Novetats del llibre sisè del Codi civil de Catalunya: La custòdia del territori (i 8)

Novetats del llibre sisè del Codi civil de Catalunya: La custòdia del territori (i 8)

El llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, regula el contracte de custòdia del territori. Aquest fet té transcendència no només pel reconeixement que suposa cap a la custòdia del territori com a filosofia per a la conservació del nostre patrimoni natural, cultural i paisatgístic, sinó perquè és una regulació pionera a Europa i una fita important per al seu desenvolupament.

Es tracta que un terreny o finca rústica que es trobi abandonat, sense optimitzar, amb risc mediambiental… o en altres circumstàncies que aconsellen certa intervenció o cura, es cedeixi a una entitat determinada per a la seva optimització, protecció… La custòdia del territori es pot aplicar en finques o espais d’arreu del territori que tinguin un interès especial per la fauna, la flora, el patrimoni cultural o els paisatges que acullen o que podrien acollir si s’hi apliquessin les mesures adequades. Aquests indrets poden ser forestals, agrícoles, fluvials, marins o fins i tot urbans.

Concretament l’article 623-34 del llibre sisè del Codi civil assenyala que el contracte de custòdia del territori és la cessió temporal de béns immobles a una entitat que, entre les seves finalitats, tingui la custòdia del territori, per tal que hi realitzi activitats d’assessorament, de divulgació, de planificació o de gestió i millorament, amb la finalitat de conservar la biodiversitat, el patrimoni natural i cultural i el paisatge o de fer una gestió sostenible dels recursos naturals.

El contracte es portarà a la pràctica mitjançant pactes voluntaris que acorden les entitats de custòdia del territori i els propietaris dels terrenys a conservar, i que estableixen compromisos per a les dues parts dirigits a mantenir o recuperar el patrimoni natural o cultural de les finques objecte d’aquests pactes.

Aquests contractes de custòdia comporten una col•laboració contínua entre l’entitat i el propietari, amb una durada també pactada, que beneficia les dues parts: a l’entitat, perquè amb els acords contribueix a complir la seva missió; i al propietari, perquè obté suport tècnic i, en alguns casos, recursos econòmics o humans per gestionar la seva finca, a més de reconeixement social i satisfacció personal pel fet de contribuir a conservar la natura i el patrimoni del país.

El principi que presideix la regulació i existència de la custòdia del territori és el benefici de la comunitat, encara que, indubtablement, les actuacions de custòdia seran beneficioses pel propietari i els seus successors, i en conseqüència els esforços dels col·lectius implicats han anat destinats a aconseguir dotar el procés de seguretat jurídica.

Com s’ha dit, la cessionària serà una entitat que té entre les seves finalitats la custòdia del territori, a la qual se cedeix l’ús total o parcial de l’immoble o la gestió, però no el gaudi. En el contracte es descriuran les activitats a realitzar que seran obligatòries i definitòries del contracte.

Ens trobem davant d’una figura pionera en una matèria que acaba de nèixer i d’escasa tradició social i legislativa que pot ser embrionària de futures regulacions.