Augmenta de 3 a 5 anys el termini mínim dels lloguers

Augmenta de 3 a 5 anys el termini mínim dels lloguers

El Consell de Ministres del passat divendres va aprovar un Reial decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, que s’ha publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) d’aquest dimarts. Afectarà als contractes que es firmin a partir de dimecres, 19 de desembre. No afecta als contractes anteriors, estiguin dins del període de durada pactat pels contractants o estiguin en la pròrroga posterior.

Entre altres mesures, aquesta disposició augmenta de 3 a 5 anys el termini legal mínim en el qual l’inquilí podrà romandre en l’habitatge arrendat, mentre que s’eleva d’1 a 3 anys el termini de pròrroga tàcita quan l’arrendador o l’arrendatari no manifesten la seva voluntat de no renovar el contracte. També es limiten les garanties addicionals a la fiança, fins a un màxim de dues mensualitats, tret que es tracti de contractes de llarga durada.

Les principals mesures que contempla el Reial decret llei són les següents:

1) Es modifica la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans (LAU), introduint les següents modificacions que afecten els contractes del lloguer:

= S’amplia el termini dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l’arrendador és persona jurídica). És a dir, augmenta el termini legal mínim en el qual l’inquilí pot romandre en l’habitatge arrendat.

= S’amplia el termini de pròrroga tàcita d’1 a 3 anys. Es tracta del termini temporal pel qual s’amplia el contracte una vegada transcorregut el període de pròrroga obligatòria, en el cas que l’arrendador o l’arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar-lo.

= Es limiten les garanties addicionals a la fiança, fins a un màxim de dues mensualitats, tret que es tracti de contractes de durada superior als 5 anys, o superior als 7 anys si l’arrendador fos persona jurídica.

= Es facilita l’adopció d’acords entre el propietari i l’inquilí per a la renovació o millora de l’habitatge en el transcurs d’un mateix contracte d’arrendament.

= S’estableix que les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador, quan aquest sigui persona jurídica (una societat o empresa), excepte aquelles despeses en els quals s’hagi incorregut per iniciativa directa de l’arrendatari. Si l’arrendador és una persona física, no s’indica com procedir, de manera que es podrà pactar lliurament qui haurà de pagar-los, igual que fins ara.

= Es millora i aclareix la remissió dels contractes de lloguer turístic d’habitatge a la normativa sectorial turística que resulti aplicable.

2) Mesures en favor de les comunitats de propietaris davant el fenomen del lloguer turístic d’habitatges:

= Es modifica la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, per a habilitar la possibilitat que, per majoria qualificada de tres cinquenes parts dels propietaris, en les comunitats de veïns puguin adoptar-se acords que limitin o condicionin l’exercici de l’activitat del lloguer turístic d’habitatge, per a, d’aquesta forma, afavorir la convivència en els edificis d’habitatges.

Cal recordar que aquesta norma no és aplicable a Catalunya, ja que és aplicable el que estableix el Codi civil de Catalunya.

3) Més protecció a les llars vulnerables en el procediment de desnonament d’habitatge:

= A través d’una modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, es reforma el procediment de desnonament d’habitatge, per a oferir més protecció a les llars vulnerables, millorant la coordinació entre els òrgans judicials i els serveis socials competents i facilitar l’adopció de mesures per a atendre els casos de les famílies de menor capacitat econòmica, vulnerabilitat social o amb majors càrregues familiars, a través de l’establiment d’uns tràmits i terminis que implicaran un allargament dels desnonaments que perjudicarà els propietaris. Hem d’entendre que aquestes mesures s’hauran d’aplicar  tant en el cas de l’impagament de contractes anteriors a la reforma legal, com en els posteriors a aquesta.

4) Mesures fiscals

= S’estableix l’exempció de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats en la subscripció de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent, de manera que es redueixen les càrregues fiscals que comporta el mercat del lloguer d’habitatge habitual.

= S’elimina l’obligació de repercutir l’IBI a l’arrendatari en el lloguer social d’habitatge per part d’Administracions o ens públics.

= Els ajuntaments amb superàvit podran destinar-ho a promoure el seu parc d’habitatge públic.

= S’habilita als ajuntaments la possibilitat d’establir una bonificació de fins al 95% en la quota de l’IBI per als habitatges subjectes a lloguer a preu limitat. El Reial decret llei no estableix límits al preu del lloguer dels habitatges, però dona a entendre que es farà més endavant perquè fa aquesta previsió que els Ajuntaments puguin bonificar la quota de l’IBI dels habitatges arrendats subjectes a una renda màxima, però, repetim, aquest límit no s’estableix en aquesta reforma.

= S’estableixen les bases i garanties per a la definició del concepte d’immoble d’ús residencial desocupat amb caràcter permanent, per a l’aplicació per part dels ajuntaments del recàrrec a l’IBI establert l’any 2002.

5) Mesures de foment de l’accessibilitat universal

= A fi d’estimular la realització d’obres d’adaptació o millora de l’accessibilitat, es modifica la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal per a augmentar, en un termini de tres anys, al 10% el fons de reserva de les comunitats de propietaris, i establir la possibilitat que es destini a la realització d’obres en matèria d’accessibilitat, en un context demogràfic, en el qual cada vegada hi ha més persones en situació de mobilitat reduïda que troben greument limitats els seus drets per l’existència de barreres físiques en els seus edificis.

= Així mateix, s’estableix l’obligatorietat de les obres d’accessibilitat establertes legalment quan les ajudes públiques a les quals la comunitat pugui tenir accés aconsegueixin el 75% de l’import d’aquestes.

Aquestes mesures sobre accessibilitat suposen la reforma de la Llei de propietat horitzontal estatal que no és aplicable a Catalunya, i per tant, no entraran en vigor en el nostre pais si no es modifica el Codi civil de Catalunya.

La UE subvenciona un projecte de Mataró per incrementar l’habitatge de lloguer assequible

La UE subvenciona un projecte de Mataró per incrementar l’habitatge de lloguer assequible

La Unió Europea subvencionarà amb 2,5 milions d’euros un projecte liderat per l’Ajuntament de Mataró que busca mobilitzar l’habitatge desocupat de la ciutat per incrementar l’habitatge de lloguer a preu assequible. El projecte es basa en els principis de l’economia social i cooperativa.

El finançament necessari per desenvolupar el projecte vindrà a través del programa europeu Urban Innovative Actions, que forma part del fons FEDER. Ja s’ha confirmat que el projecte de la capital del Maresme és una de les 22 propostes de tot Europa que seran tirades endavant.

La proposta té una durada de 3 anys i el seu pressupost global per desenvolupar-la és de 3,1 milions –la subvenció abasta el 80% del total– , dels quals 625.000 € són aportats pels diferents socis, principalment en quantificació de despeses de personal. L’Ajuntament desenvoluparà el projecte en consorci amb la Fundació Unió de Cooperadors, la Diputació de Barcelona, Salesians Sant Jordi – Fundació Jovent, l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona i el TecnoCampus Mataró-Maresme.

Yes we rent / Lloguem”

En l’últim any a Mataró el preu dels lloguers ha sofert un augment similar al d’altres ciutats de l’àrea metropolitana, que unit a l’escassetat d’oferta, dificulta a moltes persones l’accés a l’habitatge de lloguer. Els esforços per part de les institucions no són suficients i la possibilitat de generar més oferta de lloguer a curt termini passa per mobilitzar i posar al mercat habitatge desocupat. En aquest sentit es calcula que a la ciutat hi ha 3.381 habitatges desocupats (segons dades estimades del 2016), un 75% propietat de particulars.

L’objectiu del projecte “Lloguem” (“Yes we rent” en anglès) és trobar solucions a l’escassetat d’oferta de lloguer rendible (diferent del lloguer social) basades en l’economia social i cooperativa. Impulsarà la creació de fórmules cooperatives entre demandants d’habitatge de lloguer (cooperatives de llogaters) que permetin oferir condicions favorables a propietaris d’habitatge i generar una oferta de lloguer assequible i estable a llarg termini.

Per una banda, el projecte proposarà incentius a aquells propietaris que optin per incloure el seu habitatge en el programa. Alguns dels beneficis seran la realització d’obres de rehabilitació del seu habitatge; subvencions a fons perdut per a actuacions d’eficiència energètica; una garantia absoluta de cobrament per mitjà d’un fons de garantia propi; beneficis fiscals en impostos municipals com l’IBI o la plusvàlua i gratuïtat en la gestió del lloguer.

A canvi, es negociarà una retribució que es consideri justa pel propietari i, que al mateix temps, asseguri l’assequibilitat de l’habitatge.

Els habitatges seran rehabilitats per mitjà de programes d’inserció laboral de persones vulnerables garantint uns estàndards de qualitat òptims i acordats amb el propietari. Així també es potenciarà l’ocupació entre persones amb dificultats d’inserció.

Es preveu que el projecte s’iniciï a mitjans de 2019, un cop enllestida la fase preparatòria. Passats els tres anys, la iniciativa aspira a que aquests projectes cooperatius esdevinguin un nou agent en el mercat de lloguer capaç de generar una oferta d’habitatge alternativa al lloguer privat i al públic, i que acabi tenint prou pes per influir en els preus del lloguer. Al mateix temps, s’espera que siguin capaços de generar recursos per destinar a altres projectes d’economia social vinculats a l’habitatge, com cooperatives de construcció o compra de sòl.

Urban Innovative Actions

El programa Urban Innovative Actions de la UE aposta per possibles solucions a problemes urbans que no hagin estat testades anteriorment i tinguin un alt nivell de risc. A la tercera edició de la convocatòria han estat seleccionats 22 projectes europeus en les temàtiques d’adaptació al canvi climàtic, qualitat de l’aire, habitatge i ocupació. A Catalunya només han estat seleccionats dos projectes, el de Mataró i un altre a la ciutat de Barcelona.

A la categoria d’adaptació al canvi climàtic han resultat guanyadors els projectes de Barcelona, Sevilla, Ribarroja de Turia, Amsterdam (Holanda), París (França) i Manchester (Regne Unit). En habitatge els seleccionats han estat els projectes de Mataró, Brussel·les (Bèlgica), Budapest, Gante (Bèlgica) i Lió (França). En matèria d’ocupació són guanyadors Cuenca, Aveiro (Portugal), Cluj Napoca (Rumania), Eindhoven (Holanda), Vantaa (Finlàndia) i Ventspils (Letònia). Per últim, els projectes seleccionats sobre la millora de la qualitat de vida han seleccionades les iniciatives de Marsella (França), Breda (Bèlgica), Hèlsinki (Finlàndia), Ostrava (República Checa) i Portici (Itàlia).