L’Ajuntament de Mataró vol obligar a cedir el 30% dels nous pisos a habitatge social

L’Ajuntament de Mataró vol obligar a cedir el 30% dels nous pisos a habitatge social

El Ple ordinari de l’Ajuntament de Mataró celebrat el passat 4 d’octubre, va aprovar una Proposta de resolució per facilitar l’ampliació del parc públic d’habitatge.

Aquesta moció s’inspira en la que va aprovar el passat 23 de febrer de 2018 l’Ajuntament de Barcelona, impulsada per un grup promotor integrat per la PAH-Barcelona, el Sindicat de Llogateres, la FAVB, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i l’Observatori DESC, obrint la porta perquè les promocions privades de nova construcció i rehabilitació hagin de destinar el 30% dels seus pisos a habitatge social.

El text íntegre dels acords aprovats pel Ple de l’Ajuntament de Mataró és el següent:

1.- L’Ajuntament de Mataró tramitarà les modificacions legals necessàries perquè es destini un 30% dels habitatges d’obra nova i de grans rehabilitacions (superiors a un sostre urbanístic a determinar), de venda o de lloguer, a habitatge de protecció oficial situat en el mateix edifici.

2.- L’Ajuntament de Mataró establirà les exempcions corresponents per totes aquelles operacions de compra de solars i presentació de llicències efectuades amb anterioritat a l’entrada en vigor (en el seu cas) de la normativa. També caldrà estudiar específicament tots aquells espais de transformació que ja tinguin fixats percentatges d’habitatge amb protecció.

3.- L’Ajuntament de Mataró ajustarà les modificacions legals oportunes sobre la base al dictamen de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona.

4.- Per tal d’avaluar i fer el seguiment d’aquestes iniciatives, s’utilitzarà la Comissió Mixta de Desnonaments, donat que està conformada per tots els actors socials i econòmics de la ciutat que centren la seva activitat amb l’habitatge.

5.- L’Ajuntament de Mataró habilitarà les vies necessàries per gestionar els habitatges de protecció oficial i per fixar-ne els topalls màxims de venda i lloguer, d’acord amb el registre públic de sol•licitants d’habitatge protegit i amb les prioritats que estableixin les Taules d’emergència. Així mateix, també posarà les mesures necessàries per controlar la compravenda dels habitatges de protecció oficial a fi de garantir que no seran usats per especular.

És abusiva la clàusula de la comissió d’obertura en les hipoteques?

És abusiva la clàusula de la comissió d’obertura en les hipoteques?

En gairebé totes les hipoteques existeix una comissió d’obertura a abonar al moment de constituir el préstec hipotecari. A efectes pràctics, la comissió d’obertura sol ser entre el 0,5% i el 1% del capital total prestat, per la qual cosa aquestes solen oscil•lar entre els 1.200 i els 3.000 euros, depenent de l’import de la hipoteca. No obstant això, la comissió d’obertura de la hipoteca, en certs casos, pot ser considerada abusiva. Existeixen sentències que així l’han declarat en considerar que realment no corresponen a cap servei efectiu de l’entitat i, per descomptat, no suposen un negoci diferenciat al préstec sol•licitat.

En aquest sentit, des de fa uns mesos la comissió d’obertura està sent combatuda pels Tribunals, que declaren la seva nul•litat i ordenen la devolució de les quantitats a favor dels clients per considerar que es tracta d’una clàusula abusiva del calibre de les clàusules sòl o les despeses hipotecàries. És precisament per la falta de transparència i abús que les recents resolucions anul•len la clàusula i procedeixen a la devolució del cobrat als clients per l’aplicació d’aquesta comissió, la qual els consumidors assumien a l’hora de demanar un préstec hipotecari sense cap negociació del seu contingut. Així, les entitats bancàries han acabat sent condemnades a la devolució a favor del client dels imports cobrats per aquest concepte, més els interessos legals corresponents.

Fins avui s’han pronunciat molts i diversos Jutjats i Tribunals sobre la nul•litat de la comissió d’obertura, destacant el Jutjat especialitzat de Barcelona (JPI 50) en la seva Sentència nº 304/2017; l’Audiència Provincial d’Astúries (Secció 6ª), Sentencia 2-02-2018; i l’Audiència Provincial de Saragossa (Secció 5ª), Interlocutòria 5-01-2017. Totes tenen en comú que l’entitat bancària no va justificar a què corresponia aquesta quantitat abonada en concepte de comissió d’obertura, a quins serveis efectius prestats es referia, ni el cost concret dels mateixos. En canvi, estableix una quantia sense justificació depenent del capital prestat i no als serveis que presta en cada préstec concret. Això genera un desequilibri en drets i obligacions entre les parts en perjudici del consumidor.

És important destacar que una comissió d’obertura no sempre serà declarada com a abusiva. El que primer haurà d’estudiar-se és si es tracta d’una clàusula nul•la per haver cobrat una comissió per un servei que no es va prestar. D’aquesta forma, el banc haurà d’acreditar que previ a la signatura del préstec va realitzar un estudi de risc, tant del client com de l’operació financera.

Així, en el cas que el banc pugui acreditar que va realitzar aquesta activitat prèvia, el més probable és que es perdi el judici. Per tant és de summa importància que abans de procedir, es realitzi un estudi de cada cas. Solament així serà possible analitzar les possibilitats d’èxit de cada reclamació de la comissió d’obertura.