta de municipis, en l’exercici 2019 s’han tornat a fixar coeficients per a tots els municipis, establint-se diferents coeficients fins i tot a les ciutats amb major població (Barcelona, Girona, Sabadell, Mataró, entre altres) a raó dels diferents codis postals existents. Per tant, les ciutats deixen de tenir un coeficient multiplicador fix.

El coeficient multiplicador aplicable als valors cadastrals dels immobles urbans de Mataró, que estava fixat el 2018 en el 1,20, ha sofert aquest 2019 un fort increment i oscil·la ara entre el 1,36 i el 1,59 segons el codi postal, el que comportarà un augment de la pressió fiscal aquest any que variarà del 13,3% fins al 32,5%, depenent del districte de la ciutat on es trobi la finca objecte de la transmissió. En definitiva, els nous coeficients implicaran un increment important de les quotes a pagar per ITP, AJD i ISD. La classificació de coeficients multiplicadors per districte postal es pot consultar aquí

Una altra de les novetats és que dins de la normativa, a part del coeficient multiplicador propi dels aparcaments, apareix un coeficient multiplicador exclusiu per als immobles amb un ús comercial, com poden ser els locals. En aquest cas el coeficient és únic del municipi i no es diferencia per codis postals. La relació de coeficients multiplicadors per als immobles amb ús comercial es pot trobar a l’Annex I taula A de la Instrucció.

Quins canvis introduirà la nova Llei hipotecària?

Quins canvis introduirà la nova Llei hipotecària?

Una nova llei hipotecària entrarà en vigor a Espanya amb l’objectiu d’alinear-se a la normativa europea 2014/17/UE i protegir l’hipotecat en matèria hipotecària. Des que es va anunciar aquesta nova llei al novembre de 2017 fins que finalment es va aprovar el projecte de llei al Congrés l’11 de desembre de 2018, s’han introduït diverses modificacions que explicarem a continuació. Està previst que la nova llei entri en vigor el març de 2019, un mes després de la seva publicació en el BOE. No hem d’oblidar que el Senat també ha de donar-hi el seu vistiplau, tot i que no s’esperen gaires entrebancs.

El banc pagarà totes les despeses d’hipoteca, excepte la taxació

La nova llei hipotecària obliga les entitats financeres a assumir les despeses derivades de la formalització d’hipoteques, excepte la taxació. Per tant, les entitats hauran de pagar les despeses de notaria, gestoria, registre i, per descomptat, l’impost d’actes jurídics documentats. No obstant això, hi haurà un estalvi real per als futurs hipotecats? El més probable és que els bancs traslladin aquest sobrecost als hipotecats amb augments en els tipus d’interès.

La taxació d’immobles, en ser un servei que aporta l’usuari amb l’objectiu d’avalar el préstec hipotecari, és a càrrec del sol·licitant, segons la nova normativa.

Més protecció per evitar desnonaments

Fins ara el banc podia executar el venciment anticipat de la hipoteca si el client incorria en tres quotes impagades. La nova normativa hipotecària protegirà més l’hipotecat elevant els llindars d’impagament de la manera següent:

• Durant la primera meitat del contracte: s’haurà de produir un impagament de quotes que arribin al 3% del principal del préstec o 12 mensualitats. A partir de llavors, es podrà executar la hipoteca.

• A partir de la segona meitat del contracte: s’haurà de produir un impagament de quotes que arribin al 7% del principal del préstec o 15 mensualitats. Es concedeix més marge, atès que el client portarà més temps pagant la hipoteca i, per tant, l’esforç realitzat fins llavors haurà estat superior.

El text definitiu no inclou la dació en pagament com a via per protegir les famílies amb problemes de pagament. A més, aquesta mesura no tindrà retroactivitat en els casos on ja hi hagi un procediment de desnonament actiu (per no interposar-se en la valoració judicial). Sí que tindrà retroactivitat en la resta de casos.

Amortitzant anticipadament la hipoteca serà més barata

La llei actual recull una comissió d’amortització anticipada del 0,5% els primers cinc anys i del 0,25% a partir del sisè any. La nova llei vol abaratir els costos d’amortització anticipada de la hipoteca per equiparar la legislació espanyola a la directiva europea:

• Amortització d’hipoteques de tipus variable

Primers tres anys de la hipoteca: comissió del 0,25% sobre la quantitat amortitzada.

A partir del tercer any: comissió del 0,15% sobre la quantitat amortitzada.

• Amortització d’hipoteques de tipus fix

Quant a les hipoteques de tipus fix, les comissions màximes aplicades seran del 2% els primers 10 anys i de l’1,5% a partir de llavors. Els bancs són lliures d’aplicar comissions per sota d’aquestes xifres.

Aquesta mesura s’ha aprovat amb caràcter retroactiu per a les noves amortitzacions d’hipoteca. Què vol dir això? Que tots aquells que realitzin una amortització anticipada en la seva hipoteca des de l’entrada en vigor de la llei podran acollir-se a aquestes noves condicions. Aquells que ja havien fet una amortització en el passat (amb l’anterior llei vigent) no podran reclamar ni recuperar els diners.

Passar una hipoteca de tipus variable a fix serà més senzill i econòmic

La comissió màxima aplicable pel canvi d’hipoteca variable a fixa serà del 0,25% durant els primers tres anys. Després serà gratuït. El banc es reserva el dret d’acceptar o no el canvi d’hipoteca de tipus variable a hipoteca de tipus fix.

No serà obligatori contractar vinculacions a una hipoteca

En realitat, aquesta no és una novetat, però va bé recordar que el banc no pot obligar a contractar productes vinculats a la hipoteca. A més, s’inclou l’afegitó següent:
Si el banc vol obligar a contractar certes vinculacions, haurà de comunicar-ho al Banc d’Espanya i el client podrà triar contractar-les amb una altra entitat.

Les subrogacions i novacions de la hipoteca no tindran comissions

Les subrogacions i novacions de la hipoteca seran gratuïtes a partir de l’entrada en vigor de la llei. Això donarà més llibertat a l’hipotecat i facilitarà la competència entre entitats.

Límits dels interessos de demora

Els interessos de demora màxims fixats en el contracte seran de tres vegades el preu oficial dels diners.

Quines mesures no han estat incloses en la reforma de la llei hipotecària?

La nova llei hipotecària respon a la necessitat d’adaptació a la normativa europea 2014/17/UE. No obstant això, mesures clau que reclamen des de Brussel·les no s’han inclòs en el cos de la reforma, la qual cosa pot derivar en una multa de 106.000 euros al dia per a Espanya per incomplir (o, en aquest cas, complir parcialment) la normativa europea. De fet, aquesta reforma s’havia de completar abans de l’abril de 2016.

Aquestes són les mesures clau que han quedat fora de la nova llei hipotecària:

1. L’establiment d’una regulació sobre el sistema de càlcul de la taxa anual equivalent (TAE).

2. Les regles per regular la publicitat bancària referida a aquests productes.

3. La normativa sobre l’avaluació de solvència dels consumidors i la taxació d’immobles.

4. El desenvolupament de la fitxa europea d’informació normalitzada.

5. L’obligatorietat de redactar un full específic d’advertiments sobre clàusules hipotecàries que lliurarà el banc als interessats en les hipoteques.

6. Altres mesures: formació dels empleats que comercialitzin aquests productes, simulacres sobre variacions de quotes i tipus d’interès i elaboració d’un contracte hipotecari estàndard.

S’espera que la resta de mesures que reclama la directiva europea es vagin incorporant progressivament mitjançant reials decrets i ordres ministerials.