Com endollo el meu cotxe elèctric al garatge de la comunitat?

Com endollo el meu cotxe elèctric al garatge de la comunitat?

Els cotxes elèctrics, d’una manera lenta però sostinguda, es van fent un lloc dins el parc mòbil de les nostres ciutats. Això genera dubtes respecte a com ha de resoldre la comunitat de veïns facilitar el subministrament elèctric a les places d’aparcament del garatge comunitari.

És evident el dret individual que assisteix a tot copropietari a tenir accés al subministrament elèctric per a la recàrrega de les bateries del cotxe, i en aquest sentit ho regula el Codi civil català:

” …/… En cas d’instal·lació d’un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric, només cal enviar a la presidència o a l’administració el projecte tècnic amb 30 dies d’antelació a l’inici d’obra i la certificació tècnica corresponent una vegada finalitzada la instal·lació. Dins aquest termini la comunitat pot proposar una alternativa raonable i més adequada als seus interessos generals. Si la insta·lació alternativa no es fa efectiva en el termini de dos mesos, el propietari interessat pot executar la instal·lació que havia projectat inicialment…/…”

Les comunitats es troben davant la disjuntiva de dissenyar una instal·lació comunitària o simplement permetre les instal·lacions individuals dels veïns que ho sol·licitin. Fer noves instal·lacions comunitàries, sigui quina sigui la solució tècnica escollida, té un cost considerable i ara per ara troba dificultats, perquè són pocs els veïns que preveuen fer-ne ús en un curt termini de temps. Aquest fet dificulta assolir la majoria necessària per a tirar endavant la instal·lació. Val a dir que el Codi civil català determina que aquest acord tan sols requereix el vot favorable de la majoria dels propietaris presents o representats que alhora representin la majoria de quotes.

Contràriament, si les comunitats s’inhibeixen del tot i permeten que cadascun dels veïns faci la instal·lació que consideri oportuna, ens podem trobar al cap d’alguns anys que hi hagi un caos de cables i d’instal·lacions que transcorrin per les parets del pàrquing i no s’ajustin a la normativa.

En tot cas, és recomanable que les comunitats facin un plantejament de futur i, assessorades per tècnics competents, determinin com han de ser i per on han de passar les instal·lacions elèctriques de recàrrega de vehicles. En determinats supòsits, si la comunitat no considera oportú d’assumir una instal·lació comunitària, pot ser d’utilitat que faci les preinstal·lacions per on hagin de transcórrer els cables; de manera que els interessats a disposar d’aquest servei, sigui quin sigui el moment que ho precisin, tinguin definit el sistema i el trajecte als quals s’haurà d’ajustar la instal·lació.

És aconsellable que les comunitats prenguin els acords precisos per preservar la seguretat i l’ordre de les seves instal·lacions, i que aquestes responguin a la normativa que les regula.

La Cambra celebra l’aprovació de la Llei que permetrà el desallotjament exprés de pisos ocupats

La Cambra celebra l’aprovació de la Llei que permetrà el desallotjament exprés de pisos ocupats

El passat 12 de juny es va publicar al BOE la Llei 5/2018, d’11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, en relació a l’ocupació il·legal d’habitatges, que té prevista la seva entrada en vigor el pròxim dia 2 de juliol de 2018.

Com vam tenir ocasió de manifestar davant la Comissió de Justícia del Congrés, dels Diputats en la compareixença que el Consell General de Cambres va portar a terme el 27 de juny de 2017, és imprescindible la recuperació immediata de l’habitatge ocupat il·legalment per part del seu titular. No sols per motius constitucionals, sinó per les conseqüències socials que aquest fenomen –promogut per interessos lucratius i fins i tot justificat per diversos sectors polítics- ocasiona en la convivència veïnal de les comunitats de propietaris, així com en el manteniment del propi immoble i dels seus serveis.

La reforma legal pretén acabar amb el calvari judicial que han d’afrontar les persones que es troben per sorpresa amb el seu pis o habitatge ocupats. El litigi per expulsar per via judicial als intrusos, fins avui, pot durar fins a dos anys o més. En canvi, amb aquesta reforma de la Llei d’enjudiciament civil es pretén dotar al propietari d’una acció sumària que permeti la immediata recuperació de la plena possessió de l’habitatge, encara que es desconegui la identitat dels ocupants, previ requeriment judicial perquè aquests aportin en el termini de cinc dies el títol legal que justifiqui la seva possessió; en cas contrari, el Tribunal ordenarà de forma immediata el lliurament de l’habitatge al titular demandant i contra aquesta resolució no hi ha possibilitat de recurs. Encara que donem la benvinguda a la reforma, no hem d’oblidar que tenim un problema endèmic, derivat del deficient funcionament de l’Administració de Justícia. Pensem que des de la simple presentació d’una demanda fins al decret de la seva admissió transcorren normalment diversos mesos i el mateix nombre fins al seu primer intent de notificació.

La reforma només s’aplicarà en els casos en què els propietaris de l’immoble afectat siguin persones físiques, entitats sense ànim de lucre i entitats públiques propietàries d’habitatges socials. L’exclusió de les persones jurídiques obeeix a la voluntat del legislatiu que entitats financeres, fons d’inversions o immobiliàries no puguin resultar afavorits amb aquesta reforma legal, si bé no podem perdre de vista que també en els casos d’ocupació il·legal de pisos de bancs i fons d’inversió s’ocasionen les mateixes afectacions a la convivència i als serveis de les comunitats de propietaris, sense que es faciliti cap instrument eficaç per combatre aquest problema.

Si s’han identificat els ocupants, l’autoritat judicial donarà trasllat als serveis públics competents en matèria de política social per si procedís la seva actuació perquè en el termini de set dies puguin adoptar-se les mesures de protecció que en el seu cas sol·licitin i procedeixin.

També cal mencionar que amb aquesta reforma es constata que són les Administracions Públiques, en l’àmbit de les seves respectives competències, a les que correspon garantir les polítiques públiques en matèria d’habitatge conforme a allò que es preveu en l’article 47 de la Constitució. Preservant-se, també, el dret a la propietat privada de l’article 33 de la  Constitució.

Ajuts municipals per a la rehabilitació d’edificis d’habitatges en els barris de Cerdanyola, Rocafonda i el Palau/escorxador.

Ajuts municipals per a la rehabilitació d’edificis d’habitatges en els barris de Cerdanyola, Rocafonda i el Palau/escorxador.

El Butlletí Oficial de la Província del 8/6/2018 ha publicat les bases i la convocatòria d’actuacions de foment a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial de Mataró, en els barris de Cerdanyola nord, Cerdanyola sud, Rocafonda i el Palau/escorxador.

L’Ajuntament de Mataró ofereix ajuts per a la rehabilitació, per a la millora de l’accessibilitat i per a la millora de l’eficiència energètica en edificis dels barris de Rocafonda /el Palau/Escorxador, i de Cerdanyola.

Els ajuts es concedeixen a cadascun/a dels propietaris/àries dels habitatges i locals que compleixin les condicions de la convocatòria.

Cobreixen entre el 25 i el 70% de l’aportació dels propietaris/àries (la derrama), fins a un màxim en funció del tipus d’obra. El percentatge d’ajuts es determina en funció dels ingressos dels sol·licitants.

Els ajuts són compatibles amb els que ofereix també l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (que són oberts a tota la ciutat) i amb el programa municipal de microcrèdits per a obres de rehabilitació.
Les obres han de realitzar-se entre 1 de gener de 2018 i 31 d’octubre de 2019.

Dotació pressupostària

La dotació màxima que l’Ajuntament hi destinarà és de 400.000 euros i es distribueix de la manera següent:

        Actuacions en els barris de Cerdanyola Nord i Cerdanyola Sud: 200.000 euros.

        Actuacions en els barris de Rocafonda i El Palau/Escorxador: 200.000 euros.

No es podran concedir ajuts per un import global superior al crèdit disponible per la convocatòria.

Qui ho pot demanar?

Els ajuts van adreçats a persones físiques propietàries d’un habitatge o d’un local en comunitats que realitzin obres de rehabilitació, instal·lació d’ascensors i millora de l’eficiència energètica en un edifici situat als barris de Rocafonda / el Palau / Escorxador, o de Cerdanyola.

Quins requisits han de complir els habitatges i locals?

Els habitatges han de ser utilitzats com a domicili habitual i permanent sigui de les persones propietàries o d’altres (habitatges llogats, cedits, ocupats d’una altra forma).

En el cas d’habitatges buits que es vulguin acollir als ajuts, caldrà que es posin a disposició de l’Ajuntament per a l’ampliació del parc d’habitatges destinats a polítiques socials.

En el cas dels locals que participin en les despeses de les actuacions que reben ajut, han d’estar situats en planta baixa i han de ser propietat de persones físiques o de persones jurídiques. Aquestes últimes no poden ser societats anònimes i els seus membres o socis han de realitzar en el local l’activitat que els és pròpia.

Quins requisits han de complir els edificis?

Els edificis han de ser plurifamiliars amb més de 20 anys d’antiguitat en el moment de sol·licitud de l’ajut, amb les excepcions establertes en la convocatòria.

El 70% de la superfície sobre rasant de l’edifici ha d’estar destinat a ús residencial d’habitatge.

Els edificis han de disposar de l’Informe d’Avaluació de l’Edifici (IAE) que ha de contenir l’Informe d’Inspecció Tècnica de l’Edifici (IITE) i el Certificat d’Eficiència Energètica (EEC), excepte en els supòsits establerts en la convocatòria.

Quins tipus d’obres poden rebre ajuts?

1. Obres per a la reparació deficiències en l’estructura, façanes, cobertes, terrats, mitgeres, patis i celoberts o instal·lacions comuns (aigua, gas, electricitat i contra incendis), quan l’informe de la inspecció tècnica qualifiqui les deficiències com a importants, greus o molt greus.

2. Obres per a assolir una adequació efectiva en matèria d’accessibilitat de l’edifici, com per exemple la instal·lació d’ascensors, rampes o altres dispositius d’accessibilitat.

3. Obres de rehabilitació energètica que compleixin els requisits.

En quines dates es pot fer?

Les sol·licituds poden presentar-se fins al 30 de setembre de 2018.

Com i on es pot fer?

Preferentment, per via telemàtica adjuntant la documentació necessària, inclosos els formularis corresponents.
Presencialment, a l’Oficina Local d’Habitatge o al Servei d’Atenció Ciutadana.

Quins documents s’han de portar?

Per part de la comunitat de propietaris:

\ Imprès d’instància normalitzat.

\ Document d’identificació de la Comunitat de propietaris en règim de propietat horitzontal (CIF o equivalent).

\ Certificat de l’acta de reunió de la junta de propietaris, o document equivalent, on ha de constar els imports de la quota ordinària i/o extraordinària (derrama) mensual de cadascun dels propietaris.

\ Annex al certificat de l’acta de la reunió de la junta de propietaris, segons model normalitzat

\ Sol·licitud registrada del certificat d’aptitud de l’edifici.

\ Informe de la Inspecció Tècnica de l’Edifici (IITE), excepte quan les actuacions hagin estat instades per una ordre d’execució emesa per l’Ajuntament de Mataró.

\ Projecte tècnic bàsic i d’execució, o memòria tècnica subscrita pel tècnic competent que justifiqui l’adequació de l’actuació de rehabilitació al Codi Tècnic de l’Edificació per a totes aquelles obres en què la llicència municipal ho requereixi.

\ Planificació i estudi econòmic de les obres a executar.

\ Oferta del pressupost de l’empresa designada per fer les obres, degudament desglossat per cada concepte, amb estat d’amidaments i preus unitaris. En el cas que les obres superin 40.000 euros caldrà aportar dues ofertes més a l’acceptada.

\ Sol·licitud de la llicència municipal d’obres o número de referència d’aquesta.

Per part de cadascuna de les persones que consten en l’annex al certificat de l’acta de la reunió de la junta de propietaris:

\ Sol·licitud individualitzada, segons model normalitzat

\ Fotocòpia del document d’identificació.

Altra documentació en funció del tipus de sol·licitud:

¬ En el cas sol·licitar ajuts per a obres d’accessibilitat:

o Informe redactar pels tècnics de l’obra que justifiqui el compliment de la normativa vigent en matèria d’accessibilitat.

¬ En el cas d’obres de rehabilitació energètica consistent en la millora de l’aïllament tèrmic i/o la instal·lació d’energies renovables el projecte,

o El projecte o memòria ha d’indicar les actuacions que es realitzen per assolir les condicions tècniques establertes en les bases o en la corresponent convocatòria.

o Certificat d’Eficiència Energètica de l’ Edifici (CEEE) i Etiqueta Energètica diligenciada per l’ICAEN.
o Certificat d’eficiència energètica de la simulació de l’edifici resultant segons les actuacions projectades.

¬En el cas d’habitatges no ocupats pels propietaris:

o Acreditació que els habitatges estan destinats a residència habitual i permanent.

Quan temps triga la resposta?

El termini per a dictar la resolució i notificar-la és de tres mesos a comptar de l’endemà de la data de finalització de la convocatòria, per les subjectes al règim de concurrència pública competitiva, i des de l’endemà de la data de presentació de la sol·licitud, per les subjectes al règim de concurrència no competitiva.

Efectes del silenci administratiu

La manca de resolució dins d’aquest termini produirà, de forma general, efectes desestimatoris de la sol·licitud

Quantia dels ajuts

En termes generals, la quantia és del 25% del cost que assumeix cadascuna de les persones propietàries que demana l’ajut amb un màxim de 2.000 €.

Ara bé, per aquelles persones amb rendes més baixes, l’ajut s’incrementarà de la següent manera:

\ 50% del cost per a persones amb uns ingressos de la unitat de convivència inferiors a 2,34 vegades l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) amb un màxim de 3.000 euros.

\ 70% per a beneficiaris amb uns ingressos de la unitat de convivència inferiors a 0,95 vegades l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) amb un màxim de 4.000 euros.

\ Per a obres de reparació d’estructura, els imports màxims s’estableixen en 3.000 €, 6.000 € i 8.000 € respectivament.

Per eficiència administrativa, no es concediran ajuts inferiors als 150 €.

Com es calculen els ingressos?

S’entenen per ingressos de la unitat de convivència la suma dels ingressos percebuts per totes les persones que la integren. El càlcul es farà a partir de la declaració de la renda de les persones físiques, presentada per cada membre de la unitat, corresponent al període impositiu que, un cop vençut el termini de presentació de la declaració, sigui immediatament anterior a la data de la presentació de la sol·licitud.

Si un dels membres de la unitat no hagués presentat la declaració, perquè no hi està obligat, l’acreditació dels seus ingressos es farà amb el certificat d’imputacions que facilita l’Agència General Tributària.

Els ingressos màxims (anuals i mensuals) per cada franja en funció del nombre de membres s’estableixen a la taula corresponent.

Si en una unitat de convivència hi ha una o més persones amb alguna diversitat funcional acreditada, igual o superior al 33% declarada, s’apliquen els percentatges i topalls del grup anterior al que correspongui per ingressos.